L’oncòleg Josep Tabernero: «Per prevenir el càncer, cal prohibir el tabac en públic i treure el cotxe de combustió de la ciutat»

Els casos de càncer en menors de 50 anys han augmentat a nivell global en les tres últimes dècades. ¿Per què? Especialment creixen els tumors digestius, d’estómac, de pàncrees, el colorectal i el de mama. Sobretot als EUA, Anglaterra i els països nòrdics. És veritat que es diagnostica, però que hi hagi més càncer en gent jove indica mals hàbits de vida. Als tumors digestius pensem que tenen a veure amb la dieta: abans era més mediterrània, més basada en productes frescos amb pocs conservants. Es menja menys fibra i més greixos, cosa que condueix a l’obesitat. Això afecta el microbioma, que és la composició bacteriana en l’organisme. Hem de tenir un microbioma favorable no només per evitar el càncer, sinó també per controlar les infeccions.

¿I el tabac? Les persones que fumen tenen més incidència de càncer, especialment de pulmó o esòfag. També s’ha vist que [el tabac] té un mínim impacte en la incidència de càncer gàstric o de mama. No obstant, en gent jove l’impacte del tabac no està determinat encara.

¿Llavors? Veiem casos de càncer de mama en gent jove. I això té a veure amb la dieta. El càncer de mama té un component hormonal molt important. Les dietes molt basades en greixos activen molt les hormones. El precursor de les hormones masculines i femenines –i això també passa amb el càncer de pròstata– és el colesterol. Com més greix consumeixis, més estaràs alimentant la cadena d’hormones que, a la llarga, poden resultar perjudicials a l’epiteli mamari i també de la pròstata.

Amb aquestes xifres i mirant el futur, ¿milloraran els pronòstics? La incidència augmenta. El 2022, diagnosticàvem 19 milions de persones amb càncer a l’any. El 2040, seran 27 milions. Dit això, la supervivència en càncer no deixa de millorar des de fa 30 anys. Quan vaig començar la residència en Oncologia, el 1987, la supervivència era d’un 40%. Ara en el nostre entorn està en el 58% en homes i un 62% en dones. La nostra ambició, marcada per la UE, és que la supervivència el 2030 arribi al 70%.

Però caldrà reduir la incidència també, ¿no? Sí. Volem reduir-la en un 30%. ¿Com? Canviant l’estil de vida i diagnosticant més precoçment els tumors no invasius i les entitats premalignes. Amb les mamografies no disminuïm la incidència perquè aquesta prova detecta càncers molt petits. En canvi, hi ha altres programes de ‘screening’ [cribratge precoç] on, per exemple buscant la sang en excrements, no només diagnostiquem tumors de còlon precoçment, sinó que a més busquem entitats premalignes, com són els pòlips.

¿Hi haurà vacunes contra el càncer? Ja hi ha vacunes contra virus associats al càncer, com el virus del papil·loma humà [causant del càncer de coll uterí] o el virus d’Epstein-Barr [el de la mononucleosi], associat a l’esclerosi múltiple però també al tumor de nasofaringe –poc freqüent en el nostre entorn– i al càncer d’estómac. Cada vegada coneixem més virus associats al càncer. Una altra cosa és que, en persones amb càncer, ja sigui precoç o més avançat, utilitzem vacunes amb antígens del tumor per estimular el seu sistema immune. Això s’està provant en diversos tumors: melanoma, càncer de pàncrees... Un altre tercer tipus de vacunes són aquelles que es puguin utilitzar en persones amb un risc hereditari, que corren un risc del 100% de tenir un tumor. Aquí es poden fer vacunes perquè el cos reaccioni abans que aparegui el tumor.

¿I quan les veurem? Aquestes últimes requereixen una tecnologia més sofisticada perquè estan personalitzades: es desenvolupa una vacuna per a cada persona partint de les proteïnes que té el seu tumor. Són vacunes personalitzades ara, però això no té per què ser sempre així. Es podran fer vacunes de, diguem-ne, ‘prestatgeria’, però primer has de demostrar que serà una manera clara de lluita del càncer. I, per a això, encara falten estudis. Crec que el 2030 les estarem utilitzant; els veig molt futur, però encara queda.

¿Què és prioritari ara mateix? Prevenir i dotar la prevenció de molts més recursos. La prevenció és en molts nivells. Un: prohibició del tabac. Jo prohibiria el tabac als llocs públics. Dos, la contaminació: els motors de combustió s’han de treure de les ciutats. No en tinguin cap dubte: estan matant gent. Cal treure els motors de combustió i, també, les calderes de les cases: el gas natural. El 2030 estarà mal vist el gas natural. ¿Quina alternativa hi ha? Termos elèctrics. Així obliguem les administracions a utilitzar energies renovables. Cada any Madrid i Barcelona han de pagar una multa a la UE per contaminació. Totes les motos de lloguer ara són elèctriques, i amb els cotxes hem de fer igual. Cal penalitzar els cotxes de combustió, d’una manera justa. Per descomptat, mirant perquè hi hagi justícia social. Però tot això ens està matant.

O sigui, no hi ha una sola mesura, sinó un conjunt. Exacte. Mira, amb la prevenció podem reduir en un 50% els tumors. Però, per a això, cal fer moltes maniobres: dieta sana, adeu tabac... No pots prohibir que venguin tabac, però sí que prohibeixin el tabac en llocs públics. Cal disminuir el consum d’alcohol, la seva tendència augmenta, i està associat a càncer de fetge i esòfag. Hem de limitar-lo.

¿Què veurem en el camp del càncer? Més educació i tractaments més personalitzats. També la biòpsia líquida: fent una anàlisi de sang podrem veure si una persona està desenvolupant un càncer. Ara serveix en càncers ja detectats, per veure com canvien. Però encara no tenim la tecnologia microscòpica per detectar fragments molt petits de l’ADN que han canviat.

Notícies relacionades

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

Els hospitals assagen amb IA per adaptar el lèxic mèdic

¿Quins tractaments són els més nous? Les teràpies cel·lulars –CAR-T, TIL, TCR– augmentaran l’espectre de tumors davant els quals seran eficients. No serà tan fàcil tractar els tumors sòlids com els hematològics, ja que la identificació de proteïnes contra les quals van dirigides aquestes teràpies és més complexa en els tumors sòlids. Però hi ha tecnologies que s’estan començant a desenvolupar. A més, sabem que el 7% dels tumors tenen un component hereditari. Amb aquestes persones fem programes personalitzats de seguiment. Però en ells funcionarà la teràpia gènica, la revolució del CRISPR [una eina per modificar l’ADN amb precisió], amb què podrem crear partícules víriques que reemplacin el gen canviat per un gen normal. Això passarà, sens dubte.

¿I cronificarem el càncer? Ja és una realitat en alguns tumors. Ara tenim pacients amb càncer de pulmó que fa més de 15 anys que estan vius. I això anirà millorant.