Un medicament amb cèl·lules mare cura totalment les lesions de tendó més comunes

L’Institut de Teràpia Regenerativa Tissular (ITRT), ubicat al Centre Mèdic Teknon de Barcelona, és darrere del desenvolupament d’aquest medicament, únic al món. Aquest centre privat, que també ha aconseguit curar i regenerar altres teixits humans ara com discos intervertebrals, ossos i cartílags, acaba de publicar els resultats del seu assaig clínic a la revista ‘Orthopaedic Journal of Sports Medicine’. Les conclusions a 12 mesos mostren un grau de regeneració sense precedents en el 100% dels 200 pacients tractats, amb disminució del dolor i una reincorporació a la pràctica esportiva als dos mesos.

Amb aquesta tècnica, l’ITRT ha aconseguit regenerar, per exemple, el tendó rotular (a l’articulació del genoll) del futbolista Martin Odegaard, que ara juga a l’Arsenal i que abans va ser al Reial Madrid. També el tendó de la clavícula del pilot Dani Pedrosa.«Hem fet tirar endavant grans esportistes sense la necessitat d’operar. Poden tornar a competir al mateix nivell. Però també molta gent corrent. Hi ha molta gent amateur que fa esport, ja que aquestes lesions són de molta prevalença», assenyala el director mèdic de l’ITRT, Robert Soler.

Aquest fàrmac ja és a la «recta final» de l’aprovació per part de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps). «Quan ens l’aprovin, en un termini molt curt de temps, podrem fer una transferència tecnològica a la sanitat pública perquè tothom pugui beneficiar-se’n», destaca el doctor Soler. Aquest medicament tambiénabre una via per a casos de pacients crònics, per a qui fins ara no hi havia tractament. 

¿En què consisteix la teràpia?

El principal objectiu de l’ITRT és impulsar la medicina regenerativa i, més en concret, l’ortobiologia, la ciència que investiga i desenvolupa materials i substàncies per accelerar la curació de lesions òssies, musculars, de lligaments i tendons a partir dels recursos naturals de l’organisme del mateix pacient. Per desenvolupar aquest medicament de regeneració del tendó, els metges van obtenir cèl·lules mare mesenquimàtiques de la medul·la òssia de cada pacient. Aquestes cèl·lules van ser degudament cultivades en un laboratori durant tres setmanes.Després se li van aplicar a cada pacient a la zona del tendó o peritendó en una cirurgia ambulatòria. «El pacient surt caminant del quiròfan», assenyala Soler. Es tracta, a més, d’un tractament «totalment natural».

Una d’aquestes pacients ha sigut Marta Costa, de 61 anys, que feia quatre anys que tenia un dolor «insuportable» al tendó d’Aquil·les. Malgrat que feia «molta rehabilitació», el dolor persistia. «No podia caminar, anava amb cotxe a tot arreu. Va arribar un punt en què no podia ni dormir perquè em feia mal al fregar-me», explica Costa. Tres setmanes abans d’extreure-li cèl·lules mare de la medul·la òssia de l’os ilíac (situat a la pelvis),Costa va ser sotmesa a una cirurgia ambulatòria. Era el juliol del 2022. «Més d’un any després, em trobo superbé. M’ha canviat la vida. Ara puc sortir a caminar», explica.

Notícies relacionades

L’Hospital del Mar descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu

L’envelliment eleva les morts per pneumònia a Espanya a màxims històrics: més de 10.300 a l’any

Segons el doctor Soler, la recuperació del pacient comença als 10 dies de la cirurgia ambulatòria, «sigui el tendó que sigui». Als tres o quatre mesos, ja hi ha una «bona millora del dolor». Però la importància d’aquest tractament és que no només elimina el dolor, sinó que aconsegueix «regenerar» el tendó danyat sense seqüeles, una cosa que «no s’havia vist mai», segons aquest metge. «Això permet una incorporació ràpida a la feina i, també, la curació d’una patologia fins ara incurable», explica.

La incidència de les lesions de tendó augmenta significativament amb l’edat, el pes i el sexe, i afecta més els homes. Fins ara, quan el tendó era sotmès a una càrrega cíclica de gran volum de forma reiterada, anava desgastant-se i reduint-se la possibilitat de resposta del mecanisme de reparació o regeneració, de manera que el pacient, en la majoria de casos, acabava sent intervingut quirúrgicament i havia d’afrontar una fase de rehabilitació llarga i complicada.