Un fàrmac oncològic que és eficaç contra la covid també pot combatre el Zika, l’herpes o l’hepatitis C

La plitidepsina, un fàrmac antitumoral que s’utilitza des de fa anys en el camp de l’oncologia, té potencial per tractar també diferents virus, com la SARS-CoV-2, el MERS, el Zika, el virus respiratori sincitial (el VRS, el de la bronquiolitis), el de l’hepatitis C i l’herpes, entre d’altres. Així ho demostra un estudi d’IrsiCaixa, centre impulsat per La Caixa i la Conselleria de Salut, acabat de publicar a ‘Nature Communications’. Aquest fàrmac també podria ser eficaç contra la covid persistent.

«És una troballa molt important perquè hem de pensar que en el futur hi haurà noves pandèmies. Necessitem antivirals com aquest que tinguin la capacitat de fer front a virus de famílies diferents», assegura a EL PERIÓDICO la investigadora principal d’IrsiCaixa, Nuria Izquierdo-Useros. «La plitidepsina pot ser una estratègia que en un futur ens permeti combatre virus que ara mateix desconeixem», afegeix.

Actualment, els metges no disposen de tractaments efectius per a molts virus i, en molts casos, l’única opció és superar-los gràcies al mateix sistema immunitari. No obstant això, la versatilitat de la plitidepsina rau en la seva capacitat per modular funcions cel·lulars més enllà del seu punt d'acció principal. Al bloquejar la seva diana terapèutica, aquest fàrmac desencadena canvis en altres processos moleculars aparentment desconnectats, cosa que generen un patró únic que l’equip investigador defineix com a «empremta molecular».

Com explica Izquierdo, des de l’inici de la pandèmia se sabia que aquest tractament tenia un «efecte antiviral» contra la covid 19. Els investigadors l’han estat estudiant durant anys, i gràcies a això coneixen la seva «diana terapèutica». «Vam veure que això ens permet predir el seu efecte antiviral contra aquest i altres virus», diu. Els primers estudis en laboratoris mostren una «eficàcia clínica» contra l'herpes, el Zika, el VRS o l’hepatitis C, entre altres virus. Però encara cal fer assajos clínics, precisa aquesta investigadora.

Eficaç contra la covid 19

Estudis fets amb aquest fàrmac a l’inici de la pandèmia sí que van mostrar les seves bondats per tractar la covid 19. «No obstant, quan es va fer un estudi sobre la seva eficàcia, vam trobar una limitació: [aquest estudi] es va realitzar en un moment en què ja hi havia moltes persones vacunades, cosa que va dificultar tenir un nombre molt gran de pacients», explica Izquierdo. No obstant, sí que s’ha vist que la plitidepsina «reduïa el nombre de dies» que les persones contagiades amb la SARS-CoV-2 depenien de l’oxigen per respirar. «Vam veure una tendència que reflecteix que les persones tractades amb aquest fàrmac tenien dos dies menys d’oxigen que les altres», assegura.

La plitidepsina bloqueja un procés essencial per a la supervivència de les cèl·lules i els virus: la síntesi de les proteïnes. L’estudi revela que les cèl·lules compensen aquesta inhibició activant rutes alternatives de síntesi de proteïnes, cosa que els permet sobreviure. No obstant, molts virus no poden aprofitar aquestes vies alternatives i, per tant, la seva replicació s’atura.

En el laboratori, la plitidepsina ha inhibit la replicació de la SARS-CoV-2, el MERS, el virus de l’hepatitis C, el Zika, l’herpes simple i el virus respiratori sincitial a concentracions que no afecten les cèl·lules. No obstant, alguns virus, com el VIH, sí que són capaços d’utilitzar les vies alternatives i, per això, el fàrmac no és eficaç per frenar-los.

Inflamació crònica

Notícies relacionades

Una start-up desenvolupa un test de sang per detectar precoçment 5 tipus de càncer

Marta, la noia que va quedar en coma per una reacció al·lèrgica, rep l'alta dos anys després: "Ara la volen deixar sense rehabilitació"

Aquest estudi també ajuda a comprendre per què la plitidepsina regula la producció de certes proteïnes relacionades amb la inflamació crònica, com ara la IL-6, com ja havien reportat en articles previs. Aquesta característica, juntament amb el seu paper antiviral, ha fet que s’iniciï un assaig clínic en covid persistent, liderat per la Fundació Lluita contra les Infeccions, on podria combatre tant el virus com la inflamació associada.

La majoria dels antivirals es dissenyen per atacar directament el virus. No obstant això, a causa de la ràpida evolució dels virus i l'aparició de variants, aquests tractaments es poden tornar ineficaços. A més, desenvolupar antivirals específics requereix un coneixement detallat de cada virus, cosa que dificulta una resposta ràpida davant noves pandèmies. Per contra, els fàrmacs dirigits a molècules humanes no tenen aquestes limitacions. Explorar el potencial antiviral d’aquests fàrmacs a través de la seva empremta molecular ofereix una «oportunitat única», destaca IrsiCaixa, per descobrir nous usos i aplicacions.