Els metges detecten un augment de gastroenteritis pel pic de malalties respiratòries

«Aquest agost hem vist més diarrees que altres anys. Són quadros que solíem veure més al setembre i en nens, quan comencen a circular els rotavirus», afegeix. Segons ell, tenen a veure amb les infeccions respiratòries agudes (la transmissió de les quals segueix en augment a Catalunya) i amb la calor.

Intoxicacions alimentàries

Tot i així, aquest metge de família també explica que darrere de moltes gastroenteritis hi ha intoxicacions alimentàries, més freqüents a l’estiu a causa que les altes temperatures fan que es trenquin les cadenes del fred. També se solen produir per una mala manipulació dels aliments. «Rentant-nos bé les mans podem evitar-les», explica Mestres Lucero. També assenyala la salmonel·la com un dels gèrmens més problemàtics, causant, a més, d’infeccions. «La majoria de persones la passen sense problema, però hi ha alguns caos que es poden complicar i que necessiten antibiòtics. Produeix quadros de diarrees, vòmits i nàusees», afegeix.

L’atenció primària sol veure quadros d’intoxicacions però més lleus. «Poden ser intoxicacions o infeccions, com la típica gastroenteritis vírica. Però no sempre sabem si és una intoxicació o una infecció perquè, al ser quadros tan lleus, no es diagnostiquen com a tals», explica.

En aquest sentit, cal diferenciar entre intoxicació alimentària i una toxiinfecció alimentària. La primera consisteix en la ingesta d’aliments en què hi ha toxines o substàncies tòxiques. La intoxicació alimentària pot afectar una persona o un grup de persones que hagin ingerit el mateix aliment. Mentre que en una toxiinfecció alimentària el microorganisme patogen present a l’aliment, a més de multiplicar-se i envair l’organisme, hi produeix una toxina. Un exemple de toxinfecció alimentària és la salmonel·losi.

Consells de prevenció

Notícies relacionades

Salut detecta la variant de la covid Pirola (BA.2.86) en aigües residuals de Catalunya

L’ICS recula i assegura que no hi haurà incentius econòmics perquè els metges de primària donin altes

Per evitar les intoxicacions alimentàries, els metges insisteixen en la necessitat de respectar les cadenes del fred. Els microorganismes proliferen més ràpidament entre els 5 i els 60 graus centígrads. «És la seva zona de confort», explica el nutricionista i dietista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) Àlex Blasco. Per això és recomanable tenir la nevera per sota dels 4 graus i el congelador, per sota dels 18. «El fred no mata, però alenteix el creixement. Per això si cuines alguna cosa, millor que no la deixis més de dos o tres dies», afegeix. «El que realment mata és la calor. Si cuines aliments com ara peix, ous o carn, fes-ho a 70 graus, i així ja t’assegures que és innocu. També cal anar amb compte amb les fruites tallades que no estan refrigerades», diu.

També és important rentar-se bé les mans abans de manipular els aliments i fins i tot netejar bé la superfície on es tallen els aliments. «També cal canviar amb freqüència les baietes i els fregalls. I no utilitzar estris de fusta, sinó d’acer inoxidable o silicona. La nevera també ha d’estar neta. I no s’han de rentar els ous ni la carn, només abans de consumir-los», afegeix.