Vall d’Hebron reconverteix un espai destinat a la covid en consultes per a l’Alzheimer i el Parkinson: «Els casos es doblaran»

On el 2021 els sanitaris de l’Hospital Vall d'Hebron (Barcelona) feien tests de la covid 19 i n’analitzaven les mostres, ara passaran a tractar malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson, les més prevalents. Vall d’Hebron ha reconvertit la planta baixa de l’edifici Garbí (ubicat al Parc Sanitari Pere Virgili) en un espai de 120 metres quadrats per tractar pacients amb aquestes patologies que es «doblaran» en els pròxims anys. D’aquesta manera, l’hospital més gran de Catalunya, 100% públic, potencia l’atenció a demències i trastorns del moviment , de la mà d’una de les figures que més pes ha guanyat en els últims anys: la infermera.

Vall d’Hebron va rebre l’any passat unes 11.000 visites relacionades amb malalties neurodegeneratives. I el nombre augmenta cada any (un 2% més, aproximadament) a causa de l’envelliment poblacional. «Fa tres anys vam inaugurar l’edifici Garbí [per donar resposta a la pandèmia]. Aquí van ingressar llavors molts malalts de covid, però sempre hem volgut donar-li altres usos quan acabés la pandèmia. A l’hivern, utilitzem la segona planta per a malalts respiratoris. També tractem pacients oncològics. I en aquesta planta [la zero], les consultes on abans fèiem frotis de la covid, fa sis mesos que les reconvertim en consultes de trastorns del moviment i malalties neurodegeneratives», ha explicat el gerent de Vall d’Hebron, Albert Salazar, aquest dijous. En total, el nou espai per a les malalties neurodegeneratives comptarà amb cinc noves consultes externes, dos despatxos de neuropsicologia, un espai a l’Hospital de Dia de l’edifici per administrar teràpies d’alta complexitat i una sala de treball.

Segons el cap del Servei de Neurologia, Xavier Montalban, en les últimes dècades ha augmentat el coneixement de les malalties neurodegeneratives, la qual cosa ha permès «modificar el pronòstic de les malalties». «Ja som capaços de diagnosticar malalties com l’Alzheimer quan el pacient encara està asimptomàtic. Han començat a aparèixer medicaments. En el Parkinson, anticossos monoclonals. Hi ha un canvi de paradigma. I la peça fonamental de tot això és la infermeria», ha remarcat aquest neuròleg.

El nou espai per a les malalties neurodegeneratives a l’edifici Garbí va acompanyat de la revisió de circuits i els fluxos de treball on precisament guanya pes la figura de la infermera de pràctica avançada. Una d’aquestes professionals és Sara Belmonte i ha destacat que els trastorns del moviment (com el Parkinson o la malaltia de Huntington) són patologies «desconegudes» per a les quals no hi ha cura. «Tenim, això sí, un espectre de medicaments que milloren els símptomes. Els pacients venen aquí amb moltes ganes de tenir informació i precisament una de les tasques de la infermera de pràctica avançada és l’educació sanitària del pacient perquè aquest s’empoderi», ha relatat Belmonte.

També en els trastorns cognitius la infermera juga un paper clau. Ho ha explicat l’infermer Jesús Pizarro. «Nosaltres tenim un paper importantíssim en aquestes malalties, que avancen i van a pitjor. A més, no només afecten el pacient, sinó també les seves famílies. Des d’infermeria ens hem d’assegurar que tenen tota la informació de les característiques de la malaltia i dels tractaments», ha dit Pizarro, que ha destacat que els nous fàrmacs i els nous espais com el que dedica a partir d’ara Vall d’Hebron obren «noves finestres» de tractament.

2050: 152 milions de malalts

Notícies relacionades

La grip repunta a Catalunya i la seva incidència ja és més gran que en l’època precovid

Jaume Padrós deixarà la presidència del Col·legi de Metges després d’11 anys en el càrrec

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el nombre de persones que pateixen demència es triplicarà el 2050:dels actuals 50 milions es passarà a 152 milions. Per al doctor Montalbán, la medicina es troba en aquests moments «en el punt de partida d’una revolució terapèutica» com la que fa anys van viure l’esclerosi múltiple i l’ictus. «Un diagnòstic precoç permet al pacient i la seva família, en primer lloc, organitzar-se amb temps i adaptar-se a la nova realitat. En el cas de les demències, és beneficiós començar l’ estimulació cognitiva en fases inicials», diu la doctora Pilar Delgado.

Els pacients arriben a les consultes externes de l’edifici Garbí en primera instància o derivats del seu centre d’atenció primària (CAP). Aquí un neuròleg avalua el pacient i coordina les proves per establir el diagnòstic. Entre les proves hi ha una valoració neuropsicològica. «Al llarg d’una hora, fem proves enfocant-nos en aquells aspectes on el neuròleg ens ha dit que cal aprofundir més per tenir clar el diagnòstic una vegada feta la seva avaluació: orientació, memòria visual i verbal, capacitat de llenguatge o funcions atencionals i executives, entre d’altres», diu la neuropsicòloga Belén Gutiérrez.