L’huracà dels cossos forçats

Creix l’ús de fàrmacs i drogues. Ens pensem que ho controlem. Res més lluny de la realitat

Adobe Stock.

Et cap a l’agenda, però no et cap a la vida? Creus que el que cal és esforçar-te més per arribar a tot arreu? Una pausa és un malbaratament de temps que no et pots permetre de cap de les maneres? De sobte, el malestar és un borinot que envesteix les parets del cervell i l’estómac. Et vols relaxar. Una copa. Millor, dues. Maleïda ansietat, que ara et dispersa i t’ofega. Bufa un huracà dins del teu cap, i et dius que això és normal, que tens un munt d’obligacions, la pressió. Una pastilla. I una altra. Cal poder continuar, oi? Abans d’anar al llit, una més per aplacar la cascada de pensaments que et sacsegen en una nòria eterna. A veure si avui pots dormir. Al matí, una càpsula diferent; necessites arrencar ràpid. És la vida

Cada dia tot un costa una mica més; et canses, augmentes les copes, les dosis, alguna substància nova. I, de mica en mica, sense que te n’adonis, et resulta impossible viure sense hipnosedants, alcohol o altres drogues. Que ni penses que hi són, només et fan la vida més suportable; que al començament rebaixaven el patiment i el dolor; una empenteta. I repeteixes que, quan vulgui, no em prenc res, segur. Fins que un dia, el castell de cartes s’esfondra. I llavors veus que no es pot continuar d’aquesta manera, però que no saps ni per on començar. Preguntes, dubtes. Qui soc jo, que no em reconec? Seria més fàcil deixar-se lliscar pel tobogan, però saps que en realitat és un precipici que et porta a la pròpia destrucció. Com escriuen avui els nostres companys d’EL PERIÓDICO, quan homes i dones s’adonen que, per afrontar el seu huracà mental, necessiten introduir-se substàncies barrejades amb alcohol i van a veure un professional de la salut, ja han passat divuit anys. Llavors altres malalties greus poden haver-se instal·lat en uns cossos forçats.

Notícies relacionades

Crec que cal enfocar-se en el que el canvi comporta de positiu. Sense remordiments ni vergonya, directament passar a l’acció, que diluirà la por. Demanar ajuda al més aviat possible. Es tracta que t’acompanyin professionalment en el procés de recuperar la salut. Sincerar-se amb un mateix. Estar disposat a esforçar-se per desenvolupar eines emocionals. Aquella fragilitat que dissimulaves com podies cedirà el pas a una íntima fortalesa. Caldrà canviar d’hàbits. Reordenar prioritats. Buscar el propòsit vital. Acostar-se a persones que ofereixin suport i amor. Aprendre a acceptar dificultats i començar a no exigir-nos l’impossible. Descansar. Moure’s. I escoltar el nostre cos. El cos sap fer els comptes i estem en números vermells.

Dones i homes amb vides suposadament generadores de benestar no poden suportar viure-les. Es prenen fàrmacs, alcohol i drogues. De moment dessensibilitzen el dolor, però anestesien el plaer. La paraula felicitat ha desaparegut del seu diccionari. Podríem escriure llargament sobre la responsabilitat col·lectiva que en té el sistema. Però, en aquests dies de pausa, em sembla més efectiu i sobretot més saludable individualment parar i decidir.

Temes:

Farmacèutiques Drogues

Inicia sessió 0 Comentaris

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions