Un 56% dels nous metges col·legiats a Barcelona el 2024 són extracomunitaris

Aquest percentatge revela una tendència que es va fer evident fa uns 10 anys a Catalunya i Espanya, i que s’ha anat incrementant. Al COMB hi ha col·legiats uns 42.557 metges, dels quals estan actius 32.113 (hi ha metges jubilats que continuen vinculats a aquest organisme). L’any passat, del total de col·legiats actius, el 30% eren extracomunitaris. Alguns d’aquests, assenyala l’escola de metges de Barcelona, té el MIR, però d’altres no. Del total de col·legiats (tant actius com jubilats), un 25% eren l’any passat extracomunitaris.

«Més de la meitat dels nous col·legiats del COMB venen de fora. Fa 10 anys, eren el 35% o 40%. En aquests 10 anys, ha anat augmentant i ja estem en valors del 56%», explica el vicepresident del COMB, Jaume Sellarès. «Ens passa a nosaltres i a països de l’entorn», afegeix.

Dificultats per estudiar Medicina

Sellarès assenyala diversos aspectes que expliquen el fenomen. El primer, que l’alumnat a Espanya té «enormes dificultats» per entrar a les facultats de Medicina perquè les places són limitades i les notes de tall per accedir-hi són molt altes. «Aquí tenim gent que vol fer Medicina i no pot. I després anem a buscar metges: alguna cosa no estem fent bé», reflexiona Sellarès. Apunta, a més, un dilema ètic, i és que aquests metges extracomunitaris «són més necessaris als seus països [amb menys recursos] que aquí». «Anem allà a buscar-los perquè són barats. I després aquí no els cuidem gaire», admet Sellarès.

Notícies relacionades

L’ICS recula i assegura que no hi haurà incentius econòmics perquè els metges de primària donin altes

Vall d’Hebron realitza el primer trasplantament pediàtric simultani de cor i fetge

A alguns d’aquests metges, amb una especialitat reconeguda al seu país d’origen, el Ministeri de Sanitat els reconeix el títol de metge, però no d’especialista. «Una cosa no estem fent bé. Hi ha molta lentitud per reconèixer-los l’especialitat». El vicepresident del COMB assenyala que l’Administració «no va al Canadà o Alemanya» a buscar metges, sinó que busca «metges barats» a Sud-amèrica. «Els de l’Amèrica del Nord no venen a Espanya perquè als seus països cobren molt més», apunta.

Segons Sellarès, falla la «planificació i coordinació» del sistema de salut. «I falla el Ministeri de Sanitat, que és el que convoca les places MIR», afegeix. Nega Sellarès que la formació d’aquests metges extracomunitaris sigui «pitjor» que la nostra. «No depèn tant dels països dels que venen com de les seves universitats. Per homologar-los el títol, Sanitat compara el programa de formació de la seva universitat amb el d’Espanya. Si és similar, l’hi reconeix. Si hi ha algunes diferències, el metge ha de fer rotacions per formar-se. Si no s’assembla en res, no els reconeix el títol», assegura Sellarès. «No perquè vinguin de fora són pitjors metges, sinó que la cosa té a veure amb si han seguit aquest procés d’homologació», conclou.