Els pacients crònics complexos de Catalunya ja passen fins a quatre dies més a casa que a l’hospital

Amblàs, que ha participat en una conversa sota el títol de ‘La longevitat: de repte a oportunitat’ amb Montse Solé (directora d’Atenció Intermèdia i Dependència del Consorci Hospitalari de Vic), Jaume Ribera (professor emèrit d’Operacions, Informació i Tecnologia a EISE) i Alba Parejo (comunicadora i divulgadora en salut), ha posat el focus en el fet que la longevitat o envelliment poblacional s’accentua cada vegada més. El 1974, només el 9% dels espanyols tenien més de 65 anys; el 2024, van ser un 20%; i el 2074, serà un 30%.

El 5% consumeix el 50%

Segons Amblàs, del total de la despesa sanitària, un 30% és atribuïble a l’hospitalització d’aguts i un 30%, a la farmàcia. A més, és sabut que la fragmentació en el sistema de salut i de serveis socials, així com les duplicitats, augmenten el cost de l’atenció. «Hi ha un 5% dels pacients que consumeixen més del 50% dels recursos de la sanitat», ha assenyalat Amblàs, que ha apuntat que això té a veure no tant amb les «característiques» d’aquesta població (és a dir, la cronicitat complexa o avançada), sinó amb el fet que el sistema no treballa tan eficientment com podria.

I ha posat dades sobre la taula. Hi ha estudis internacionals que assenyalen que almenys un terç d’aquesta despesa (l’invertit en aquest 5% de persones que consumeixen la majoria de recursos) «no aporta valor» a aquests pacients, i aquesta ineficiència està relacionada amb l’«anacronisme del sistema» per donar resposta a les seves necessitats. El gerontòleg ha assenyalat que la complexitat i la fragilitat (i no l’edat de la persona) són les variables més relacionades amb l’ús dels recursos sanitaris. I, de nou, ha posat dades: la despesa sanitària per una persona no fràgil és de 1.420 euros a l’any. El d’una persona fràgil, de 5.610 euros a l’any (quatre vegades més). I el d’una persona amb cronicitat complexa, d’11.700 euros a l’any (vuit vegades més).

La prevenció, clau

No obstant, s’ha demostrat que les intervencions en l’atenció preventiva i integrada donen millors resultats que l’atenció habitual. Segons Amblàs, la implementació d’aquestes polítiques requereix inversions inicials que moltes vegades no són prioritzades pels responsables polítics. La inversió en les cures a llarg termini a Espanya se situa per sota de la mitjana europea.

Precisament una de les mesures que contempla Cairos, el comitè d’experts del Departament de Salut per transformar i modernitzar el sistema sanitari català, busca més orientació del sistema cap als pacients crònics, més atenció domiciliària i caminar cap a la integració dels serveis sanitaris i socials.

La longevitat saludable

Entre altres coses, com ha assenyalat Amblàs, cal promoure la longevitat saludable (buscant un «canvi en el paradigma»: passant d’un model reactiu a un model proactiu i preventiu), impulsar l’enfortiment professional (hi ha un dèficit de personal i molta sobrecàrrega) i promoure la transformació digital.

Notícies relacionades

Aquestes són les mesures que contempla la llei d’alcohol i menors que ha aprovat el Govern central

Primavera dura per a les al·lèrgies: augmenten un 25% les primeres visites per reacció al pol·len

«Hem de canviar la mirada sobre la gent gran i focalitzar-nos més en el foment de les seves capacitats», ha reivindicat aquest gerontòleg, que ha fet una crida a mirar la longevitat com una «oportunitat» i no com una «amenaça». «La longevitat –i el que comporta, com la ‘silver economy’– és una conquesta social extraordinària», ha dit Amblàs.

Més treball en equip

Després de la intervenció d’Amblàs, va intervenir Montse Solé, directora d’Atenció Intermèdia i Dependència del Consorci Hospitalari de Vic, qui ha fet una crida a fomentar el treball en equip («i l’equip ja no és només el metge i la infermera») i a invertir en prevenció. Jaume Ribera, professor emèrit d’Operacions, Informació i Tecnologia a EISE, com a pacient, ha demanat un metge o metgessa que «escolti» la tercera edat, que es «preocupi» pels grans i que els ajudi a «transitar» cap al «moment final». També que, a més d’enviar cites per a les vacunes, li enviï cites per revisar-se la memòria. Finalment, la comunicadora Alba Parejo, des d’una altra perspectiva vital, ha explicat com la seva és una generació que «pregunta» i que vol «saber».