Catalunya va realitzar 1.344 trasplantaments d’òrgans el 2024, el tercer millor any de la seva història

Catalunya va realitzar, l’any passat, un total de 1.344 trasplantaments d’òrgans (un 3,5% menys que el 2023, quan en van ser 1.393), cosa que representa una mitjana de 3,7 intervencions al dia, la tercera millor xifra de la seva història. A més, el 2024 va ser el segon millor any de la història en donació cadàver (un total de 381, tres menys que el 2023), segons xifres de l’ Organització Catalana de Trasplantaments (Ocatt). «Aquest any ens hem quedat molt a prop de créixer més que l’any passat. Aquestes xifres continuen sent extraordinàries. Espanya, amb Catalunya al capdavant, continua sent líder mundial en trasplantaments.

Malgrat que algunes xifres han baixat (a més de les esmentades, el 2024 hi va haver 46 donants cadàver per milió de població, davant els 51 del 2023), Tort ha destacat que això es deu al fet que Catalunya creix any rere any en població, per la qual cosa algunes taxes baixen, i també que es fan «moltes més entrevistes». «Hem tingut tres donants cadàver menys, però hem fet moltes més entrevistes. El resultat és magnífic», ha dit Tort, que no ha descartat que Catalunya hagi «tocat sostre». «Ho haurem de veure. També és veritat que estan arribant noves tecnologies que estan ajudant, però sens dubte estem molt a dalt».

Òrgans i hospitals

Per tipus d’òrgan, el 2024 van augmentar de forma important els trasplantaments cardíacs (un total de 65, un 16% més que l’any previ) i els pancreàtics (39: un 18,2% més), i en menor mesura els pulmonars (105, un 2,9% més). Al contrari, s’han reduït lleugerament els trasplantaments hepàtics (224, un 0,9% menys) i els renals (911, un 6,7% menys).

Enric Peso , present en la roda de premsa d’aquest dimecres, és un dels pacients que van ser trasplantats a Catalunya l’any passat, i que va veure com la seva vida se salvava gràcies a la generositat d’un donant anònim. «La meva família pensava que em moria, però fa nou mesos em van trasplantar el fetge i ara estic com si res. Fins i tot he començat a entrenar una mica», ha relatat Enric, emocionat, als periodistes.

Per hospitals, Vall d’Hebron ha liderat, un any més, els trasplantaments del territori: va fer un total de 390 intervencions (343 en adults i 47 en nens). Seguit pel Clínic (317 trasplantaments) i l ’Hospital de Bellvitge (285). A més, l’Ocatt destaca que el 2024 va ser el tercer millor any en nombre de trasplantaments pediàtrics realitzats, amb 54 intervencions: 23 de ronyó, 21 de fetge, vuit de cor i dos de pulmó.

En el cas del trasplantament hepàtic, la consolidació fa anys de l’‘split’, tècnica que permet realitzar dos trasplantaments amb un sol fetge (normalment un nen i un adult), ha contribuït significativament a l’augment de l’activitat i a reduir al mínim la llista d’espera,com explicava EL PERIÓDICO en aquest reportatge.

A 31 de desembre del 2024 , hi havia més de 1.400 persones en llista d’espera, la majoria de les quals (1.304) esperaven un ronyó. A més, 36 esperaven un fetge ; 25, un cor; 57, un pulmó; i 19 un pàncrees. D’aquestes persones, 13 eren nens.

Donació després de l’eutanàsia

A més, 34 persones han donat els seus òrgans després de demanar l’eutanàsia (la PRAM: prestació de l’ajuda per morir) des de l’aplicació de la llei. 13 d’aquests casos van ser l’any passat i gràcies a la seva generositat s’han pogut realitzar uns 115 trasplantaments. «Un únic donant pot salvar fins a vuit vides amb la donació dels seus òrgans, i pot millorar la vida de fins a 100 persones amb la donació de teixits», ha destacat per la seva banda Belén Garcés , coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Germans Trias iPujol(Can Ruti, a Badalona).

Notícies relacionades

L’envelliment eleva les morts per pneumònia a Espanya a màxims històrics: més de 10.300 a l’any

El Parkinson despunta a Espanya per l’envelliment i el sedentarisme: el 20% dels casos apareixen en adults joves

Com a dada negativa, han tornat a augmentar, un altre any més, les negatives a la donació: un 25,8% de famílies van dir que no el 2024, el percentatge més alt de la història. La Conselleria de Salut n’està estudiant les causes, que poden deure’s al fet que cada vegada hi ha més persones no nascudes a Espanya que resideixen a Catalunya i que no estan tan familiaritzades amb aquesta realitat social. «També és veritat que cada vegada ens aproximem a més famílies. Les negatives augmenten, però és que abans no preguntàvem tant. I també, cada vegada més, tenim més gent gran com a donants», ha explicat la doctora Garcés.

Més teixits i cèl·lules

L’any 2024, un total de 16.082 pacients es van beneficiar dels teixits distribuïts pel Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya, obtinguts gràcies a la donació cadàver. El BST va gestionar un total de 2.061 donants (un 9,7% més que el 2023), dels quals es van aconseguir 2.863 teixits, un 5,3% més. En total es van obtenir 2.036 còrnies, 270 peces de teixit cardiovascular, 312 de teixit musculoesquelètic i 245 de pell.