El porno normalitza pràctiques de risc entre menors com la violència o el fet de compartir fotos íntimes

Els joves s’inicien en la pornografia entre els 8 i els 12 anys. En edats més avançades –entre els 13 i els 17 anys–, set de cada 10 adolescents consumeixen porno, segons estudis de la Fundació FAD Joventut i Save The Children. El coneixement que tenen els pares i mares en relació amb aquest consum és molt petit: només un de cada tres adults supervisa l’activitat dels seus fills a internet, les xarxes socials i els videojocs. «El 70% de les famílies no saben què veu el seu fill a internet», adverteix el psicòleg Jordi Royo, director clínic de l’entitat Amalgama7, que tracta xavals amb problemes de conducta.

Aquest psicòleg creu que el porno està directament relacionat amb la hipersexualització de nens i adolescents, fenomen que engloba la compulsió sexual, les conductes de risc, les relacions tòxiques i les agressions. «Creiem que sí que afecta que nens tan joves tinguin accés a la pornografia. Save The Children alerta que el 20% dels nens que veuen porno comparteixen vídeos íntims, davant l’11% que mai n’han vist», apunta Royo, que a més és autor del llibre SOS adolescents: el naufragi de la salut mental postpandèmia (Columna).

El porno, diu, està relacionat amb les violacions en grup, ja que el 78% dels adolescents que ells tracten a teràpia afirmen haver vist pornografia en la qual hi havia sadomasoquisme, agressions grupals o col·lectius vulnerables, com nadons o persones amb discapacitat. Aquest fenomen, no obstant, també s’explica per una societat en la qual la violència a la dona ha estat tradicionalment legitimada. Royo no demana prohibir el porno, però sí regular-lo.

Baixa percepció de risc

Les dades també revelen que els adolescents i joves que visionen pornografia freqüentment tenen tendència a realitzar més pràctiques de risc, com compartir fotografies o vídeos íntims, accedir a plataformes, a cites a cegues o, fins i tot, a deixar de realitzar activitats quotidianes per dedicar més temps al consum pornogràfic. No obstant, la percepció de risc que tenen aquests adolescents i joves és baixa o nul·la.

Segons Royo, en edats primerenques, el 30% de la pornografia arriba per «via accidental», mitjançant smartphones amb publicitat que irromp de sobte. El 52,1% dels que veuen porno freqüentment confirmen que aquest fet ha influït molt o bastant en les seves relacions sexuals.

Notícies relacionades

La falta de psiquiatres i psicòlegs accentua la desigualtat territorial en la salut mental de Catalunya

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

El recent cas d’Almendralejo (Badajoz) –en el qual desenes de menors van veure amb horror com van començar a circular a Whatsapp, Only Fans i pàgines porno nus falsos d’elles elaborats amb intel·ligència artificial– posa de manifest que de vegades és «difícil» escapar de la hipersexualització. «Moltes vegades es tracta d’una expressió de malestar emocional. Però en alguns casos és una imposició, com el que va passar a Almendralejo. És difícil escapar-se en aquests moments de la hipersexualització quan vivim en una societat on la pubertat és cada vegada més curta», assenyala Royo.

El sèxting, barrejat amb la intel·ligència artificial (IA), és una «nova forma de violència» que s’està produint per un mal ús de la IA a les xarxes i les pantalles. Els responsables del cas d’Almendralejo (la majoria, també menors de 14 anys) podrien ser acusats d’un delicte contra la intimitat i fins i tot de pornografia infantil. Les víctimes, adverteix Royo, també podrien ser-ho, entre d’altres, d’estereotips hipersexualitzats sense la seva voluntat ni consentiment.