Entrevista

Dolores de la Puerta, experta en microbiota: «La salut mental està íntimament relacionada amb el nostre intestí»

L’autora de ‘La microbiota estresada’ afirma que la majoria de les patologies, incloses les mentals, milloren si s’actua sobre els microorganismes que habiten al cos

El boom de la microbiota intestinal: els microbis que podrien estar darrere del 95% de patologies i revolucionar la medicina

María Dolores de la Puerta, doctora.

María Dolores de la Puerta, doctora. / José Luis Roca

5
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

La doctora María Dolores de la Puerta es va formar com a cirurgiana però l’any 2000 va començar a explorar la microbiota (els bilions de microorganismes que habiten al nostre cos) i va quedar “fascinada”. Des d’aleshores, s’ha bolcat a tractar pacients de diverses patologies, actuant sobre la microbiota (abans coneguda com a flora intestinal), i a realitzar divulgació científica sobre el poder de l’anomenat ‘nou òrgan’. Recentment, ha publicat ‘La microbiota estresada’, un llibre en què exposa l’estret vincle existent entre l’ intestí i la nostra ment.

¿Què la vaportar a canviar el món de la cirurgia plàstica pel de la microbiota? La meva inquietud per trobar respostes que semblaven difícils de resoldre pels camins de la medicina convencional. Llavors, vaig descobrir la microbiota i com em va semblar un món fascinant, vaig començar a girar la pràctica clínica i en dos anys ja només veia pacients de microbiota.

¿Quines són les principals funcions de la microbiota? D'una banda, funcions digestives, ajuda a fer la digestió, principalment la fibra, que el nostre cos no és capaç de digerir sense microbiota. A més, ens aporta aminoàcids, vitamines, contribueix a l’estabilitat de les hormones i té funció de barrera davant la colonització per patògens, per la qual cosa prevé infeccions i té activitat immunomoduladora. També té funcions en el metabolisme endocrí, el sistema nerviós, etc. Podem dir que influeix en el funcionament de tot el nostre organisme, amb més o menys rellevància.

«L’estrès crònic és un gallet proinflamatori que destrossa la microbiota, la desordena moltíssim i també afecta la paret de l’intestí»

¿Com es relaciona amb la salut mental? A l’intestí també tenim neurones, que són les cèl·lules que tenim al cervell i les dues parts tenen connexions directes i indirectes a través del nervi vague i a través de substàncies. Amb la qual cosa, la nostra salut mental, tant física com emocional, està íntimament relacionada amb la salut del nostre intestí.

¿Quina influència concreta té en la microbiota l’estrès i l’ansietat? La relació es fa mitjançant les molècules que s’associen a l’estrès. Una situació d’estrès agut, no suposa un problema. El problema és l’estrès que es manté, que produeix una sèrie de molècules associades al cortisol que són altament inflamatòries. L’estrès crònic és un gallet proinflamatori que destrossa la microbiota, la desordena moltíssim i també afecta la paret de l’intestí. I el mateix passa amb l’ansietat, l’origen és diferent però el final de la història és el mateix.

¿I una microbiota alterada, al seu torn provoca estrès i ansietat? Sí, és un camí bidireccional. Una bona microbiota ens genera una sèrie de molècules que ens protegeixen de la inflamació i això ens ajuda a gestionar adequadament l’estrès. I si tenim una situació de microbiota desordenada, una de les complicacions associades, és una mala gestió de l’estrès. És un peix que es mossega la cua.

María Dolores de la Puerta, autora de ‘La microbiota estressada’ /

José Luis Roca

Un altre dels temes que aborda en el seu llibre és la seva influència en la qualitat del son. Sí. Fa molt temps que sabem que la melatonina, que és l’hormona que regula els circs circadians, el que ha de passar en el nostre organisme en el dia i en la nit, es produeix al cervell però també a l’intestí. A més, el 90% de la seratonina circulant, que és l’hormona de la felicitat, es produeix a l’intestí. És per això que si la nostra microbiota està bé, tenim un gran potencial de producció de melatonina a l’intestí, que ens ajuda amb la qualitat del son.

Pot posar-me exemples de la vida real, de la influència de la microbiota en la salut mental. La seva influència és molt significativa en pacients amb patologies cròniques, com la malaltia de Crohn o la colitis ulcerosa, en què els arregles la microbiota i tenen menys brots. Però si aquests pacients pateixen una situació d’estrès mantingut, com la mort d’un familiar o estar preparant una oposició, aquestes circumstàncies funcionen com un gallet per generar un brot. Per això, a l’hora de tractar el pacient, a més dels fàrmacs que siguin necessaris, cal modular l’estrès o l’estat ansiós o depressiu que va donar lloc al brot. Ho veig de forma molt habitual en les consultes.

A més d'en la salut mental, cada vegada té més importància en tota mena de patologies. ¿Quines? Jo a consulta no només tracto patologia digestiva. La microbiota també té relació amb problemes de pell, migranyes, trastorns del neurodesenvolupament com el TDAH, patologies neurodegeneratives com Parkinson o Alzheimer, desordres metabòlics o endocrins. No vull dir que treballant la microbiota dels pacients es resolguin les seves patologies. En algun cas sí, quan el trastorn és funcional. Però en la majoria de patologies greus si modulem la inflamació, que és denominador comú que connecta totes aquestes malalties a la microbiota, tindrem una bona eina per millorar algunes de les malalties més importants. Podem millorar l’evolució de la malaltia i la qualitat de vida del pacient.

«A la microbiota no li agrada tot el que passi per escalfar i menjar»

Notícies relacionades

Com podem millorar la nostra microbiota, tinguem o no una malaltia. Hi ha quatre recomanacions. Quant a l’alimentació, el que li agrada a la microbiota és la fibra de qualitat, present en cereals integrals o tubercles. A més, li agraden els polifenols [antioxidants] de fruites, verdures, fruits vermells, bolets, oli d’oliva, cacau o cafè o els aliments fermentats com el iogurt o el quefir. I no li agraden els aliments refinats, ultraprocessats, les gases saturades, els conservants i colorants. En general, tot el que vingui per escalfar i menjar. En segon lloc, el sedentarisme és el gran enemic de la microbiota, per la qual cosa cal mantenir una vida activa. També cal tenir bons hàbits de son, tant en horaris com en qualitat. Finalment, és recomanable controlar l’estrès. Jo no soc un guru de la meditació, però proposo coses fàcils com la respiració conscient o fer passejos contemplatius.

I què passa amb els probiòtics. ¿És bo que persones sanes prenguin els suplements que es venen per millorar la microbiota? Els probiòtics estan de moda, però el problema és que hi ha molts tipus, per això s’haurien de prendre sota consell mèdic, perquè no són inofensius en determinades circumstàncies.