L’entramat de Muface

L’estira-i-arronsa que mantenen des de fa setmanes el Govern i les companyies d’assegurances perquè aquestes presentin les seves ofertes i mantinguin o no la cobertura mèdica de Muface segueix, de moment, sense data de resolució, després que dissabte el Ministeri de Funció Pública acceptés modificar algunes de les clàusules de l’acord. El sistema està funcionant des de fa mig segle i dona servei actualment a uns 103.000 treballadors públics a Catalunya, a banda dels seus familiars, i fins a un milió i mig en el conjunt d’Espanya.

Què és Muface.

Muface són les sigles de Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat, un organisme públic dependent actualment del Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública i que va ser creat el 1975. La seva missió és subministrar serveis sanitaris a part de la plantilla de funcionaris i es finança a través del pagament que l’Estat descompta cada mes de les seves nòmines. Cada any Muface descompta una part del salari dels empleats públics i aquests han de decidir, any a any, si es tracten a través de la sanitat pública o per una companyia d’assegurances. I és que Muface no presta directament el servei, sinó que el subcontracta a través de diverses entitats privades. Les principals eren fins ara Adeslas, DKV i Asisa.

Segons dades publicades a la pàgina web de Muface, dona servei a 1,5 milions de persones a tot Espanya, on es compten tant treballadors públics com familiars beneficiaris. Segons l’últim pressupost del Govern, Muface maneja uns 1.300 milions d’euros anuals per garantir la cobertura dels seus mutualistes.

Cobertura.

No tots els empleats públics van a través del sistema especial de Muface. Ni tan sols tots els funcionaris públics. El personal laboral de les administracions va tot per la Seguretat Social, així com la gran majoria de funcionaris dels serveis que manegen les comunitats autònomes i els ajuntaments.

A Catalunya, per exemple, els funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona o els tècnics dels departaments de la Generalitat es tracten directament a través de la sanitat pública. Si bé hi ha una excepció de pes, que és la del col·lectiu de docents, que malgrat dependre de la Generalitat, es regeix per Muface. A través de la mutualitat van, en general, els funcionaris civils de l’Estat, com els treballadors de les oficines públiques del SEPE, els de la Seguretat Social, els inspectors d’Hisenda o els policies nacionals, entre d’altres.

També hi ha dos sistemes de mutualistes més que regeixen a dos col·lectius concrets: ISFAS (Institut Social de les Forces Armades), que cobreix l’Exèrcit, i MUGEJU (Mutualitat General Judicial), que es dedica a proporcionar assistència als funcionaris del cos de l’Administració de Justícia.

Conflicte.

Les principals mútues que fins ara han participat en el model asseguren que des de fa anys que el sistema està infrafinançat i que si continuaven incorrerien en pèrdues.

Segons la versió de les companyies d’assegurances, amb el conveni anterior, 2021-2024, les entitats participants diuen que van perdre, entre les tres, uns 600 milions d’euros. De fet, els seus serveis jurídics ja han amenaçat de reclamar diners a l’Estat per aquestes pèrdues. No és fútil que la plantilla dels empleats públics s’hagi anat envellint durant els últims anys.

Si bé l’envelliment és una tendència transversal en la societat, en el sector públic és una qüestió que apressa més. Com a mostra, segons l’INE, l’edat mitjana d’un assalariat del sector privat són 41 anys i, segons el Butlletí Estadístic del personal al servei de les Administracions Públiques, l’edat mitjana en l’administració és de 51 anys. Existeix una correlació positiva entre edat i ús de la sanitat; a més anys, més ús i, per tant, més cost.

El Govern els ha ofert augmentar un 33,5% el pressupost durant els tres pròxims anys, fins a un acumulat total de 4.500 milions d’euros. Però, tot i així, tant Adeslas com DKV ho han considerat insuficient. L’única que continua pensant si accepta presentar-se o deixa totalment desert el concurs és Asisa.

Concert desert.

Aquest dilluns 27 de gener havia de vèncer el termini habilitat pel Govern perquè les companyies d’assegurances presentessin ofertes i continuessin així prestant atenció sanitària als mutualistes. En el dia d’avui, DKV ja ha avançat que no presentarà proposta i que renuncia a continuar prestant aquest servei. Adeslas, que havia mostrat inicialment la mateixa postura, va dir el dissabte que està disposada a escoltar les noves condicions que li pugui oferir el Govern, mentre que Asisa encara ni s’ha pronunciat ni ha presentat oferta.

Segons expliquen funcionaris consultats, Adeslas i DKV ja no estaven donant cites a mitjà i llarg termini. I a partir del 31 de març les mútues ja no tenen obligació de donar servei. D’aquesta manera, en aquest moment s’obren tres escenaris. El primer, que Adeslas finalment recapaciti i segueixi endavant a Muface, en els nous termes negociats amb el Govern. El segon, que Adeslas no accepti les condicions que ara s’han posat sobre la taula i sigui Asisa la que en solitari assumeixi el servei que fins ara prestaven les tres companyies d’assegurances. Això genera dubtes entre el col·lectiu de funcionaris, que temen que no es garanteixi una qualitat similar a la que estava mantenint.

El tercer escenari és que Asisa decideixi que tampoc vol participar i el concurs quedi desert. Això obligaria l’Estat a haver de transferir aquests 103.000 mutualistes catalans que fins ara anaven per mútua a la Seguretat Social.

Aquí el temor del col·lectiu és que aquest transvasament massifiqui encara més un sistema públic que ja veuen saturat i amb llargues llistes d’espera. Està previst que el ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, comparegui dimecres al Senat per donar explicacions.

En el dilema

Tot i que s’allargui el sistema amb noves licitacions, davant el noquejament a aquesta col·laboració publicoprivada, Muface té els dies comptats

Escric el text en el tercer assalt (licitació) d’un combat que fa temps que dura, sense saber si tirarà la tovallola un dels contrincants o si buscarà allargar els rounds en espera de guanyar per punts (increment futur de primes ofertes, i reemborsament de pèrdues del passat). No tinc dubtes de les múltiples pressions sobre les companyies d’assegurances privades fins ara sota conveni per Muface que poden estar rebent en aquests moments per part del ministeri, temorós davant l’amenaça d’una vaga de funcionaris. Aviat se sabrà.

Muface és una antigalla, una rèmora de quan els funcionaris estaven mal pagats, no tenien cobertura de seguretat social i a qui calia oferir prebendes per integrar-los a un sistema de repartiment. Entre els privilegis, la possibilitat d’optar, sense cost per al mutualista, entre companyia d’assegurances pública o privada per a les prestacions sanitàries. Una capacitat que certament està fora de l’empara constitucional per a la resta d’espanyols. Una prerrogativa defensada ara a capa i espasa pels sindicats de la funció pública, malgrat disfrutar d’unes condicions retributives i d’estabilitat que ja voldrien tenir molts altres treballadors.

A l’Estat, el conveni de Muface li ha anat bé, ja que amb l’elecció majoritària a favor de la prestació privada s’estalvia la diferència entre la prima pagada a les companyies d’assegurances i el cost més gran del sistema públic. Per la seva banda, les companyies d’assegurances privades s’han buscat la vida amb la rendibilitat que no donava la prima en els pagaments addicionals per prestacions marginals més enllà de conveni. A més, les companyies d’assegurances han tingut un poder de contractació de serveis pel volum que els ha permès pressionar a la baixa el pagament a proveïdors i professionals. Quan uns i altres han dit prou s’ha instal·lat la idea que el sistema no dona més de si. Comencen a veure’s cues de mufaces, diferenciades de les de pagament. També sembla constatable que a les companyies d’assegurances privades que es van desenganxar del sistema al seu dia, optant per pòlisses complementàries i no substitutives de la pública, no els ha anat del tot malament. Les pòlisses rendibles són avui les modulades per edat, centrades en l’accessibilitat ambulatòria i en proves de diagnòstic que la tecnologia ha anat abaratint (a diferència dels tractaments, els preus dels quals no deixen d’augmentar), mantenint un cert glamur en els equipaments i un menor temps d’espera.

Si es produeix un KO tècnic del sistema Muface, segur que les corporacions públiques diran que poden acollir aquest milió llarg d’antics beneficiaris privats amb els recursos avui entregats a les companyies d’assegurances privades, o probablement, amb més.

Notícies relacionades

Luis Navarro: "Som simple mercaderia"

Catalunya prepara ja un "pla de contingència" per asumir als 100.000 funcionaris de Muface

El problema és, segons la meva opinió, que, tal com funciona en l’actualitat el sistema sanitari públic, aquest pot efectivament fagocitar qualsevol augment de recursos sense que millori massa l’activitat assistencial i s’eviti un augment significatiu de les llistes d’espera. En tot cas, malgrat que s’allargui el sistema amb noves licitacions, davant el noquejament a aquesta col·laboració publicoprivada, crec que Muface té els dies comptats.

Especialment si el regulador exigeix una elecció, si no de per vida, almenys per un grapat d’anys. És probable que el mutualista informat desitgi garantir-se la prestació pública. I, si té prou diners, ja pagarà l’assegurança complementària de la que parlava abans. I amb les proves de diagnòstic a la mà, reclamar tractament públic, com a ciutadà que és. Un tema diferent és la inquietud que representa aquest fet.