Guillermo Chantada, oncòleg: «Un de cada tres nens amb càncer de retina és diagnosticat gràcies a una foto del mòbil»

---

Vostè és oncòleg pediàtric en àmbit global. ¿Què vol dir?

Nosaltres ens ocupem que el càncer pediàtric es curi a tot el món: no ens conformem que es curi només al nostre hospital, o a la nostra ciutat, o al nostre país, o al nostre continent. La nostra missió és donar-los l’oportunitat més gran a tots els nens del món perquè es puguin curar, que tots tinguin les mateixes oportunitats que en països com el nostre.

Quina és la diferència entre aquest càncer i el dels adults?

L’oncologia pediàtrica és una malaltia diferent, completament diferent del càncer de l’adult. El càncer infantil són tumors del desenvolupament. El càncer de l’adult és una malaltia de les cèl·lules que es degeneren: està relacionat amb l’edat, els tòxics, l’alcohol, el tabac... En el nen el mecanisme és diferent. El càncer pediàtric és un fenomen que ocorre probablement durant el període embrionari. Aquí es produeixen algunes alteracions cel·lulars que en la vida postnatal acaben en un càncer. En el càncer infantil no tenen influència els factors externs com el tabac, els hàbits o la dieta, sinó que en la majoria de casos està associat a alteracions genètiques.

Vostè és expert en retinoblastoma, neuroblastoma, limfoma i histocitiosi. ¿Tenen bon pronòstic?

Depèn. En el retinoblastoma, que és el tumor ocular del qual jo m’ocupo principalment, es curen el 98% dels nens de tot Espanya i Europa. És una taxa de curació realment molt alta. És un tumor de l’ull, de vegades pot afectar els dos ulls. En nens molt petits, d’un o dos anys, no només estem curant gairebé tots els casos, sinó que a més estem salvant-los l’ull i la visió. Cada vegada tenim tractaments més efectius i menys tòxics, ja ni els cauen els cabells.

¿Abans es perdia l’ull?

Sí. I encara en alguns casos es perd l’ull, però cada vegada menys. Dècades enrere era l’únic tractament que hi havia. Era una cosa molt efectiva perquè es curava el càncer però, és clar, el nen perdia un ull. I quan afectava tots dos ulls, es quedava cec. Ara, amb els nous tractaments que tenim, salvem l’ull amb molt poques seqüeles.

¿Quins són els símptomes del retinoblastoma?

Són bastant característics perquè, quan li fas una fotografia amb flaix amb el mòbil, veus al nen, amb 1 o 2 anys, un punt blanc a l’ull en comptes de negre o vermell. Aquesta taqueta blanca és el tumor. Aquest símptoma es diu leucocòria, però després també n’hi ha d’altres, com l’estrabisme. Però, compte, hi ha moltes coses que causen estrabisme i l’estrabisme és molt comú. La gran majoria dels nens amb estrabisme no tenen retinoblastoma. No obstant això, quan un veu aquesta taqueta blanca a l'ull, o és retinoblastoma o és una altra afecció seriosa. I sempre cal consultar amb un oftalmòleg ràpidament.

En la societat de les xarxes socials es detectaran molts casos gràcies als mòbils.

El cert és que els flaixos ajuden moltíssim. Més o menys un de cada tres nens ara es diagnostica per una fotografia amb el mòbil. Perquè a part són nadons i a aquesta edat els fan una fotografia rere l’altra.

¿I quina és la taxa de curació del retinoblastoma a la resta del món?

Aquesta és la gran paradoxa d’aquest tumor. A Europa, els Estats Units i països com el Brasil, l’Argentina o Mèxic es curen el 98% dels casos. Però la majoria dels nens i nenes del món viuen a l’Àfrica i a Àsia, i aquí els resultats són molt pobres: només el 30% es cura. Els nens aquí són diagnosticats molt tard perquè l’Estat no cobreix els tractaments i no hi ha accés universal a la salut. També perquè es diagnostiquen quan el tumor ja està estès.

Un 30%...

Sí. Hem de duplicar la taxa de curació [als països en vies de desenvolupament]. Aquest és el nostre objectiu: que en aquests països aconsegueixin curar-se fins al 60% dels nens. I la gran paradoxa és que això podria aconseguir-se amb un tractament molt senzill i molt barat, que és l’enucleació: l’extirpació del globus ocular.

Però vostè deia al principi que el seu objectiu és encara més gran: curar el càncer pediàtric a tot el món.

Sí. Jo treballo entre l’Uruguai i Barcelona –aquí a Sant Joan de Déu–, i soc a més president de la Societat Internacional d’Oncologia Pediàtrica (SIOP). Aquí tenim 3.500 socis –metges, oncòlegs, psicòlegs, infermeres, cirurgians– que participen en aquesta missió que li comento. Això neix d’un programa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en què tots els països han aconseguit participar per aconseguir aquestes taxes de curació. Això se centralitza des del St. Jude Children’s Research Hospital, als EUA i des de la SIOP. Tots estem davant d’aquest gran desafiament i volem aconseguir-ho en els cinc anys vinents.

Curar el càncer infantil en els pròxims cinc anys: ¿de veritat és possible?

Volem curar, a tot el món, el 60% dels sis tumors prioritaris per a l’OMS, que són el retinoblastoma, el limfoma de Hodgkin, el limfoma de Burkitt –molt freqüent a l’Àfrica subsahariana–, el tumor de Wilms –un càncer de ronyó–, la leucèmia limfoblàstica aguda –el càncer pediàtric més freqüent– i el glioma, que és un tumor cerebral. Volem arribar fins a l’últim nen que viu a la Terra, fins a l’última llogarret perdut en el país més remot. Volem que almenys el 60% d’ells es puguin curar. Aquest objectiu, per a nosaltres, és com anar a Mart.

Quina és la incidència del retinoblastoma?

El retinoblastoma ocorre en un de cada 15.000 nounats. A Espanya, hi deu haver al voltant de 40 nous casos per any. És una malaltia de baixa incidència que destrossa famílies. Pot ser hereditari: entre un 30% i un 40% de les famílies tenen una descendència amb el mateix tumor.

¿I reduir aquesta bretxa amb els països en vies de desenvolupament?

Des de Sant Joan de Déu apostem per l’educació i la formació del recurs humà. Tenim una plataforma virtual, educativa, d’accés lliure i gratuïta, en castellà i portuguès, dirigida a omplir aquest buit a l’Amèrica Llatina. Des d’aquí impartim coneixement, perquè la nostra principal aportació és a través de l’enfortiment del recurs humà.

¿I a escala global?

A escala global, aquesta bretxa s’escurça a través d’un programa de l’OMS, la Iniciativa Global per al Càncer Infantil, en què es convoca els governs dels països al desenvolupament de plans per curar el càncer infantil als seus països. Perquè tot i que això soni estrany per a algú que viu aquí, hi ha molts països on els governs no es fan càrrec dels tractaments. Les famílies han de pagar-los de les butxaques, però la majoria viuen en la pobresa i no poden. El missatge és que càncers com el retinoblastoma i els cinc més que he citat abans són curables en més del 90% dels casos.

¿El càncer infantil és més curable que el d’adults?

Sí, el 80% dels nens amb càncer es curen avui a Europa. De tots els tipus de càncer.

¿I per què?

Perquè tenen una biologia diferent, perquè el nen també té en el seu organisme una capacitat més gran de resistir tractaments més intensos. L’adult de vegades ja arriba amb diabetis, obesitat, hipertensió o dos infarts, problemes que els nens no tenen, i això ens permet donar-los un tractament més agressiu i més eficaç. Però la nostra missió és doble: u, aconseguir l’equitat mundial i que curar-se del càncer no depengui d’on visqui el nen; dos, fer-ho ara. Hem de transmetre aquest missatge d’urgència.

Notícies relacionades

Un 56% dels nous metges col·legiats a Barcelona el 2024 són extracomunitaris

Neix una guia pionera a Espanya per a la professionalització de les entitats de pacients

¿Quina és la importància d’un centre com aquest, el Pediatric Cancer Center Barcelona?

És un dels pocs centres del món amb aquests recursos. Tenim tot el que un pacient necessita per al tractament de qualsevol càncer en qualsevol lloc del món. El 30% dels nostres pacients venen d’altres països a tractar-se aquí. Tenim molts projectes d’investigació als quals tenim accés abans que en altres països. Si bé som un centre de càncer, estem inserits en un hospital pediàtric, per la qual cosa és un entorn amable per als nens.