Adolescents i agressions sexuals: «Molts d’ells no són conscients d’haver comès una violació»

«Més enllà d’aquest cas particular, és habitual que no reconeguin el que han fet», precisa després el psicòleg i director clínic d’Amalgama7, Jordi Royo. La hipersexualitat (entesa com la compulsió sexual, el sexe de risc, les relacions tòxiques i les agressions sexuals) és cada vegada més freqüent en nens i adolescents. I més precoç. Royo qualifica aquest fenomen d’«autolesió psicològica»: és una manera més que tenen els adolescents d’expressar un malestar emocional, una manera d’evadir-se per no pensar ni sentir. Però en el cas dels menors que, a més, agredeixen sexualment, aquest malestar emocional no ho explica tot, sinó que per entendre-ho cal mirar de cara una societat que tradicionalment ha legitimat i blanquejat la violència de l’home a la dona i la cultura de la violació.

Les «culpables» són elles

Als psicòlegs els preocupa especialment que molts agressors no tenen la percepció d’haver fet res dolent: no són ni conscients d’haver comès una agressió. «Molts diuen que ‘a aquesta tia li va la marxa’ o que ‘va moguda’. Que són elles les que es posen en aquesta situació i que ells no en són els culpables», diu Royo. Ells no se senten culpables, però, no obstant, elles sí.

Tres de les quatre adolescents entrevistades per a aquest reportatge havien sigut violades almenys una vegada. La Marta, la Paula i la Irene asseguren continuar sentint-se «culpables» per això. «Hi va haver consum d’alcohol pel mig. No ho vaig explicar a l’arribar a casa» (Marta, 17 anys, violada en dues ocasions per joves de la seva edat; un d’ells, de la seva classe i nòvio d’una amiga). «Em continuo culpant pel que va passar» (Irene, 15 anys, violada pel seu padrastre). «Em culpo per no haver fet cas a la meva mare aquell dia» (Paula, 14 anys, va ser violada als 13 després de ser punxada en una discoteca, fora de Catalunya, un dia en què va dir a la seva família que anava a dormir a casa d’una amiga). Cap de les tres va posar cap denúncia. L’Elena, la quarta noia, assegura no haver sigut violada mai, però, sí, coaccionada pel seu ex per tenir sexe. «Si ell volia i jo no, s’enfadava, així que ho feia perquè no s’enfadés», diu en algun moment de la conversa.

«Ells només són conscients del que han fet si hi ha una detenció. Aleshores poden començar a tenir una certa percepció que allò no era correcte. Però el que t’expliquen elles és més genèric. No posen denúncies perquè senten aquesta culpabilitat», explica Royo. Per contra, els adolescents que han participat en violacions en grup no se solen sentir culpables, perquè moltes vegades no hi ha denúncia. «I, com que no hi ha cap conseqüència legal, no hi ha delicte. Ells no se senten violadors, perquè no han tancat una noia en un portal i l’han forçat. Et diuen: ‘Va al parc pel seu propi peu, ¿què esperava?’».

A més, quan en el cas de les adolescents hi ha una compulsió sexual (Marta: «El dia en què no tenia sexe era una puta merda»), ells perceben que per a elles «no té importància» i per això «no se senten violadors». «Senten que implícitament hi havia consentiment», explica Royo.

Augment d’agressions

Les últimes xifres de la Fiscalia General de l’Estat revelen un augment «alarmant» (d’un 116%) de les agressions sexuals comeses per menors. El 2017 hi va haver 451 causes obertes; el 2021, 688, i el 2022, 974. El masclisme implícit de la societat i la falta d’educació sexoafectiva tant en escoles com en famílies són dos factors. Però Royo creu, a més, que el consum de pornografia hi està també molt relacionat.

«El 78% dels adolescents ingressats als nostres centres [Amalgama7 en té diversos a Madrid i Catalunya] manifesten haver vist porno sadomasquista, de grups i amb col·lectius vulnerables, com nadons, nens o persones amb discapacitat. No cal anar a la xarxa fosca d’internet per veure pornografia classificada en aquests tres nivells», adverteix aquest psicòleg. «Creiem que sí que afecta que els nens tan petits tinguin accés la pornografia. Save The Children alerta que el 20% dels que veuen porno comparteixen vídeos íntims, enfront l’11% dels que mai n’han vist». Més dades: un 22% dels nens que veuen porno de manera freqüent deixen de fer altres activitats per visionar vídeos de contingut sexual.

Els sis adolescents de Can Ros entrevistats per aquest diari asseguren que no els agrada el porno. I, a més, neguen haver vist vídeos de la tipologia descrita anteriorment. Ho neguen d’entrada, perquè, a mesura que avança la conversa, un d’ells reconeix que una vegada li va arribar al mòbil un vídeo sexual d’una dona «sense braços i sense cames». Sovint aquest tipus de vídeos circulen pel WhatsApp de nens molt petits.

«Ocupes de l’escola»

Amalgama7, entitat privada concertada amb la Generalitat de Catalunya, va néixer el 1997 per donar servei a joves que transitaven per adolescències difícils. El perfil ara és diferent. Han aparegut els TCA (trastorns de la conducta alimentària), les autolesions, la compulsió sexual. Són adolescents, recalquen els treballadors, que majoritàriament se senten sols. «Fan d’ocupes a les escoles, malgrat que alguns estan integrats a la família. Ja no atraquen farmàcies com els jonquis dels 90, ja no tenen sobredosis, però, sí, psicosi», diu Royo.

Notícies relacionades

Objectiu ‘contenció zero’: Catalunya vol deixar de lligar al llit els pacients de salut mental

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Els terapeutes també denuncien la manca d’una formació eticosexual adequada. Els mateixos joves demanen més educació sexual. «No ens ensenyen a conèixer els nostres sentiments ni els dels altres», diu l’Elena, de 20 anys. «Jo, per exemple, de vegades estava trista i ho expressava amb enuig. Ara em permeto sentir tristesa i plorar», afegeix la Irene, de 15, que va començar a beure als 11 perquè el seu pare era alcohòlic.

Malgrat tot, són adolescents amb plans de futur. La Marta vol estudiar integració social. La Irene, recuperar «tot el temps perdut» amb el seu germà i la seva mare, que ha estat «en tots els moments» en què el seu pare va preferir l’alcohol. El Pedro vol passar més temps amb la seva família i la seva nòvia. I viatjar. «Jo abans estava tot el dia al bar o donant voltes. Ara estic a 4t d’ESO i vull acabar-lo», conclou.