Operat amb èxit d’un tumor cerebral: «Estava preparat per morir, però no per perdre la meva autonomia»

«La cirurgia en aquell moment va anar bé. El problema és que aquest tumor va recidivar [va tornar a aparèixer] aquest any. La Gloria [Villalba, la neurocirurgiana que el va operar] em va explicar on era el tumor i quines àrees estaven afectades. Jo ja començava a tenir certs símptomes... Em va dir immediatament que hi podia haver seqüeles neurològiques al costat esquerre a nivell motor», explica amb naturalitat el Raúl. «Estic preparat per morir, però per a mi el més difícil és perdre la meva autonomia, fer-me dependent d’algú. L’hi vaig dir». El Raúl i la Gloria s’han fet amics arran de la seva malaltia.

El Raúl és un dels 14 pacients que han format part d’un assaig clínic de l’Institut Guttmann de Barcelona que mira de reduir les seqüeles en les persones operades per un tumor cerebral. Aquest dimarts s’ha presentat aquesta pionera tècnica als periodistes, que consisteix a portar a terme una prehabilitació (exercicis de rehabilitació que es fan abans de la cirurgia i que prevenen lesions) per reeducar al cervell en el seu funcionament i que les seqüeles després de l’operació siguin mínimes. Més concretament, aquesta prehabilitació consisteix a aplicar tècniques de neuroestimulació no invasiva per modificar l’activitat cerebral abans d’una cirurgia de tumor. El programa es diu ‘Prehabilita’.

«Veure la llum»

Tant al Raúl com a la resta de pacients la tècnica ha funcionat i ara l’Institut Guttmann espera que s’implementi en altres hospitals perquè evitar la discapacitat de les persones suposa un estalvi també per a l’Estat. «Participar en aquest programa per a mi va ser veure la llum i em vaig esforçar tant com vaig poder perquè la cirurgia tingués el millor èxit possible», explica el Raúl, que abans de ser intervingut va fer dues setmanes de rehabilitació intensiva, matí i tarda. «El resultat va ser meravellós», assegura.

Les seqüeles, després d’una cirurgia, depenen d’on es trobi el tumor. «El Raúl tenia una alta probabilitat de perdre la mobilitat al braç i a la cama esquerres. Ell i jo vam valorar fins i tot practicar-li l’eutanàsia perquè ell no volia quedar-se amb seqüeles. Llavors vam decidir fer l’estudi ‘Prehabilita’», explica al costat d’ell la seva doctora, Gloria Villalba, neurocirurgiana de l’Hospital del Mar i col·laboradora del projecte. El Raúl va començar la prehabilitació el 4 de juny i el 14 de juny el van operar.

«Tot just despertar-me, la Gloria em vaexplorar i va veure que realment conservava la mobilitat», relata el Raúl. Al quart dia va poder sortir de l’hospital i va acudir a l’Institut Guttmann perquè pacients i metges veiessin el resultat de l’assaig clínic. El Raúl, que és metge especialista en anestèsia i salut pública, coneix la importància d’aquest tipus de programes preventius. «Tota prevenció és més barata que un tractament. És la regla número u de la salut pública», respon quan els periodistes pregunten si implementar aquesta tècnica a la cartera de serveis és molt cara. «Una químio o una immunoteràpia multiplica per 10 el cost d’aquest tractament», assegura la doctora Villalba.

¿En què va consistir la teràpia?

Notícies relacionades

Els metges titllen de «racista» una ordre de Salut contra els estrangers que es tracten a Catalunya

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Aquesta prehabilitació consisteix en unes 10 i fins a 20 sessions de quatre hores cadascuna. La neuromodulació, part d’aquesta prehabilitació, dura mitja hora. Es porta a terme a través de la col·locació d’un neuroestimulador a la zona frontal del pacient, que durant uns minuts inhibeix aquestes zones que envolten el tumor. Aquesta neuromodulació pretén inhibir durant un temps aquesta àrea, perquè siguin altres regions (també implicades en el llenguatge però que actuen menys) les que s’encarreguin d’aquesta funció. En altres paraules, la tècnica consisteix a reeducar al cervell perquè utilitzi regions que fins ara no utilitzava o utilitzava menys.

Posteriorment el pacient fa exercicis de coordinació, seqüenciació, equilibri, memorització i fins i tot activitats com tocar el piano o nedar a la piscina. «Va ser meravellós veure que, després de l’operació, tot funcionava perfectament», diu el Raúl, agraït als seus col·legues. I, somrient, conclou: «Jo vull viure».