Ucis on l’algoritme anticipa complicacions

"Tenir totes les dades del pacient juntes, com en un programa, ens permet pensar en algoritmes d’IA que ajudin el pacient a millorar. Per exemple, es pot fer que els respiradors detectin que el pacient està respirant malament. Cada vegada s’estan provant més tipus d’algoritmes per detectar quan el malalt no va bé", explica aquest intensivista. Centres com Sant Pau, a més, es proposen utilitzar la IA per fer "prediccions" sobre el pacient i anticipar escenaris abans que passin. "La medicina preventiva podria fer ús de la IA per predir què li passarà al pacient. Es tracta de fer algoritmes que ens avisin que pot passar alguna cosa", afegeix.

Al Vall d’Hebron l’smart uci ja és una realitat. "Aquí ja està tot digitalitzat i funciona amb algoritmes d’IA, que ens permeten trobar biomarcadors de risc i optimitzar tractaments", assenyala Anna Sala, cap de la Unitat d’Innovació d’aquest hospital. Per a ella, els "riscos" de la IA rauen, bàsicament, en la "seguretat". Per aquesta raó, Vall d’Hebron, com altres hospitals, posseeix un "datàleg propi" que permet a l’hospital "governar" la informació dels seus pacients i fer els seus propis algoritmes, sense que hi hagi companyies intermediàries. "Cal assegurar-se que les dades estan en un servidor propi i segur", insisteix Sala.

Sant Pau també assaja amb algoritmes d’IA que fan un "resum" de tot el que li ha passat al pacient a l’uci i, a partir d’aquí, redacten un informe. "Això ens estalviaria dues o tres hores als metges", assenyala Baldirà, que, no obstant, deixa clar que, darrere d’aquests processos, sempre hi ha d’haver el doctor.

El possible "mal ús"

El "perill" de la IA, adverteix aquest metge, és el seu possible "mal ús". Per exemple, que es desenvolupin "codis maliciosos" que acabin fent un "mal diagnòstic". Per això creu que metges i societat han "d’anar de bracet" d’aquesta, i no deixar que aquesta quedi a les mans de les "grans multinacionals". "Crec que, com en totes les evolucions al llarg de la història, un bon ús pot repercutir, principalment, en el benestar del pacient", defensa.

Ell entén que en la "consulta del futur", la que cada vegada està més a prop, el metge tindrà "més temps" per al pacient precisament gràcies a tot el que la IA estalviarà. "Ara mateix un metge té poc temps per poder atendre el malalt i es passa tota l’estona teclejant. La intel·ligència artificial ha de ser una eina que ens ajudi a millorar la qualitat assistencial", assenyala aquest intensivista.

Notícies relacionades

Els hospitals assagen amb IA per adaptar el lèxic mèdic

Bata, fonendo... ¿i IA?

La pandèmia, entrenament

El seu col·lega Josep Munuera, radiòleg a Sant Pau, és qui ha impulsat la IA en aquest hospital. Va començar el 2018 a "treballar amb algunes experiències" i a "validar" alguns algoritmes. "Després va arribar la covid i, durant la pandèmia, aquests algoritmes es van poder provar de manera massiva a les radiografies patològiques. A partir d’allà va esclatar aquesta revolució", assenyala Munuera. Explica que la IA va començar amb aquelles àrees de la salut que estan "més estructurades", com la radiologia. "En aquests casos la imatge sempre està digitalitzada i es pot entrenar", precisa. La IA s’ha anat, a posteriori, ampliant a altres especialitats mèdiques.