Un nen a Reus, primer cas de dengue autòcton a Catalunya en quatre anys

El dengue és una malaltia vírica que es transmet a través de la picada d’un mosquit tigre (‘Aedes albopictus’) o d’un mosquit de la febre groga (‘Aedes aegypti’). Els casos poden ser importats (de persones que han viatjat a un país on la malaltia és molt prevalent i es van infectar allà) o autòctons (en persones que no han viatjat i que es contagien a través de la picada d’un mosquit que prèviament havia mossegat una altra persona infectada). L’augment dels mosquits tigre al Mediterrani amb la pujada de temperatures facilita la transmissió de malalties tropicals, com el dengue, que fins fa pocs anys estaven circumscrites als països de l’hemisferi sud. Es tracta d’una malaltia lleu per a la majoria de les persones (tot i que en un 10% dels casos es complica), però epidèmica en països llatinoamericans.

Els hospitals catalans veuen cada any casos de viatgers que venen de fora amb dengue. Més infreqüents són els casos de dengue autòcton, com el que ara ha tingut lloc. Fins al 2018, ni a Catalunya ni a Espanya hi havia hagut casos de dengue autòcton. «[A Catalunya] es va detectar el primer el 2018 i un altre el 2019. Durant la pandèmia es va deixar de detectar», explica a aquest diari Rosa Benítez, metge adjunta del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, a Badalona). Ella és la doctora que va detectar, fa cinc anys, el primer cas de dengue autòcton de Catalunya. «Recordo que era un noi que amb prou feines sortia de casa. I, sense sortir de casa, va agafar una malaltia tropical, de viatgers. Vam donar l’avís, vam buscar el mosquit a les aigües, vam intentar fer la traçabilitat, però, en el meu cas, no es va trobar d’on venia la malaltia. Això és perquè hi ha pacients que són molt poc simptomàtics i el passen a casa», diu Benítez.

Tot i que els casos de dengue autòcton a Espanya i Catalunya no són gaire freqüents, des de fa uns anys són un «degoteig» constant. «Solem pensar que el dengue es dona només en persones que han viatjat i no és així. Tu pots no haver viatjat i contagiar-te a través d’un mosquit tigre. Per això cal donar-li importància a l’hora de sospitar-ho. No té la freqüència d’una Covid o una grip», explica aquesta doctora. Els símptomes són febre hemorràgica (poden sortir hematomes), quadre catarral, cansament i malestar. El tractament és simptomàtic, ja que no existeixen antivirals en contra.

Segons Benítez, el mosquit tigre és un «vector» del dengue. L’insecte ja està introduït a tota la Conca del Mediterrani. A més, el fet que cada vegada es viatgi més facilita la transmissió de malalties. «Els sanitaris hem d’estar formats [en malalties tropicals]. Hem de pensar que podem tenir dengue autòcton perquè, si no ho pensem, no ho detectem. També és importantíssim controlar els mosquits tigre», diu. De moment, a Espanya no hi ha hagut brots de dengue autòcton, però sí a França.

Mosquit tigre

Notícies relacionades

Els hospitals assagen amb IA per adaptar el lèxic mèdic

Bata, fonendo... ¿i IA?

El mosquit tigre es va detectar per primera vegada a Catalunya el 2004. Des d’aleshores, seguint el mateix model d’expansió que en altres països, s’ha estès pràcticament per tot el territori. Es tracta d’una espècie invasora procedent d’Àsia. És de mida petita, de color negre i amb ratlles blanques. Les femelles dipositen els ous en sec i a la paret interna de petits recipients que poden contenir aigua. Les larves són aquàtiques. El mosquit tigre té un radi d’acció curt, per la qual cosa és important evitar que trobi llocs per criar.

Als domicilis particulars, la millor solució per prevenir i controlar aquest insecte és la supressió o neutralització dels recipients que contenen aigua, fent-los un forat, invertint-los o canviant-los l’aigua setmanalment. A més, aquesta acció s’ha de complementar amb una vigilància activa perquè aquests espais no tornin a ser un punt de cria del mosquit.