Llits als passadissos i disputes pel menjar

Llits instal·lats en passadissos i cuines, problemes amb el menjar, falta d’espai i escassa atenció psicològica i afectiva. Els centres de menors migrants de les Canàries estan col·lapsats, i les entitats socials que els gestionen, al límit de les seves forces. A les illes Canàries hi ha prop de 5.500 nens i adolescents estrangers sota la tutela del Govern regional vivint en una situació poc apropiada a causa de la saturació dels recursos d’allotjament, que voregen el 300% de la seva capacitat des de fa gairebé un any.

"Si continuem sobredimensionant els centres, caurem en una situació de maltractament", lamenta la coordinadora de Mundo Nuevo a la província de Las Palmas, Nélida Suárez, que considera "un fracàs com a societat que, per qüestions polítiques, no s’aconsegueixi acordar una solució".

"La impotència, la frustració i la saturació han tocat sostre", lamenta Delia García, presidenta de Quorum Social 77, organització que té la guarda d’uns 2.500 menors arribats en cayuco a les costes illenques i que gestiona els cinc macrocentres oberts a l’arxipèlag. Segons relata, la idea inicial era que aquestes instal·lacions només es mantinguessin actives uns mesos, com a resposta a una emergència. Però el problema s’ha fet estructural i continuen operatius. "No m’agrada atendre els xavals com si fossin bestiar, però és impossible tancar aquests espais, perquè no hi ha cap alternativa i no arriba l’ajuda que es demana des de l’any passat", afirma García.

La gestió del dia a dia és complicada, ja que no és el mateix organitzar activitats i sortides amb 10 nens que amb 40. "Cridem molt l’atenció i ens sentim observats als llocs públics", detalla Suárez. L’entitat per a la qual treballa dirigeix cinc centres d’emergència a totes les Canàries i té 191 nens on només hi ha espai per allotjar-ne 124. "Fem malabars per buscar espais on posar més llits, posem lliteres amuntegades per convertir habitacions de dos en habitacions de quatre", detalla la coordinadora de Mundo Nuevo, que afegeix que ara mateix l’única manera de continuar acollint més nens és treure espais comuns com la sala d’estar i el menjador, però ja seria deixar els nois sense un lloc on asseure’s o menjar. "Hem arribat al màxim. El Govern ens demana un esforç, però no podem més. Hem hagut de dir que no a més nens", remarca Suárez.

"Jo em planto", afirma taxativa García, que assegura que Quorum Social 77 ha deixat de comprar més lliteres i matalassos, perquè es nega a tenir nens dormint als passadissos o a la cuina dels centres. També rebutja rotundament la possibilitat d’haver de gestionar l’acollida de menors en carpes, perquè això seria "assumir el desastre". "D’atendre’ls cal atendre’ls, però ¿què pensarien els representants públics si aquests nens fossin els seus fills?", es qüestiona García.

El col·lapse que es viu als centres complica la possibilitat d’oferir una cura personalitzada i pròxima. Suárez reconeix que "és difícil donar atenció psicològica i suport emocional", perquè els educadors gairebé no tenen temps per simplement asseure’s amb ells a escoltar-los, orientar-los i acompanyar-los. "Els nens que venen en pastera o en cayuco també són els nostres nens i no podem sotmetre’ls a aquesta tensió. Tenen els seus somnis, han vingut buscant una vida millor i el mínim és oferir-los una acollida correcta", remarca la coordinadora de Mundo Nuevo.

En un dels macrocentres de les Canàries hi ha prop de 300 adolescents, de manera que qualsevol fricció és motiu per generar un enfrontament greu. "És pràcticament impossible imposar una rutina o una mesura educativa sense que es muntin protestes. Està sent molt complicat i frustrant per als nois i per al personal", revela García.

El menjar és un dels aspectes que crea més tensions als recursos on s’ajunten tants joves. Les empreses contractades per les entitats socials per servir els menús solen cometre errors de càlcul que acaben en disputa. "Als grans centres sempre hem de tenir els magatzems pleníssims, perquè, si falla un menú, cal tenir una resposta ràpida per evitar conflictes", relata la presidenta de Quorum Social 77.

A les Canàries hi ha 80 centres de menors, dels quals 50 s’han obert al llarg de l’últim any. Segons Suárez, la seva organització ha intentat buscar localitzacions privades per obrir nous centres, però els lloguers estan pels núvols i, a més, els propietaris s’aprofiten de la situació. "Ens han arribat a demanar 15.000 euros al mes per la renda d’un espai per a 20 o 30 nens", assenyala.

Notícies relacionades

Què és un ictus, l’afecció que ha patit Kiko Rivera

Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

A les Canàries ja no hi ha més instal·lacions on poder allotjar menors. El Govern canari ja no compta amb infraestructures, ni pròpies ni cedides, per atendre més nens i ha trobat tancades totes les portes a les quals ha tocat. Al juny, l’Executiu de Clavijo va demanar col·laboració al Ministeri de Defensa per comptar temporalment amb les casernes del Marqués de Herrera (Lanzarote), d’Anatolio Fuentes (El Hierro) i El Fuerte (La Palma), que es va utilitzar per acollir els evacuats durant l’erupció del volcà Tajogaite, però la ministra Margarita Robles es va escudar en la situació fronterera de l’arxipèlag per rebutjar la cessió d’aquests espais militars en desús.

La falta d’infraestructures estables ha obligat a instal·lar una carpa al Puerto de Naos, a Lanzarote, i l’Executiu canari ja ha sol·licitat permís per replicar aquesta mesura a Tenerife i a El Hierro. Segons el Ministeri de l’Interior, en els pròxims mesos podrien arribar a les Canàries uns 7.000 menors no acompanyats.