El clima posa en perill la salut: ¿està preparat el sistema sanitari?

La crisi climàtica és «l’amenaça més gran» per a la salut a què s’enfronta la humanitat, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Un dels reptes que afronten els sistemes sanitaris del món és la detecció de malalties emergents com per exemple el dengue, entre moltes d’altres. Aquesta infecció, antany circumscrita als països tropicals, ja és present a l’hemisferi nord.

La Covid-19, l’exemple més pròxim i recent que tenim, evidencia la rapidesa amb què es pot disseminar un virus a causa de la globalització. En aquest context, ¿està el sistema sanitari espanyol preparat per a les noves malalties del canvi climàtici futures epidèmies?

«Jo crec que no. Mira el que va passar amb la Covid-19. La gent potser no n’és conscient, però la pandèmia va posar a prova tot el sistema. I va ser cosa d’hores, no de dies, que no caigués», assenyala l’infectòleg i internista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) Pere Domingo, que a més precisa que gran part de les malalties emergents que arriben a l’hemisferi nord són «desconegudes» pels metges.

Després de la pandèmia, el Govern espanyol va decidir crear una Agència Estatal de Salut Pública, de la qual Espanya mancava, per afrontar millor els futurs riscos de salut pública. Però alhora Espanya és un dels pocs països que continua sense tenir l’especialitat mèdica de malalties infeccioses en el MIR.

Domingo posa el focus en el fet que les malalties emergents (però no només el dengue, també el chikungunya i el Zika, que es poden transmetre a través de picades de mosquits) podrien suposar, a més, una «sobrecàrrega important» per a un sistema «ja per si mateix sobrecarregat». «A més –diu, pessimista, aquest infectòleg– a Catalunya es jubilaran entre 9.000 i 10.000 metges en els pròxims 10 anys. Ja veurem com se substituiran».

La falta de personal és el principal repte que afronten els sistemes sanitaris de tot Europa, i té a veure amb la crisi demogràfica, tot i que en països com Espanya hi ha sanitaris que se’n van a l’estranger a la recerca de millors condicions laborals.

«Primera línia de defensa»

Juga un paper clau, en aquest context, l’atenció primària, la porta d’entrada al sistema, capaç de solucionar fins al 80% dels problemes mèdics. «Laprimera línia de defensa», precisa Domingo. Així, cada vegada són més els metges de família que es formen en malalties tropicals. «Hem d’afrontar això que vindrà. El que veiem a la consulta [diferents realitats culturals, migracions, viatgers] té conseqüència des del punt de vista de malalties. El canvi climàtic i la sequera obliga la gent a moure’s», assenyala Muntsa Royo, metge del CAP Camps Blancs (Sant Boi de Llobregat) i membre del grup de salut planetària de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). A això se suma que vectors de malalties, com els mosquits o les paparres, es reprodueixen millor en àrees càlides, per la qual cosa la pujada de temperatures els beneficia.

Aquesta realitat, prossegueix Royo, obliga els metges a tenir una «formació en malalties tropicals». «Molts metges de primària no estan formats. I ens hem de preparar perquè el pacient pot tenir malària i nosaltres pensar que és una grip», diu. Aquesta metge destaca, a més, que l’atenció primària també juga un paper important en la prevenció. La medicina de consulta tropical i atenció al viatger, a la qual es dedica ella, consisteix a seguir la comunitat immigrant que torna al seu país d’origen de visita i també els viatgers.

Formació en «infeccions exòtiques»

L’atenció primària treballa en xarxa amb els hospitals. Centres sanitaris com el Clínic de Barcelona compten amb unitats de salut internacional, on veuen infeccions de països exòtics. «Veiem pacients amb infeccions fora del nostre àmbit. Sobretot infeccions que ens preocupen perquè es transmeten aquí, com el dengue, ja que es propaga a través de mosquits tigre», diu Natalia Rodríguez, metge adjunta del Servei de Salut Internacional del Clínic. Rodríguez precisa que estudis del Clínic sobre paparres demostren com, amb la crisi climàtica, estan augmentant molt. «I són vectors de moltes malalties. S’ha vist que cada vegada estan més temps i en més latituds», afegeix.

Rodríguez creu que els governs haurien d’invertir més en la prevenció, en els comitès de ‘one health’, en la innovació i en el desenvolupament. «El problema de moltes d’aquestes malalties és que, al ser del tròpic, no s’hi ha invertit. No hi ha vacunes ni tractament, i per això hi hauríem d’apostar més», diu aquesta metge.

L’epidemiòleg Joan Caylà, membre de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE), dubta que el sistema sanitari estigui preparat per fer front a les malalties del canvi climàtic, quan «ni tan sols està preparat per a les malalties de declaració obligatòria» (Covid-19, VIH i la tuberculosi, entre moltes d’altres). «La Covid va demostrar que el sistema sanitari dels països avançats [que no els seus professionals] no va ser eficient», opina aquest epidemiòleg.

Sense especialitat en Infeccioses

Notícies relacionades

Els hospitals assagen amb IA per adaptar el lèxic mèdic

Bata, fonendo... ¿i IA?

A més, apunta Caylà, Espanya no té una especialitat mèdica de malalties infeccioses. Desenvolupen aquesta especialitat metges internistes que s’han format en infeccioses, però «falta un títol que empenyi la gent a formar-se més en aquest tema».

Per la seva banda, el cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, a Badalona), Roger Paredes, demana reforçar els sistemes de vigilància epidemiològica per fer front a una realitat que ja és aquí. «Però al canvi climàtic no només s’hi fa front des del sistema sanitari, sinó també des de la societat. La població ha de ser conscient de quins combustibles gasta o de quin transport tria per viatjar, per exemple», conclou.