La Vall d’Hebron utilitza una nova tècnica que salva un adolescent d’una cirurgia a cor obert

L’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona és el primer a Europa a utilitzar una nova tècnica d’implant de vàlvula pulmonar per catèter que evita la cirurgia a cor obert a persones amb cardiopaties congènites. El primer pacient a beneficiar-se’n és el Joan, un jove de 17 anys que va ser intervingut amb èxit el maig passat. Un mes després va fer la selectivitat. Al setembre, començarà la universitat i estudiarà Disseny Industrial. «Faig vida totalment normal. Sempre he fet esport i segueixo fent-ne», explica.

El Joan va néixer amb Tetralogia de Fallot, un defecte de naixement que afecta el flux normal de sang pel cor. Aquesta cardiopatia congènita es produeix quan el cor del nadó no es forma correctament mentre creix i es desenvolupa al ventre matern durant l’embaràs. «Des de petit em van dir que quan fes 18 anys [els fa aquest octubre] m’haurien d’operar a cor obert. Així que quan vaig saber que em podrien operar sense obrir-me va ser una alegria enorme», explica el Joan.

La Vall d’Hebron va utilitzar per a això un stent autoexpandible (un tub diminut que es col·loca en l’estructura buida del cos) que es col·loca a través de la vena femoral i que serveix d’«adaptador» del pacient al convertir-lo en candidat a rebre aquest catèter. «Gràcies a aquest dispositiu, es pot implantar la vàlvula pulmonar per catèter a pacients que no eren prèviament candidats al tractament percutani, de manera que se’ls evita una cirurgia a cor obert amb tot el que això comporta», assenyala Pedro Betrián, responsable de la Unitat d’Hemodinàmica Pediàtrica de la Vall d’Hebron.

El seu equip ha portat a terme aquesta nova tècnica i, després del Joan, va operar també amb èxit un altre jove. És la primera vegada que un hospital a Europa porta a terme aquest procediment. «Només s’havia fet abans als EUA», diu Betrián.

Cardiopaties congènites

Les cardiopaties congènites són les malformacions congènites més freqüents, i afecten entre 5 i 12 de cada mil nounats. Algunes d’aquestes cardiopaties es caracteritzen per tenir una estretor a la sortida del cor cap al pulmó (a la vàlvula i l’artèria pulmonars), i poden requerir tractament quirúrgic fins i tot en nounats. Com a conseqüència d’aquests tractaments, és freqüent que la vàlvula pulmonar es faci insuficient i que requereixi anys més tard la seva substitució.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

La tecnologia ofereix avui dia vàlvules pulmonars que es poden implantar per catèter, però un número important d’aquests pacients no en són bons candidats a causa de la gran dilatació que presenta la zona a tractar i que impedeix que les noves vàlvules per catèter puguin quedar ben ancorades i estables al ser implantades. En aquest sentit, l’stent autoexpandible de la Vall d’Hebron funciona com a «adaptador» del pacient.

«Un nombre significatiu de pacients que requereixen l’implant d’una vàlvula pulmonar es podran beneficiar d’aquest nou dispositiu i evitar així una cirurgia a cor obert», reivindica el doctor Betrián. «Des que era ben petit, el que volíem era això, evitar la cirurgia a cor obert», apunta el Jordi, pare del Joan.