Avances de la medicina
Un medicament amb cèl·lules mare cura totalment les lesions de tendó més comunes

Les lesions de tendó (anomenades ‘tendinosis’) són les més comunes i temudes entre els atletes: representen fins a un 60% de les lesions esportives. A molts d’ells els obliguen a retirar-se o a deixar de competir al mateix nivell. Però aquestes lesions, relacionades amb una sobrecàrrega cíclica repetida a causa de la pèrdua progressiva de la capacitat de resposta del tendó, no només afecten els esportistes, sinó també la població general. Ara, un nou medicament fet de cèl·lules mare mesenquimàtiques (que es troben a la medul·la òssia) és el primer que demostra ser eficaç per curar el tendó. El fàrmac no només elimina el dolor, sinó que regenera totalment el tendó trencat sense seqüeles i sense passar pel quiròfan.
L’Institut de Teràpia Regenerativa Tissular desenvolupa un fàrmac, únic al món, que permet la tornada a l’esport d’elit dels atletes lesionats
L’Institut de Teràpia Regenerativa Tissular (ITRT), ubicat al Centre Mèdic Teknon de Barcelona, és darrere del desenvolupament d’aquest medicament, únic al món. Aquest centre privat, que també ha aconseguit curar i regenerar altres teixits humans ara com discos intervertebrals, ossos i cartílags, acaba de publicar els resultats del seu assaig clínic a la revista ‘Orthopaedic Journal of Sports Medicine’. Les conclusions a 12 mesos mostren un grau de regeneració sense precedents en el 100% dels 200 pacients tractats, amb disminució del dolor i una reincorporació a la pràctica esportiva als dos mesos.
El fàrmac ja és en la «recta final» de l’aprovació per part de l’Agència Espanyola de Medicaments (Aemps)
Amb aquesta tècnica, l’ITRT ha aconseguit regenerar, per exemple, el tendó rotular (a l’articulació del genoll) del futbolista Martin Odegaard, que ara juga a l’Arsenal i que abans va ser al Reial Madrid. També el tendó de la clavícula del pilot Dani Pedrosa.«Hem fet tirar endavant grans esportistes sense la necessitat d’operar. Poden tornar a competir al mateix nivell. Però també molta gent corrent. Hi ha molta gent amateur que fa esport, ja que aquestes lesions són de molta prevalença», assenyala el director mèdic de l’ITRT, Robert Soler.
Aquest fàrmac ja és a la «recta final» de l’aprovació per part de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps). «Quan ens l’aprovin, en un termini molt curt de temps, podrem fer una transferència tecnològica a la sanitat pública perquè tothom pugui beneficiar-se’n», destaca el doctor Soler. Aquest medicament tambiénabre una via per a casos de pacients crònics, per a qui fins ara no hi havia tractament.
¿En què consisteix la teràpia?
El principal objectiu de l’ITRT és impulsar la medicina regenerativa i, més en concret, l’ortobiologia, la ciència que investiga i desenvolupa materials i substàncies per accelerar la curació de lesions òssies, musculars, de lligaments i tendons a partir dels recursos naturals de l’organisme del mateix pacient. Per desenvolupar aquest medicament de regeneració del tendó, els metges van obtenir cèl·lules mare mesenquimàtiques de la medul·la òssia de cada pacient. Aquestes cèl·lules van ser degudament cultivades en un laboratori durant tres setmanes.Després se li van aplicar a cada pacient a la zona del tendó o peritendó en una cirurgia ambulatòria. «El pacient surt caminant del quiròfan», assenyala Soler. Es tracta, a més, d’un tractament «totalment natural».
Una d’aquestes pacients ha sigut Marta Costa, de 61 anys, que feia quatre anys que tenia un dolor «insuportable» al tendó d’Aquil·les. Malgrat que feia «molta rehabilitació», el dolor persistia. «No podia caminar, anava amb cotxe a tot arreu. Va arribar un punt en què no podia ni dormir perquè em feia mal al fregar-me», explica Costa. Tres setmanes abans d’extreure-li cèl·lules mare de la medul·la òssia de l’os ilíac (situat a la pelvis),Costa va ser sotmesa a una cirurgia ambulatòria. Era el juliol del 2022. «Més d’un any després, em trobo superbé. M’ha canviat la vida. Ara puc sortir a caminar», explica.
Segons el doctor Soler, la recuperació del pacient comença als 10 dies de la cirurgia ambulatòria, «sigui el tendó que sigui». Als tres o quatre mesos, ja hi ha una «bona millora del dolor». Però la importància d’aquest tractament és que no només elimina el dolor, sinó que aconsegueix «regenerar» el tendó danyat sense seqüeles, una cosa que «no s’havia vist mai», segons aquest metge. «Això permet una incorporació ràpida a la feina i, també, la curació d’una patologia fins ara incurable», explica.
La incidència de les lesions de tendó augmenta significativament amb l’edat, el pes i el sexe, i afecta més els homes. Fins ara, quan el tendó era sotmès a una càrrega cíclica de gran volum de forma reiterada, anava desgastant-se i reduint-se la possibilitat de resposta del mecanisme de reparació o regeneració, de manera que el pacient, en la majoria de casos, acabava sent intervingut quirúrgicament i havia d’afrontar una fase de rehabilitació llarga i complicada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Nous títols i temporades Les 11 sèries que no et pots perdre aquest abril
- Previsió meteorològica Una vintena de comarques, inclosa la de Barcelona, en avís groc per intensitat de pluja
- Investigació científica L’Hospital del Mar descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu
- Indemnització rècord El Suprem eleva fins als 3 milions més interessos la indemnització pel dany neurològic causat per negligència mèdica en un part
- El Barça sobreviu a un malson
- Jubilació Això és el que perds de pensió si decideixes jubilar-te abans de temps
- La policia mirarà milers de guanteres per veure si tens aquest objecte dins del cotxe (serà obligatori)
- Trànsit Trànsit habilitarà aquest dijous dos carrils addicionals a l’AP-7 per a l’operació sortida de Setmana Santa
- A SEMIFINALS DE CHAMPIONS El Barça retorna a l’aristocràcia europea: de Valverde a Flick, sis anys on va canviar tot
- Educació El TSJC dicta que el castellà també ha de ser llengua vehicular i habitual a l’escola catalana