¿Per què es diu així la verola del mico?

El Ministeri de Sanitat ha alertat en les últimes hores de diversos contagis de la verola del mico a la Comunitat de Madrid. D’aquesta manera, els casos se sumen als registrats anteriorment a Portugal i el Regne Unit. Es tracta d’una malaltia desconeguda per a gran part de la població espanyola, a causa que els casos registrats d’aquest virus a Europa han sigut històricament molt limitats.

Alguns experts en la matèria, com la viròloga Margarita del Val i Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, han ofert informació a la ciutadania sobre els símptomes d’aquesta malaltia i la seva capacitat de transmissió en els humans. No obstant, hi ha una qüestió que continua despertant intriga: ¿Per què s’anomena així?

Origen del nom

La raó per la qual aquest virus va adoptar el nom de verola del mico és molt senzilla. Segons explica l’Agència Nacional de Salut Pública dels Estats Units (CDC, per les seves sigles en anglès), aquesta mena de malaltia, similar a la verola, va ser descoberta al 1958 en colònies de micos que es feien servir per a investigacions. Per això el nom va quedar com la verola del mico (‘monkeypox’ en anglès).

El primer cas en humans es va registrar 12 anys més tard, al 1970, al cos d’un nen de 9 anys de la República Democràtica del Congo. Des d’aleshores, el virus ha sigut localitzat en 11 països africans i s’ha exportat a altres continents en diverses ocasions, segons informa l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Confusions habituals

Notícies relacionades

Guillermo Chantada, oncòleg: «Un de cada tres nens amb càncer de retina és diagnosticat gràcies a una foto del mòbil»

Un 56% dels nous metges col·legiats a Barcelona el 2024 són extracomunitaris

Igual que ha passat amb altres malalties històriques com la grip espanyola –amb una denominació que suggereix un origen equívoc– el nom de la verola del mico també pot portar a crear certa confusió. Tal com explica l’OMS, la infecció per la verola del mico s’ha detectat en diverses espècies d’animals, tot i que majoritàriament és transmesa per ratolins silvestres.

La llista d’espècies que poden contagiar-la inclou els esquirols, les rates gegants de Gàmbia, els ratolins de quatre franges, els lirons nans africans i, finalment, els primats. El nom, tot i així, fa referència únicament als simis, que transmeten menys la malaltia.