Objectiu ‘contenció zero’: Catalunya vol deixar de lligar al llit els pacients de salut mental

Aquesta autocrítica és el que ha fet que un dels objectius del Pacte Nacional per la Salut Mental sigui precisament la ‘contenció zero’, una pràctica que consisteix a lligar els pacients psiquiàtrics al llit. L’Administració catalana vol reduir-ho el màxim possible. I no és tan difícil: l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, a Badalona) ha aconseguit que aquesta pràctica sigui una excepció dins les seves instal·lacions: l’ha rebaixat al 0,001%. El ‘model Can Ruti’, que ara preveu estendre’s a altres hospitals com el Vall d’Hebron, demostra que bona part d’aquestes immobilitzacions són evitables.

¿Com? Humanitzant les àrees de salut mental. «Som l’únic centre de Catalunya que té obertes les portes de la planta d’hospitalització d’aguts», explica Jorge Cuevas, cap de la secció d’Hospitalització i Urgències de Psiquiatria de Can Ruti. Això significa que els pacients poden sortir de la unitat i moure’s per tot l’hospital. Evidentment no tots els pacients sense excepció: els metges fan un seguiment i un control de cada un. I han comprovat, assenyala el cap de Psiquiatria, Joan de Pablo, que aquesta llibertat «millora la qualitat» de l’atenció al pacient, aquest es troba més segur i hi ha menys intents de fuga i, per tant, menys necessitat d’aplicar contencions mecàniques. «Nosaltres no tenim fugues. Hi ha més fugues en les unitats tancades que en la nostra», assegura De Pablo.

«Voluntat» de Salut

Hi ha més mesures que els hospitals estan prenent per humanitzar aquestes àrees, com el tancament de llits psiquiàtrics de llarga estada (apostant per l’atenció domiciliària, perquè el pacient no es trobi aïllat del seu entorn) i pactant amb el pacient decisions mèdiques (què vol i què no vol que li facin) en un document anomenat planificació de decisions anticipades (PDA). Aquest document encara no està implementat, però serà una realitat l’any vinent.

No obstant, en el centre d’aquest debat hi ha les contencions mecàniques. Diferents organitzacions de drets humans han demanat acabar amb aquestes immobilitzacions que es fan no només als hospitals, sinó també als geriàtrics i les presons. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha assenyalat que la immobilització «pot constituir tortura i maltractament». Els metges esgrimeixen que, en alguns casos excepcionals, són necessàries.

«És un tema complex, no hi ha una recepta senzilla. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) insisteix que Espanya i Catalunya actuïn davant la vulneració de drets en persones amb trastorns de salut mental. I veiem que hi ha una voluntat del Departament de Salut per monitoritzar les contencions mecàniques», reconeix Maria Lomascolo, responsable de l’àmbit sanitari d’Obertament, una organització que lluita contra l’estigma de la salut mental.

De moment, cada hospital, a títol individual, ha de dir quantes en fa, el motiu, quins professionals hi han estat involucrats i quant han durat. Però Obertament insisteix que, a més, s’han d’abordar les «coaccions, amenaces, pressions i medicacions involuntàries» que, de vegades, pateix el pacient.

«Canvi de mirada»

Isabel Grimal, directora d’Infermeria del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, fa 19 anys que treballa en l’àrea de salut mental. «S’ha avançat en una cosa clau: els drets humans de les persones», certifica. Segons Grimal, la formació en salut mental ha generat en els professionals un «canvi de mirada». «Un pacient amb salut mental és una persona amb els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà», defensa aquesta infermera, que assegura que Sant Joan de Déu ha aconseguit que les contencions siguin «zero» a la unitat de subaguts i que a la d’aguts «no passin de l’1%». «Això facilita els processos de recuperació del pacient», apunta.

Les contencions mecàniques són, segons els sanitaris, necessàries en moments concrets, com quan el pacient corre un risc o fa córrer un risc a una altra persona. «Quan el pacient corre un risc, la contenció és un element terapèutic. Però està clar que s’ha d’evitar i ha de ser l’última alternativa», assenyala Grimal.

Prohibides a Anglaterra

En alguns països com Anglaterra la contenció mecànica està prohibida. «Però en alguns casos això ha derivat en què els pacients siguin atesos per la policia. És a dir, si hi ha un problema de seguretat acudeix la policia. I hi ha casos de mort. No és el que busquem», adverteix el coordinador del Pla de Prevenció del Suïcidi de Catalunya i director de Salut Mental de l’Hospital Parc Taulí (Sabadell), Diego Palao. Reconeix que un dels obstacles a l’hora de reduir el nombre de contencions mecàniques és la falta de personal.

Notícies relacionades

Els hospitals assagen amb IA per adaptar el lèxic mèdic

Bata, fonendo... ¿i IA?

«A les residències, sí que es pot evitar lligar la gent gran perquè això es fa perquè no caiguin del llit i es lesionin. Hi ha altres maneres», assenyala Palao. Als hospitals no sempre és tan fàcil. El Parc Taulí ha augmentat recentment el nombre de boxs en les urgències psiquiàtriques (ara hi ha cinc boxs privats, mentre que abans només n’hi havia dos i dobles) i el centre ha incrementat les ràtios d’infermeria per als pacients ingressats. Tot i així, Palao insisteix: «Per humanitzar les plantes es necessita personal».

Segons la infermera Grimal, la salut mental ha sigut «la gran oblidada de l’àmbit sanitari». «Fins no fa tant, la salut mental era de la beneficència: els hospitals psiquiàtrics estaven lligats a donacions de la diputació», respon. El 2011, això és, fa només 12 anys, es va enderrocar el mur que separava l’Hospital de Sant Boi (per a pacients amb problemes de salut mental i pertanyent al Parc Sanitari Sant Joan de Déu) del carrer. «Als pacients amb trastorns mentals se’ls ha de tractar amb la mateixa calidesa i humanitatque tractem qui té un infart», recorda aquesta infermera.