Teràpia pionera a Europa
La immunoteràpia CAR-T del Clínic contra un dels càncers de sang més comuns és eficaç
Espanya aprova la primera immunoteràpia pública del món contra la leucèmia
Sanitat finançarà les tres primeres teràpies cel·lulars CAR-T contra la leucèmia i el limfoma
La immunoteràpia CAR-T que des de fa uns anys desenvolupa l’Hospital Clínic de Barcelona contra el mieloma múltiple (l’ARI-0002h) és eficaç en el 70% dels malalts passat un any i mig del tractament. El mieloma múltiple és un càncer de cèl·lules plasmàtiques que es troba a la medul·la òssia i és un component important del sistema immunitari. Aquesta teràpia, desenvolupada enterament per un hospital públic, és el primer CAR-T desenvolupat a Europa per a aquesta malaltia. Tot i que és poc comú, el mieloma múltiple és el segon càncer hematològic més freqüent, darrere del limfoma: a Espanya afecta més de 16.000 persones i cada any se’n detecten 3.000 nous casos.
Fa dos anys, el Clínic ja avançava resultats esperançadors: el desembre del 2021, tots els pacients milloraven amb aquest tractament i un 75% d’ells mantenien la resposta als 12 mesos. Però aquests resultats els recolza ara un estudi acabat de publicar a ‘The Lancet Oncology’, que demostra que el 70% dels pacients (tots ells, resistents als tractaments habituals) presenten una resposta completa a aquest CAR-T passats 18 mesos, i la resta presenten respostes parcials. En aquests moments, l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (Aemps) està avaluant la documentació partint dels resultats d’aquest estudi per a la seva aprovació com a medicament de teràpia avançada de fabricació no industrial.
Cinc hospitals espanyols (quatre públics i un privat) han col·laborat en el desenvolupament d’aquesta immunoteràpia per al mieloma múltiple: l’Hospital Clínic, la Clínica Universitat de Navarra (l’únic centre privat), l’Hospital Universitari de Salamanca, l’Hospital Virgen de la Arrixaca de Múrcia i l’Hospital Virgen del Rocío a Sevilla. No obstant, ha sigut el Clínic el que ha fet tota la proposta de la teràpia i el que té la propietat intel·lectual i la patent, com explica el cap del Servei d’Immunologia del Clínic, Manel Juan. Aquests cinc centres van tractar 30 pacients amb aquesta malaltia que havien recaigut després de dos o tres tractaments previs.
¿Què són les CAR-T?
La immunoteràpia, que actua sobre el sistema immunitari del pacient oncològic, és ara com ara el més revolucionari en el tractament del càncer. Hi ha molts tipus d’immunoteràpia i una és la teràpia cel·lular CAR-T, que consisteix a modificar genèticament els limfòcits T (unes cèl·lules del sistema immunitari), després d’extreure sang al malalt, perquè actuïn contra la leucèmia limfoblàstica aguda, el limfoma de limfòcits B i, ara, contra el mieloma múltiple. El mieloma suposa el 10% dels càncers de la medul·la òssia.
En concret, el CAR-T ARI-0002h contra el mieloma múltiple es dirigeix a l’antigen BCMA, que es troba a la superfície de les cèl·lules tumorals del mieloma. Els estudis preliminars ja van demostrar que era molt específic i eficaç contra les cèl·lules malignes del mieloma múltiple. Aquest és el segon CAR-T que desenvolupa el Clínic: el primer, l’ARI-0001 estava dirigit a la leucèmia limfoblàstica aguda en estat avançat, i fa dos anys es va convertir en la primera immunoteràpia CAR-T d’origen públic aprovada per l’Aemps.
«La diferència respecte als CAR-T anteriors, a més de la diana terapèutica, que en aquest cas és l’antigen BCMA, és que en aquesta ocasió està humanitzat, que vol dir que es modifiquen els aminoàcids perquè s’assemblin més a un anticòs humà. Moltes vegades s’utilitzen anticossos de ratolí per al desenvolupament dels CAR-T i en aquest cas l’hem humanitzat perquè tingui més gran durabilitat en el pacient i menor probabilitat de rebuig», explica el doctor Juan, que a més és cap del grup Immunogenètica i Immunoteràpia de la resposta autoinflamatòria i immunitària de l’Idibaps i responsable de les plataformes conjuntes de l’Hospital Sant Joan de Déu i el Banc de Sang i Teixits.
Nous resultats
Notícies relacionadesEls resultats de l’estudi publicat a ‘The Lancet Oncology’ demostren que, després de fer un seguiment de 18 mesos, hi ha una resposta de tots els pacients al tractament i d’aquestes, un 67% són completes, un 27% són respostes parcials molt bones i un 7% són respostes parcials. Als tres mesos, en 24 dels 26 pacients amb mostres de medul·la òssia no es va identificar cap malaltia residual. D’altra banda, no es va veure toxicitat neurològica i els efectes adversos immunològics van ser lleus gràcies, en part, a la pauta d’administració.
A més dels 30 pacients participants en aquest estudi, ja s’hi han inclòs 30 pacients més, així com uns altres dos hospitals espanyols, i s’ha administrat el tractament com a ús compassiu en 12 pacients més. Aquesta investigació ha tingut el suport de l’Institut de Salut Carles III, la Fundació La Caixa i la Fundació Bosch Aymerich.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Cada cop més menors incompleixen el règim de visita després d’un divorci
- Vivas reclama al PP que negociï amb l’Executiu
- Col·lisió entre Broncano i Motos per Jorge Martín
- Urbanisme La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos
- NENS TUTELATS El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- ERC busca la via per recuperar militants
- El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern
- Sánchez es querella contra Aldama per "dret a l’honor"