Sanitat a Catalunya

Un 56% dels nous metges col·legiats a Barcelona el 2024 són extracomunitaris

La «majoria» procedeixen de Sud-amèrica, segons el Col·legi Oficial de Metges, que critica la «planificació» del sistema i que molts joves no puguin estudiar Medicina a Espanya

Imagen de archivo de la uci de un hospital de Barcelona.

Imagen de archivo de la uci de un hospital de Barcelona. / Zowy Voeten

2
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Un 56% (és a dir, més de la meitat) dels nous col·legiats delCol·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) el 2024 van ser metges extracomunitaris, segons xifres facilitades a EL PERIÓDICO per la mateixa entitat. Tot i que el COMB parla de «metges extracomunitaris», reconeix que la «majoria» procedeixen de Sud-amèrica i, en concret, de països com Veneçuela, Colòmbia, l’Argentina, Cuba i el Perú. Un 20% d’aquest 56% ha manifestat que farà el MIR.

Aquest percentatge revela una tendència que es va fer evident fa uns 10 anys a Catalunya i Espanya, i que s’ha anat incrementant. Al COMB hi ha col·legiats uns 42.557 metges, dels quals estan actius 32.113 (hi ha metges jubilats que continuen vinculats a aquest organisme). L’any passat, del total de col·legiats actius, el 30% eren extracomunitaris. Alguns d’aquests, assenyala l’escola de metges de Barcelona, té el MIR, però d’altres no. Del total de col·legiats (tant actius com jubilats), un 25% eren l’any passat extracomunitaris.

«Aquí tenim gent que vol fer Medicina i no pot. I després anem a buscar metges: alguna cosa no estem fent bé»

Jaume Sellarès

Vicepresident del COMB

«Més de la meitat dels nous col·legiats del COMB venen de fora. Fa 10 anys, eren el 35% o 40%. En aquests 10 anys, ha anat augmentant i ja estem en valors del 56%», explica el vicepresident del COMB, Jaume Sellarès. «Ens passa a nosaltres i a països de l’entorn», afegeix.

Dificultats per estudiar Medicina

Sellarès assenyala diversos aspectes que expliquen el fenomen. El primer, que l’alumnat a Espanya«enormes dificultats» per entrar a les facultats de Medicina perquè les places són limitades i les notes de tall per accedir-hi són molt altes. «Aquí tenim gent que vol fer Medicina i no pot. I després anem a buscar metges: alguna cosa no estem fent bé», reflexiona Sellarès. Apunta, a més, un dilema ètic, i és que aquests metges extracomunitaris «són més necessaris als seus països [amb menys recursos] que aquí». «Anem allà a buscar-los perquè són barats. I després aquí no els cuidem gaire», admet Sellarès.

Notícies relacionades

A alguns d’aquests metges, amb una especialitat reconeguda al seu país d’origen, el Ministeri de Sanitat els reconeix el títol de metge, però no d’especialista. «Una cosa no estem fent bé. Hi ha molta lentitud per reconèixer-los l’especialitat». El vicepresident del COMB assenyala que l’Administració «no va al Canadà o Alemanya» a buscar metges, sinó que busca «metges barats» a Sud-amèrica. «Els de l’Amèrica del Nord no venen a Espanya perquè als seus països cobren molt més», apunta.

Segons Sellarès, falla la «planificació i coordinació» del sistema de salut. «I falla el Ministeri de Sanitat, que és el que convoca les places MIR», afegeix. Nega Sellarès que la formació d’aquests metges extracomunitaris sigui «pitjor» que la nostra. «No depèn tant dels països dels que venen com de les seves universitats. Per homologar-los el títol, Sanitat compara el programa de formació de la seva universitat amb el d’Espanya. Si és similar, l’hi reconeix. Si hi ha algunes diferències, el metge ha de fer rotacions per formar-se. Si no s’assembla en res, no els reconeix el títol», assegura Sellarès. «No perquè vinguin de fora són pitjors metges, sinó que la cosa té a veure amb si han seguit aquest procés d’homologació», conclou.