El ‘mètode l’Hospitalet’ per tractar la síndrome de Diògenes: el cas més exitós de Barcelona

El programa de l’Hospitalet de Llobregat per abordar els casos de conducta d’acumulació d’objectes en el domicili (l’anomenada síndrome de Diògenes, un tipus de trastorn de la salut mental), que va arrencar el 2009 i és pioner a tot Catalunya, ha demostrat una elevada taxa d’efectivitat: als dos anys, el 85% dels casos es resolen. És a dir, la persona aconsegueix reduir l’acumulació d’objectes a casa seva, i desapareix així el risc (d’incendis, de plagues…) tant per a ella com per a la comunitat. En altres ciutats com Barcelona, amb programes basats en metodologies diferents, la taxa d’èxit és molt inferior, del 35%.

Aquest programa forma part de la Unitat Social-Servei Salut de l’Ajuntament de l’Hospitalet i es caracteritza per la creació d’equips multidisciplinaris dedicats en exclusiva a seguir aquesta problemàtica. Els exitosos resultats han sigut ara validats per un estudi del Servei de Psiquiatria de l’Hospital del Mar (Barcelona) que s’acaba de publicar a la revista ‘Clinical Social Work Journal’.

La treballadora social que formava part d’aquest programa es va jubilar l’agost passat, i l’Ajuntament encara no ha trobat substitució. Fonts del consistori en garanteixen la continuïtat i actualment està format per un inspector i un responsable de salut ambiental.

Seguiment durant dos anys

L’estudi del Mar ha consistit a seguir durant dos anys la tasca de tres equips que tracten persones amb síndrome de Diògenes a l’Hospitalet de Llobregat i a Barcelona. Tots tres representen diferents aproximacions a la problemàtica.

El primer, l’equip de l’Hospitalet, disposava d’una treballadora social, fins que es va jubilar, un advocat i un tècnic mediambiental a temps parcial. El segon equip era la Xarxa Interprofessional Col·laborativa, que treballa al districte de Sant Martí de Barcelona per abordar específicament aquesta problemàtica. Finalment, l’equip de treball social de Barcelona, que no se centra específicament en aquests casos, però que sí que pot tractar-los. Els tres col·laboren amb l’equip EMSE (Equip Multidisciplinar de Suport Especialitzat en Salut Mental) d’atenció a domicili de l’Hospital del Mar, format per dues psiquiatres i dues infermeres especialitzades en salut mental.

L’estudi ha seguit l’evolució de 214 casos en què es va requerir la intervenció de l’Hospital del Mar. D’aquests, en aproximadament la meitat, 106, es va aconseguir una resolució positiva. Totes les persones afectades es van oposar a la intervenció i només en el 14% dels casos es va aconseguir una aproximació de reducció de danys. En 85 casos es va procedir a la neteja del domicili, però només en 14 es va realitzar amb la col·laboració de l’afectat o afectada. En 28 més va caldre recórrer a la justícia per dur-la a terme.

Taxes d’èxit i abordatges

Notícies relacionades

La prescripció d’opioides com el fentanil avança en pacients amb dolor crònic

Guillermo Chantada, oncòleg: «Un de cada tres nens amb càncer de retina és diagnosticat gràcies a una foto del mòbil»

En relació amb els diferents abordatges dels equips analitzats, l’únic amb una taxa d’èxit significativa va ser l’implantat a l’Hospitalet de Llobregat, com explica David Córcoles, psiquiatre de l’Hospital del Mar. Durant els dos anys de seguiment, l’equip de l’Hospitalet va arribar a un grau de resolució dels seus casos del 84,5%. Al contrari, l’equip del districte de Sant Martí es va quedar en un 36,6% i el segon equip de Barcelona, en un 36,4%. «L’Hospitalet ha sigut més eficient a resoldre els casos en dos anys de seguiment que altres estratègies que es fan a Barcelona», assegura a aquest diari.

La clau, segons ell, és que aquest municipi del Baix Llobregat comptava amb un equip multidisciplinari en què hi havia una treballadora social que «només es dedicava a això». «En els casos de persones amb conducta d’acumulació d’objectes al domicili de vegades hi ha animals i cal parlar amb protectores. Aquesta figura, la treballadora social, era el nexe d’unió de totes les situacions que feia que tot fos més àgil. En altres programes no hi ha ningú que s’encarregui exclusivament d’això i fa que tot sigui més lent», explica aquest psiquiatre, que demana «expandir» aquest model a tot Barcelona.