Dos mesos per a una ressonància: Catalunya no aconsegueix una rebaixa substancial de les llistes d’espera

És difícil fer una radiografia de la situació en global, per això és necessari posar la lupa en cada prova, especialitat o cirurgia. Els metges de primària adverteixen que l’espera per accedir a determinades proves o especialistes continua sent molt elevada. I, si hi ha hagut millora, és petita i no soluciona els problemes d’accessibilitat del sistema. En el cas de les proves diagnòstiques, per exemple, per a una ressonància magnètica cal esperar actualment 70 dies (més de dos mesos), davant els 75 d’octubre del 2022 i els 78 de desembre del 2019. Per a una ecografia ginecològica, també 70 dies (cinc més que el 2022 i 10 més que el 2019). Per a un electromiograma, 123 dies (gairebé quatre mesos), pels 155 del 2022 i els 88 del 2019.

El mateix passa amb l’accés als metges especialistes. Tot i que globalment el temps s’ha escurçat, la veritat és que aquells a qui més derivacions fa la primària continuen tenint una llarga llista d’espera. Per exemple, per accedir a un dermatòleg de la sanitat pública catalana s’ha d’esperar una mitjana de 115 dies (gairebé quatre mesos: dermatologia és l’especialitat amb més llista d’espera), mentre que l’any passat eren 86 dies (gairebé un mes menys), i el 2019, 84. Per al traumatòleg, s’ha d’esperar 102 dies (tres mesos i mig), pels 97 dies de l’any passat i els 106 del 2019. Per a l’oftalmòleg, 80 dies, que n’eren 86 l’any passat i 101 el 2019.

Quant a les cirurgies, el conseller de Salut, Manel Balcells, va dir al setembre que la demora s’havia reduït d’un 35% per a les persones que esperen una intervenció quirúrgica i que estan fora de termini. Però si es miren els dies d’espera, algunes cirurgies han millorat lleugerament i moltes d’altres no. I, en tot cas, el problema continua sense solucionar-se. Per exemple, segons el CatSalut, ha millorat ostensiblement l’operació d’obesitat mòrbida, pàncrees i vies biliars, però l’espera continua sent molt llarga: s’ha d’esperar 236 dies (gairebé vuit mesos), pels 316 de l’any passat i els 400 (més d’un any) del 2019. Un altre exemple: per a una artroscòpia s’ha d’esperar 156 dies (més de cinc mesos), pels 155 del 2022 i els 167 del 2019. D’altra banda, han empitjorat molt la cirurgia coronària percutània: ara s’ha d’esperar 53 dies, pels 22 del 2022 i els 35 del 2019.

«Situació variable»

No obstant, totes aquestes xifres són molt variables. Hi ha zones on l’espera és inferior que en d’altres, per això és difícil oferir una imatge general de la problemàtica de les llistes d’espera. «Una cosa és la dada conjunta i una altra, la variabilitat que hi ha en aquesta dada. Hi ha llocs on una intervenció de cataractes es pot fer en un any o any i mig», diu Jaume Sellarès, vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i metge de capçalera a l’EAP Sardenya. Segons el CatSalut, la mitjana d’espera per a una intervenció de cataractes són 79 dies, pels 76 de l’any passat i els 74 del 2019.

«En general no tenim la sensació que el pacient esperi menys. La millora és petita i s’ha produït en àrees que no estaven malament del tot. En moltes d’altres l’espera continua sent molt llarga. No nego les dades de CatSalut, però no hi ha la percepció que les llistes d’espera hagin millorat», assenyala el vicepresident del COMB.

La falta de metges

Notícies relacionades

Llistes d’espera: la falta de radiòlegs retarda els TACs, les ressonàncies i ecografies i les visites a l’especialista

Més traves per anar a l’especialista: la primària alerta que els hospitals rebutgen derivacions de pacients

En concret, assenyala Sellarès, la primària nota que «segueix havent-hi molta espera per a l’especialista i proves diagnòstiques». En això hi juga un paper important la «falta de metges». Per exemple, segons Sellarès, falten radiòlegs i això fa que es retardin molt proves com les radiologies. A més, com ja va avançar EL PERIÓDICO fa mesos, els hospitals, sempre segons Sellarès, continuen rebutjant moltes peticions de proves i especialistes que demana la primària. «Això abans no passava i ara sí. El drama és el pacient, que es troba al mig fent voltes», reflexiona.

Per a Xavier Lleonart, secretari general del sindicat Metges de Catalunya (MC), és «preocupant» que, malgrat que la conselleria està «redoblant» els esforços per millorar les condicions de treball del sistema, «no milloren ni l’accessibilitat ni les llistes d’espera». «Això vol dir que segurament s’estan invertint diners a fer que les mateixes persones treballin molt més. I ja s’està treballant al 150%. Fan falta més mans», insisteix Lleonart. Per a ell no falten metges, sinó que els que hi ha no volen treballar «en aquestes condicions». «A més, hi ha una ofensiva molt clara de la privada per contractar-los en millors condicions», asseguren. Segons ell, cada cop hi ha més metges que marxen a la privada o que fan «doble activitat».