Un estudi alerta de la necessitat que les persones de més de 65 es vacunin contra el pneumococ

Un estudi liderat per investigadors de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’àrea de malalties respiratòries del CIBER (CIBERES) ha reafirmat la necessitat de vacunar les persones de més de 65 anys i altres col·lectius de risc contra malalties pneumocòcciques invasives com la pneumònia i la meningitis. El treball ha posat de manifest la resiliència d’algunes variants genètiques del pneumoc incloses en la vacuna que s’utilitza en criatures. Al seu torn, ha alertat sobre la importància de vigilar els serotips emergents del bacteri ‘Streptococcus pneumoniae’ no inclosos en les vacunes actuals. Els resultats obtinguts s’han publicat en la revista ‘Journal of Infection and Public Health’.

‘Streptococcus pneumoniae’ és un bacteri oportunista que forma part de la flora bacteriana natural de les vies respiratòries. No obstant, també és responsable d’una gran varietat de quadres clínics i infecciosos, que quan són greus cauen sota el paraigua de les malalties pneumocòcciques invasives. La pneumònia i la meningitis són algunes de les manifestacions més severes d’aquest tipus de patologies, i poden arribar a ser mortals. En aquest sentit, no és casualitat que aquest bacteri continuï sent la principal causa de mortalitat en malalties respiratòries arreu del món.

L’estudi que s’ha fet públic ha recollit més de 650 casos de pacients amb malalties pneumocòcciques invasives, i la pneumònia és el principal focus de la infecció pneumocòccica. A més, ha analitzat la resistència als antibiòtics i la caracterització genètica de les soques responsables de la patologia mitjançant una seqüenciació completa del genoma.

Els resultats obtinguts han remarcat la capacitat del pneumococ per evolucionar i adaptar-se, cosa que posa de manifest que és necessari mantenir una vigilància constant i una actualització de les estratègies de vacunació.

Caracterització genètica i emergència de nous serotips

Actualment, s’han descrit més de 100 variants genètiques de ‘Streptococcus pneumoniae’, conegudes com a serotips, que presenten diferències quant a la capacitat d’invasió i la mortalitat associada. Al llarg dels anys, s’ha vist com la vacunació ha provocat canvis en l’epidemiologia del pneumococ i els seus serotips, i n’ha variat la presència.

Ara, aquest estudi ha identificat nous canvis i destaca la persistència d’alguns serotips inclosos en la vacuna PCV13, que s’utilitza en criatures. Entre aquests hi ha el serotip 3. A més, la recerca ha constatat que han aparegut nous llinatges, com en el cas del serotip 4. També ha conclòs que s’han incrementat els serotips no inclosos en la vacuna PCV13, com el serotip 8. «Aquests nous llinatges emergents estan contribuint a l’augment de les malalties pneumocòcciques invasives, que assoleixen nivells que s’acosten als de l’època prepandèmica, fet que emfatitza la importància de dur a terme una caracterització genètica per conèixer les característiques dels llinatges amb més capacitat de disseminació», han assenyalat els investigadors.

Vacunació d’adults vulnerables

Notícies relacionades

La grip a Catalunya supera el nivell de transmissió «molt alt», però Salut creu que ja ha passat el pic

Laura Soucek, experta en teràpies contra el càncer: «He triat Barcelona per a la meva investigació perquè crec en la ciutat»

Malgrat els avenços en la vacunació infantil i l’impacte beneficiós que ha tingut per a la protecció en adults, la càrrega de les malalties pneumocòcciques invasives en adults continua sent significativa. En particular, el serotip 3 continua sent un dels principals causants de malalties greus en adults. Per aquesta raó, l’estudi ha assenyalat que és imprescindible augmentar les taxes de vacunació en adults, especialment després de la introducció de les noves vacunes de més cobertura, primordialment en persones de més de 65 anys, les immunodeprimides i aquelles amb comorbiditats.

El treball, que s’ha fet públic aquest dijous, es va dur a terme entre els anys 2019 i 2021. Forma part d’una recerca col·laborativa que s’emmarca en la Línia de Pneumònia del CIBERES i que ha comptat amb el finançament de l’Institut de Salut Carles III. Des de fa més de 12 anys, participen en aquest projecte hospitals de diferents regions del país, com l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón, l’Hospital Universitari de Donostia, l’Hospital de la Vall d’Hebron, el Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i l’Hospital Universitari de Bellvitge.