Cansament, desànim i accidents: els efectes del canvi d’hora en la salut

L’argument que s’ha donat sempre és que es canvia per reduir la despesa energètica, tot i que hi ha experts que qüestionen aquest estalvi. «El canvi d’horari està fet perquè treballem amb llum», assenyala Rafael Padrós, responsable del servei de prevenció de riscos laborals de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona). Segons la seva opinió, els experts de la UE han de plantejar-se «si té sentit o no» canviar l’horari cada estiu i hivern. De fet, experts europeus ja han elaborat un pla de transició per acabar amb els canvis d’hora i establir zones horàries naturals de forma permanent a Europa. Aquest pla, que ha d’acordar el Consell de la UE, proposa quedar-se amb l’horari d’hivern perquè és l’horari natural.

Quan es canvia l’horari, les persones experimenten un «petit ‘jet-lag’ o desajustament», que ve donat pels senyals externs, és a dir, pel temps que estan exposades a la llum. Ho explica la pneumòloga Núria Grau, coordinadora de la unitat interdisciplinària del son de l’Hospital del Mar (Barcelona). «També hi ha canvis en els ritmes circadiaris, que són els canvis físics, mentals i conductuals que segueixen un cicle de 24 hores», assenyala Grau.

A l’estiu hi ha moltes més hores de llum: 15, davant les nou de l’hivern. «Quan hi ha menys llum, augmenta la melatonina –que la llum solar inhibeix–, que és una hormona que intervé en la regulació del son», diu Grau. La melatonina produeix somnolència i avisa que cal anar a dormir. Així, el seu augment causa «sensació de cansament i fatiga».

Segons les investigacions, sí. «Fa anys els americans van descriure que, l’endemà del canvi horari, hi ha un petit increment d’accidents de trànsit. Ja sigui perquè estem cansats o perquè hi ha més hores de foscor, el cert és que la conducció pot ser més perillosa».

«Tots coneixem aquest ànim més deprimit quan arriba la tardor», respon Grau. Entre un 1% i un 10% de la població pot sentir-se més moixa i això és per «alteracions en el metabolisme de la melatonina» i perquè «baixa la producció de neurotransmissors», els quals són importants per «mantenir el to de vigília i l’ànim». «La gent comença i acaba el dia amb foscor i això provoca un estat melancòlic», diu per la seva banda Padrós. La llum és un afavoridor de l’estat anímic.

La doctora Grau adverteix que hi ha «certa possibilitat» que hi hagi un increment de pes, ja que la baixada de la serotonina (que regula les emocions i la gana) porta a «menjar més» i que la gent estigui menys satisfeta. «A més, les hores de foscor estem més a casa, hi ha menys llum i fem menys esport a l’aire lliure», apunta la pneumòloga.

Les persones vulnerables, com nens i gent gran, ja que tenen un ritme de son «més fràgil». També ho pateixen els empleats que tenen torns rotatius. Però, en tot cas, «en dos o tres dies» totes les persones solen adaptar-se. Padrós apunta a «una setmana».

Els metges recomanen que les persones intentin adaptar-se al canvi uns dies abans, per exemple, anar a dormir 15 minuts abans els dies previs fins a completar l’hora. També fer activitat a l’aire lliure aprofitant les hores de llum i que els horaris, tant de menjars com d’esport, siguin com més regulars possibles. «I evitar les pantalles abans d’anar a dormir, almenys les dues hores prèvies», diu Grau, ja que la llum blava anul·la la melatonina i evita el son.