Les dones amb esquizofrènia pateixen més deliris i depressió que els homes i estan més mal diagnosticades

«Les dones amb esquizofrènia tenen unes necessitats específiques, ja que presenten diferències en la salut física i mental i factors de risc psicosocials», explica Mari Carmen Natividad, cap del Servei de Salut Mental d’Adults de MútuaTerrassa. Natividad recorda que el sexe biològic predisposa a l’hora de tenir certes patologies. «Per exemple, els estudis epidemiològics ens diuen que les dones presenten, amb més freqüència, malalties autoimmunes que els homes», diu.

I dins del mateix col·lectiu femení també hi ha diferències: les pacients amb esquizofrènia corren «més risc» de tenir càncer ginecològic (mama, ovari) que les que no presenten aquest trastorn mental, «probablement per no participar en els programes de cribratge». «Aquestes dones tenen dificultats per accedir als serveis o ho fan tard. Hi ha necessitats de salut física realment diferents», destaca aquesta psiquiatra.

A més, les dones presenten una edat d’inici de la malaltia més tardà respecte als homes i símptomes clínics caracteritzats per «més presència de deliris, i al·lucinacions, així com símptomes depressius». «En homes és més freqüent la presència de símptomes negatius i cognitius», apunta Natividad. Així, en aquest sentit es requereix una orientació diferent del tractament específic, no només psicofarmacològic, sinó també psicològic per la mateixa simptomatologia.

Tota aquesta situació pot portar que hi hagi un infradiagnòstic de l’esquizofrènia en dones. «Si per gènere entenem la construcció social que fem del sexe, des d’un punt de vista fenomenològic, hi pot haver diferències a l’hora de vivenciar i expressar els mateixos símptomes des de la perspectiva de ser home o dona», assenyala Natividad. Aquesta és precisament una altra de les finalitats de l’UFDE: pal·liar l’infradiagnòstic i aconseguir que aquestes dones accedeixin abans als serveis de salut.

Necessitat de suport

Segons aquesta psiquiatra, és habitual que les dones amb esquizofrènia comencin en la malaltia tenint més càrregues familiars i que fins i tot algunes d’elles siguin mares solteres. Això és perquè els símptomes solen aparèixer més tard en la dona que en l’home, per la qual cosa, quan això passa, és molt possible que elles ja hagin accedit als estudis, al mercat laboral i fins i tot hagin format una família. «Per tant, necessitaran suport quan, per la malaltia, no puguin suportar l’exigència d’aquestes càrregues laborals, familiars o socials. Moltes vegades no troben aquest suport en l’entorn immediat», apunta la psiquiatra.

Notícies relacionades

La detecció precoç de la diabetis tipus 1, clau per canviar vides

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Segons Natividad, no hi ha una única hipòtesi per explicar les diferències en l’esquizofrènia entre homes i dones. Una d’aquestes és la possible protecció estrogènica, segons la qual els estrògens són protectors per al cervell i, per tant, protegeixen les dones de presentar esquizofrènia entre la primera menstruació i la menopausa (és a dir, en el període de vida reproductiva). «Una altra de les possibilitats és que les dones amb esquizofrènia són més vulnerables i presenten un risc més elevat de victimització i violència», diu.

L’UFDE comptatambé amb una sèrie d’observatoris de salut i risc psicosocial, que són grups de treball amb reunions mensuals en els quals s’aborden problemes de salut física, salut mental i aspectes com l’exclusió social i la discriminació. Aquests observatoris compten amb equips de vigilància formats per professionals que proposen intervencions basades en evidència científica i en les necessitats de cada pacient.