Luis Navarro: "Som simple mercaderia"

"La incertesa és generalitzada" i el malestar existent amb les companyies asseguradores que s’han retirat d’un concurs públic en el qual l’Estat ha augmentat el pressupost en un 33,5% és estès, segons coincideixen els tres mutualistes entrevistats per EL PERIÓDICO per saber com estan vivint en primera persona aquest episodi.

José Ángel Méndez és professor en un institut de Barberà del Vallès. En el ventall de treballadors públics que es regeixen pel concert sanitari de Muface –que són una minoria entre els 449.400 treballadors públics que resideixen a Catalunya, segons dades de l’INE–, els docents són el cos majoritari.

El José Ángel arrossega problemes de genoll i té pendent poder operar-se. "Soc d’Adeslas i m’estan donant allargues per tractar-me, perquè el 31 de març ja no tinc cobertura", explica.

En aquests moments, no obstant, Adeslas sembla que està reconsiderant la seva decisió i, segons va anunciar el Govern dissabte, es podria avenir a continuar en el sistema si finalment es modifiquen els plecs del concert. "Fa temps hi vaig estar pels fills, ja que l’atenció era ràpida, i ara per comoditat, per no canviar-me. Però el que tinc ben clar és que no hi continuaré, em passo a la Seguretat Social", assenyala Méndez sense dubtar.

"¿Com me’n puc fiar?"

En el seu raonament hi ha un punt de malestar amb l’actitud de les companyies d’assegurances. "¿Com em puc fiar d’aquesta gent que només em veu com un número?", apunta. Així com una actitud de militància –és afiliat de CCOO– a favor de la sanitat pública. "No cediré al seu xantatge i no acabaré contractant-los una assegurança privada", assegura.

Per a Berta Riera, també docent, la cobertura que li va donar Muface quan els seus cinc fills eren petits també va ser un dels punts que destaca del model. "A través de la pública hauria sigut supercomplicat", afirma. Si bé també opina que el servei prestat a través de la sanitat concertada ha anat empitjorant i li ha tocat patir la seva "massificació". Fa tres anys li van diagnosticar un càncer, i es troba en tractament. "¿M’hauré de canviar de metge a la meitat?", es pregunta.

Notícies relacionades

L’envelliment eleva les morts per pneumònia a Espanya a màxims històrics: més de 10.300 a l’any

El Parkinson despunta a Espanya per l’envelliment i el sedentarisme: el 20% dels casos apareixen en adults joves

Una de les seves filles és metge, i un altre dels seus fills, infermer, i a través d’ells i les seves històries coneix que molts hospitals i centres que donen cobertura als assalariats comuns que es regeixen per la Seguretat Social no són públics, sinó privats que després passen la factura a l’Estat. Riera confessa tenir por de passar ara a tractar-se pel sistema "públic", però que en veritat acabi sent un privat amb un servei pitjor que el que estava percebent fins ara a Muface.

Acabar en un centre privat adscrit a la sanitat pública amb els recursos limitats o anar a una Seguretat Social "massificada" són els dos temors que comparteixen Méndez, Riera i Luis Navarro, treballador de Correus. "A mi no m’importaria en absolut anar a la Seguretat Social, crec en la sanitat pública, però si ens hi aboquen a tots serà un caos", adverteix aquest últim. "No els preocupen ni el més mínim els nostres tractaments. Som una simple mercaderia", lamenta.