La vulnerabilitat sanitària a Catalunya té rostre de dona: el 54% dels persones ateses per la Creu Roja ho són

Mariuxi Orellana té 44 anys i té un medul·loblastoma cerebral, un tipus de càncer que afecta el cerebel. Per a aquesta veïna de Montmeló (Barcelona), que treballava en l’atenció al pacient i havia estudiat per a ser tècnica de rajos X, la malaltia va canviar la seva vida per complet. “Segons com reaccioni el meu cos a la quimio hi ha dies que puc aixecar-me, o no”, explica. A més, té problemes a l’hora de parlar, camina sense equilibri i ha hagut de deixar de treballar. Ella és una de les gairebé 77.000 persones que la Creu Roja atén a Catalunya en el seu programa d'acompanyament en la salut.

La vulnerabilitat sanitària és un fenomen que no ha deixat de créixer en els últims anys. L'entitat va duplicar l'any passat la quantitat de persones ateses amb problemes de salut. Un fenomen que va de bracet del creixement de la vulnerabilitat en general. “Aquest increment no és casual i evidència com, desgraciadament, més pobresa comporta menys salut. El 40% de les 400.000 persones ateses a Catalunya per l'organització durant l’any 2023 es troben en situació d'extrema vulnerabilitat, un 33% més que abans de la pandèmia”, explica Josep Quitet, president de la Creu Roja a Catalunya.

Coincideix amb ell la doctora Julia de Miguel, directora de Salut de l'organització a Catalunya. “L'exclusió sanitària creix en la mesura que ho fan les desigualtats socials. No s'augmenta la inversió en el sistema en proporció al creixement de la població. Amb la crisi econòmica, la major longevitat de la població i els canvis socials, aquest fenomen s'ha agreujat cada vegada més”, afegeix.

Com afecta la dependència a l'entorn?

Mariuxi depèn d'altres persones en el seu dia a dia. Especialment de Dámaris Ponce, la seva filla, que amb 19 anys va haver de renunciar a estudiar per a posar-se a treballar. “La meva idea era entrar a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), però al final no es va poder i vaig haver de posar-me a treballar perquè si ella no ho feia i jo tampoc, els diners no entraven a casa”, apunta la filla de Mariuxi. Mentre els nois de la seva edat surten de festa, coneixen a noves persones i estudien, ella tira endavant la seva llar. “La veritat és que m'afecta bastant perquè sento que estic en un altre món”, explica la jove.

Una situació molt complexa també per a Mariuxi, que se sent responsable. “La meva filla és ara la que em manté. Va deixar d'estudiar per mantenir-nos a les dues. Sempre em poso a plorar perquè sento que li he posat una pedra en el camí”, assegura la usuària de la Creu Roja.

Acompanyament a persones amb problemes de salut

Segons les dades de 2023 de l'organització, s'ha incrementat en un 62% (6.707) la xifra de persones que reben ajudes sanitàries per a fer front al copagament de la medicació, ulleres o els audiòfons, a més de l'acompanyament en l'accés al dret a la salut. En el cas de la Mariuxi cada setmana rep la visita de Xavier Cervera, un voluntari de la Creu Roja que l'acompanya en les activitats d’aquell dia. Una estona que també allibera a Dámaris per a poder desconnectar.

“L’acompanyem en allò què li agradaria fer: sortir a passejar, escoltar música o llegir i, en el cas de la família, fem una labor de suport. És a dir, si no tens temps per a sortir, per a estar amb amigues, per a parlar, per a estar en silenci, és una estona en el qual pot disposar del seu temps”, apunta Bárbara Muñiz, psicòloga i referent del programa Final de vida – solitud de la Creu Roja a Catalunya. Per a contribuir en el projecte, explica, fa falta humanitat. “Entendre a l'altra persona, empatitzar, saber que no vol parlar de la seva malaltia ni dels seus problemes personals, sinó que vol sortir a passejar i oblidar-se del que viu”, assegura.

El perfil de la vulnerabilitat sanitària

Les dades de les persones ateses per la Creu Roja reflecteixen que la vulnerabilitat sanitària té rostre de dona. El 54% de les persones ateses amb les ajudes sanitàries de l'organització ho són i tenen, majoritàriament, edats compreses entre els 33 i els 64 anys (65%). Les dades també mostren que el 60% de les persones ateses són de nacionalitat espanyola i el 40% restant d'unes altres, sent el Marroc (7%) i Colòmbia (2%) les més nombroses.

La doctora de Miguel apunta que, a causa de les diferències biològiques i socials, el fet de pertànyer a un sexe o un altre encara té gran impacte discriminatori en la salut cap a les dones. Fa falta desenvolupar projectes dirigits específicament a “defensar a les dones i els seus drets fonamentals”.

Notícies relacionades

Catalunya tindrà un registre únic del càncer i acabarà amb les bases de dades per territoris

L’equip de Jaume Padrós continuarà presidint el Col·legi de Metges de Barcelona

“Els diferents sistemes genitourinaris, així com les diferències genètiques, hormonals i metabòliques, tenen un paper diferencial en la morbiditat i la mortalitat entre homes i dones. Les influències hormonals en les dones sobre l'osteoporosi i les fractures, el càncer de mama, les malalties relacionades amb l'aparell reproductiu i les malalties relacionades amb l'embaràs i el part serien alguns exemples. Això sumat a l'existència de desigualtats socials que afecten també la salut, (dones cuidadores, criança, dobles jornades per a assumir la major part de feines de casa, pitjors salaris etc, suposa més vulnerabilitat i impacte negatiu en la salut de les dones” explica.

Tot això, assegura la responsable de salut de l'organització a Catalunya, afavoreix que els problemes de salut mental afectin més les dones, sent l'esperança de vida major, també un altre factor important.