Avis amb quadros de calor i covid: el perfil de les urgències aquest estiu

«Estem veient gent gran amb quadros de debilitat, motivats per la calor, que donen positiu en coronavirus quan els fem el test», explica a aquest diari Isabel Sirera, cap de les Urgències de l’Hospital del Mar de Barcelona. En episodis de temperatures extremes com el que aquests dies estem vivint, arriben avis, majoritàriament, amb insuficiències cardíaques o respiratòries que pateixen, a més, quadros de deshidratació. Alguns d’ells no tenen un cercle social.La covid no fa sinó agreujar la seva situació, tot i que no tant com temps enrere: ja no ingressen amb pneumònies a les ucis, sinó amb lipotímies i a plantes convencionals.

Les altes temperatures han provocat ja la mort de 1.320 persones des de l’1 de juny, un 63% menys que en el mateix període del 2022 (quan van morir 3.607 persones), segons les dades de l’Institut de Salut Carles III (ISCIII). L’informe del Sistema de Monitoratge de la Mortalitat diària (MoMo) reflecteix que en aquests mesos estivals s’han registrat 73.566 morts, una xifra també inferior en un 19,5% a la del 2022, quan n’hi va haver 91.445 i es van registrar onades de calor prolongades.

D’entrada, a causa de les altes temperatures, tenen «astènia i estan més hipoactius» (un quadro molt associat a la deshidratació). Però, a més, la infecció per covid-19 fa que es trobin «encara més febles». «La calor i el coronavirus augmenten la fragilitat i fan que els avis acabin a les urgències deshidratats i que després necessitin un ingrés», adverteix aquesta metge de l’Hospital del Mar.

L’estiu del 2022, també hi va haver un repunt de covid. No obstant, aquest any la impressió és que es dona una espècie de còctel de calor i coronavirus que empeny els grans als hospitals, on arriben en condicions «de molta fragilitat». «Aquesta barreja és la particularitat d’aquest any», explica Sirera. Són malalts, diu, que cauen per lipotímies o hipertensió i es fracturen algun os. «La covid no és tan greu com aquelles pneumònies de la primera onada, però quan apareix en pacients molt fràgils comporta una gravetat», avisa.

El mes passat –amb tres pics de temperatures extremes– va ser «dolentíssim», apunta Sirera, que afegeix que hi va haver molta activitat a les urgències del Mar i altres hospitals. De fet, alguns dies, descriuen els sanitaris, van ser com qualsevol jornada de l’hivern. No obstant, de moment, aquest agost està sent «més tranquil».

Marta Blásquez, adjunta de les Urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona), descriu una situació similar. «El que majoritàriament veiem són persones grans amb malalties de base, amb patologia crònica, que pateixen més la calor i que per això es descompensen», explica. Acostumen a ser patologies del cor o del sistema respiratori. «Quan hi ha pics de calor, veiem persones grans que venen amb febre que té l’origen en les altes temperatures», apunta Blásquez.

Joves a les urgències

Tot i que en menor proporció, a les urgències dels centres sanitaris també arriben joves, sobretot «gent que treballa al sol, obrers de la construcció o persones que estan corrent». Aquest perfil que arriba a les urgències no sol ingressar. «Si es tracta d’una persona jove que ve al moment i que no té antecedents, la deixem unes hores en observació, però després li donem l’alta», explica aquesta metge de Sant Pau. La majoria dels avis que hi arriben sí que necessiten ingrés. Més que pel cop de calor, per la «descompensació» de les seves patologies de base.

Blásquez destaca que, al llarg dels últims 10 anys, ha augmentat el nombre de pacients que reben les urgències dels hospitals a causa de l’envelliment de la població. «El perfil ha anat canviant, ara són persones més fràgils, més ancianes. Venen moltes persones dels geriàtrics», diu. Aquesta setmana la situació respecte a la covid ha millorat respecte a l’anterior i, tot i que hi ha més ingressos (primer baixen els contagis i, al cap de dues setmanes, els ingressos), arriben menys pacients amb el virus. «La setmana passada podíem rebre fins a 10 pacients al dia amb covid. Tots els avis van necessitar ingrés hospitalari», precisa aquesta metge.

L’Hospital Vall d’Hebron assegura estar vivint un estiu més «normal» que l’anterior. La subdirectora assistencial del centre, María José Abadías, creu que es deu que les onades de calor d’aquest any han sigut intenses però «curtes». «L’any passat al juliol hi va haver fins a 15 dies seguits de temperatures extremes», recorda. Tot i així, sanitaris del centre asseguren que, a causa de lafalta de personal (no hi ha prou internistes, auxiliars i zeladors, apunten fonts sanitàries), hi ha dies en què l’espera per entrar a les Urgències de Vall d’Hebron és d’entre quatre i cinc hores.

«Símptomes inespecífics»

El metge de primària i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) Jordi Mestres recorda que la calor moltes vegades provoca «símptomes inespecífics» i per això a les consultes veuen persones que es queixen de «marejos o inestabilitat». «Quan es tracta de pacients amb malalties cròniques, apareixendescompensacions. També hi ha persones que prenen diürètics i es deshidraten», expliquen.

Als centres d’atenció primària (CAP) els sanitaris també veuen patologies relacionades amb la funció renal o amb la combinació de fàrmacs. «I en persones amb moltes dependència, que tenen Alzheimer o altres demències, veiem molta irritabilitat, tot i que no poden expressar-se», afegeix Mestres.

Campanya de Salut contra la calor

Notícies relacionades

Acorralades per la calor al Raval: «No vull condemnar la meva filla a estius de merda»

Dues persones amb un trastorn de salut mental: «Les onades de calor incrementen la nostra ansietat»

A més, els CAP estan veient més quadros d’infeccions respiratòries en general i, com ara només es fan test als quadros greus, no saben si es tracta de covid o no. «Tot i així, aquest increment no està saturant la primària», precisa aquest metge.

Aquest any, Salut ha reforçat la campanya per protegir-se de les onades de calor. «Se li ha donat instruccions a infermeria de la primària perquè contacti amb les persones fràgils o gent gran que viu sola per fer-ne un seguiment. Sempre es fa, però aquest any s’ha intensificat, sobretot en els períodes d’alerta de calor», explica Mestres.