Un estudi internacional revela que els TAC en nens augmenten el risc de desenvolupar càncer

L’anàlisi, que ha seguit aquestes persones durant una dècada, l’ha liderat l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per La Caixa, i s’ha publicat a ‘Nature Medicine’. Els resultats posen de manifest la importància de continuar aplicant estrictes mesures de protecció radiològica, especialment en la població pediàtrica. Els metges recorden que qualsevol radiació és nociva, però recorden que cada cop les màquinesdels hospitals són més segures.

«Els TAC [les tomografies axials computaritzades que, mitjançant raigs X, permeten observar l’interior del cos humà] són una eina indispensable en la pràctica clínica. Hem fet aquest estudi de vigilància com investigadors en salut pública i havent vist un petit augment de risc de càncer. A escala individual, el risc és petit», explica a EL PERIÓDICO Elisabeth Cardis, cap del Grup de Radiació d’ISGlobal i coordinadora de l’anàlisi.

Estudis previs suggerien un perill més gran de càncer en nens exposats a un TAC, però tenien diverses limitacions metodològiques. Ara, després d’examinar durant més d’una dècada gairebé un milió de persones, es confirma un risc que portava latent des de feia temps.

Segons els càlculs d’aquesta investigació, per cada 10.000 nens a qui es fa un TAC, n’hi ha «1 o 2» que als 12 anys van desenvolupar un càncer per la radiació. Tot i que el risc sigui «petit», insisteix Cardis, és important mesurar-lo i veure «com reduir les dosis» de radiació d’aquestes proves.

Malgrat els indiscutibles beneficis dels TAC («salven vides, detecten patologies greus», assenyala aquesta investigadora), l’ús generalitzat d’aquest procediment en les últimes dècades ha suscitat preocupació en la comunitat mèdica i científica pels possibles riscos de càncer associats a l’exposició a radiacions ionitzants, sobretot en pacients joves. Segons Cardis, l’exposició associada a la tomografia computaritzada es considera baixa (menys de 100 mil·ligrays –mgy–), però continua sent superior a la d’altres procediments diagnòstics.

Desenvolupament de l’estudi

Aquest estudi es va fer amb les dades dels registres radiològics de 276 hospitals, que després es van vincular a registres de població de nou països. Es van analitzar dades de gairebé un milió de persones que s’havien sotmès a almenys un TAC abans dels 22 anys. L’equip investigador va calcular, per a cada persona, la dosi de radiació absorbida per la medul·la òssia, que és on es produeixen les cèl·lules sanguínies.

Els resultats de l’anàlisi mostren una clara associació entre les dosis totals de radiació absorbides per la medul·la òssia procedents de les tomografies computaritzades i el risc de desenvolupar tumors malignes, tant mieloides com limfoides. L’anàlisi conclou que una exploració típica avui dia (amb una dosi mitjana d’uns 8 mgy) augmenta d’un 16% el risc de desenvolupar aquest tipus de càncer.

Notícies relacionades

Els metges reclamen que el col·lectiu trans se sotmeti als programes de cribratge de càncer de mama

Un de cada tres menors catalans pateix sobrepès o obesitat: «Veiem adolescents amb diabetis, hipertensió o apnea»

Segons Gardis, tot i que els hospitals són «molt conscients» d’aquest perill, encara s’han de prendre mesures per «reduir els riscos». «Els metges han de valorar bé si necessiten fer un TAC o si n’hi ha prou fent un altre tipus d’examen. Si s’ha de fer un TAC, s’ha de fer amb les dosis més baixes de radiació possibles mantenint la qualitat del diagnòstic», explica la investigadora, que assegura que des de fa 15 anys els hospitals pediàtrics prenen «moltes precaucions» per «justificar» un TAC.

«Els que treballen en radiologia pediàtrica coneixen els riscos, però altres metges no en són tan conscients», destaca. ISGlobal ha desenvolupat un document, que es pot consultar en aquest enllaç, en què desgrana una sèrie de preguntes i respostes sobre els riscos dels TAC dirigits als pares i mares dels nens.