Opioides per a la fibromiàlgia o l’artrosi: «El primer tractament per al dolor crònic ha de ser l’exercici físic»

La fibromiàlgia i altres malalties cròniques, com la fatiga crònica i la síndrome del còlon irritable (les que es basen en un «error del cos»), són les patologies en què s’està fent un pitjor ús dels opioides, fàrmacs destinats a tractar el dolor. La seva prescripció segueix una tendència a l’alça des de fa anys i, si abans estaven més circumscrits a pacients oncològics, cada vegada més s’utilitzen per tractar el dolor.

És una realitat que certifica també la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH). «S’ha perdut la por de prescriure opioides majors com el fentanil. Fins ara es receptaven per a pacients oncològics –en els quals sí que estan indicats–, però es prescriuen també en patologies que no són oncològiques, sobretot del sistema musculoesquelètic, com dolors crònics, lumbàlgies i artrosi, assenyala Beatriz Salazar, del grup de treball de Farmàcia Neuropsiquiàtrica de la SEFH.

«En la carrera de Medicina ensenyen molt poca cosa sobre el dolor. I és imprescindible que els metges de família sapiguem del tema», diu per la seva banda la metge de capçalera del CAP Larrard (Barcelona) Aina Perelló, que a més és coordinadora del grup Tradop (Abordatge Transdisciplinar del Dolor Persistent) de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). Perelló precisa que, per al dolor crònic, els opioides «no són la primera opció», malgrat que els estan receptant molts metges.

«El que sabem fer nosaltres, els metges, és donar medicaments. Però potser la primera persona que ha de veure un pacient no és el metge, sinó el fisioterapeuta», assenyala. Reconeix, no obstant, que sovint les llargues llistes d’espera empenyen a medicar, és a dir, l’alleujament ràpid i fàcil del dolor. «A qui més receptem és a les dones grans de nivell socioeconòmic baix. Les de nivell socioeconòmic alt van al fisio, van al psicòleg... Les altres tenen més dolor», reconeix.

Més dolor

La prescripció d’opioides augmenta, diu, perquè «cada vegada hi ha més dolor». No obstant això, els opioides «no serveixen per als dolors crònics» i, en molts casos, «els empitjora». «Per a la fibromiàlgia no s’han de receptar opioides i s’està donant sobretot fentanil [un opioide considerat major, davant el tramadol, que és menor]», diu aquesta doctora, autora de la tesi ‘Prescripció d’opioides forts en el tractament del dolor crònic no oncològic per part dels metges de família de Catalunya’. Segons aquesta investigació, un 18% dels metges de tots els CAPs catalans tracten la fibromiàlgia amb opioides.

«Estem drogant la gent, creant jonquis. Quan els traiem els opiacis, veiem que s’espavilen», opina Perelló, que destaca que, per al dolor crònic no oncològic, l’«últim recurs» són sempre els opioides. El primer, l’exercici terapèutic o la teràpia psicoeducativa. De fet, la mateixa Conselleria de Salut destaca que «l’evidència sobre l’eficàcia del tractament a llarg termini del dolor crònic no oncològic amb opioides és molt limitada» i que, «per contra, els riscos són coneguts».

Programes d’exercici

Notícies relacionades

L’envelliment eleva les morts per pneumònia a Espanya a màxims històrics: més de 10.300 a l’any

El Parkinson despunta a Espanya per l’envelliment i el sedentarisme: el 20% dels casos apareixen en adults joves

Amb tot, cada vegada hi ha més centres de salut amb programes d’exercici per tractar el dolor. Un és el CAP Larrard, on treballa la doctora Perelló, que adverteix també de les «combinacions perilloses» d’opioides i benzodiazepines. «Aquestes barreges augmenten la mortalitat a l’incrementar-se el risc de caigudes, fractures i pressió respiratòria», apunta.

I, finalment, assenyala el cost de tots aquests fàrmacs. «Són diners de l’Estat. I després cal sumar-hi tots els diners de les fractures de maluc i incapacitats de treball», conclou.