L’omeprazol, en el punt de mira de Salut per la seva mala utilització

Tot i que l’envelliment poblacional pot explicar la polimedicació (els fàrmacs més prescrits a Espanya són els destinats a malalties cardiovasculars –infarts o ictus– i al sistema nerviós –antidepressius, ansiolítics i demències–, segons l’SEFH, els metges criden a revisar la prescripció d’alguns que no són tan necessaris com sembla. L’omeprazol, que sovint s’utilitza com a protector gàstric, és un dels medicaments que pitjor s’utilitzen, segons els experts consultats per aquest diari. Passa el mateix amb l’ibuprofèn, les benzodiazepines (psicòtrops com sedants, hipnòtics, ansiolítics o relaxants, entre els quals figuren medicaments com el Valium, el Lexatin o l’Orfidal) i els energètics opioides (com és el cas del Tramadol).

Es tracta d’alguns dels fàrmacs la ingesta dels quals Salut preveu disminuir amb campanyes de conscienciació tant per a metges com per a pacients. L’omeprazol, adverteix Salut, pot comportar una mala absorció de nutrients i d’alguna vitamina com el magnesi. També infeccions, ja que hi ha molts bacteris que entren a través de l’estómac. I, finalment, pot provocar osteoporosi i danys al ronyó.

"Es podria revisar"

"La meitat de la gent gran que pren omeprazol no té indicació. Aquest és un dels fàrmacs que influeix en la polimedicació i que, en molts casos, es podria revisar i retirar", assenyala Manuel Medina, metge de família i expert en atenció primària de l’AQuAS. "Tant metges com pacients hem d’incidir en l’adequació dels fàrmacs", afegeix. Segons Salut, a l’atenció primària de Catalunya, entre l’octubre del 2023 i el setembre del 2024, el 48,7% de les persones que van rebre un inhibidor de la bomba de protó (l’omeprazol pertany a aquesta família de fàrmacs) no tenien una indicació justificada.

També és d’aquesta opinió la farmacèutica Neus Carrilero, que al seu torn és coordinadora d’investigació en atenció primària del Parc Sanitari Pere Virgili. "Del total de pacients, un 20% dels que prenen omeprazol no el necessiten. I no s’ha fet revisió", opina Carrilero. El metge de primària i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), Jordi Mestres Lucero, assenyala els hospitals. "Molts casos d’omeprazol venen prescrits de l’hospital", avisa. Els inhibidors de la bomba de protons només són necessaris en casos concrets, com quan es pren una combinació de medicaments que pot provocar algun problema en el sistema digestiu, també quan hi ha altres factors de risc com tenir més de 65 anys o que el pacient hagi patit alguna úlcera.

Més fàrmacs

Més enllà de l’omeprazol, també hi ha una sobreprescripció de benzodiazepines (els psicòtrops com sedants, hipnòtics, ansiolítics o relaxants). "Hi ha molta inadequació. Un antipsicòtic, per exemple, s’ha de donar durant un temps curt, no es pot allargar més d’ics mesos. Però hi ha gent que porta amb el Diazepam tota la vida, i això causa somnolències. I a més, existeix clarament més risc de fractures, sobretot en gent gran", assenyala Carrilero, que admet que existeix una "demanda social" d’aquest tipus de medicaments. "No obstant, hi ha altres maneres de batallar amb l’insomni", qüestiona.

Notícies relacionades

Eliminar el que és innecessari

‘La mirada del pacient’, una iniciativa per donar veu a qui més ho necessita

Els antidepressius i els energètics opioides (per al dolor crònic no oncològic) tampoc s’estan "utilitzant bé", precisa aquesta farmacèutica. A Catalunya, un estudi realitzat a l’atenció primària que va incloure 22.691 pacients amb dolor crònic no oncològic ja va mostrar que un 87,4% van rebre una dosi equivalent a més de 50 mil·ligrams de morfina per dia i un 63,4%, de més de 90 mil·ligrams, segons Salut. "També s’està intentant reduir una mica l’ús de l’ibuprofèn. Ja s’han començat a rebaixar les dosis: a les farmàcies només venen sense recepta els comprimits de 400 grams", afegeix.

En paral·lel, l’atenció primària crida a fer "més esforços" per conciliar els fàrmacs. "Hi ha pastilles que es poden deixar de prescriure. Hi ha un control excessiu de les malalties cròniques, per exemple de la diabetis. En pacients d’edat molt avançada, les guies recomanen no ser tan estrictes amb els controls. No parlem de parar la medicació, sinó de reduir-la. En això consisteix el balanç risc-benefici. A una persona de 90 anys, enllitada i amb demència, potser no la beneficia", reflexiona Mestres Lucero. "Hi ha medicaments que a una determinada edat no té sentit mantenir", acaba.