Els mals hàbits disparen la inflamació crònica, una epidèmia silenciosa relacionada amb el 50% de les morts

La inflamació és el concepte mèdic de moda. Internet i les xarxes socials estan plenes d’‘influencers’ i llibres supervendes que parlen que el nostre cos està «en flames» i s’ha d’apagar amb «aliments antiinflamatoris». L’auge es deu al ‘boom’ d’estudis que en els últims temps revelen que la inflamació crònica de baix grau és una epidèmia silenciosa que s’estén per les societats occidentals i està relacionada amb una infinitat de malalties; sobretot aquelles que afloren amb l’envelliment, que també està vinculat amb aquest procés fisiològic.

Segons una investigació publicada a ‘Nature’, «és la principal causa de mort al món», ja que més del 50% de les defuncions s’atribueixen a malalties relacionades amb la inflamació sistèmica, malgrat que és un procés fisiològic encara en estudi i encara queda molt per descobrir.

Però de moment hi ha evidència que els mals hàbits com l’ alimentació a base d’ultraprocessats –rica en sucres i pobre en productes frescos–, l’estrès, la falta de son o d’exercici, així com la contaminació ambiental o els microplàstics, són darrere que el nostre sistema immune, que de manera natural activa un procés inflamatori cada vegada que s’enfronta a una ferida o infecció, no es desactivi del tot després de cada procés. Això provoca una inflamació sistèmica que és una «condició silenciosa però devastadora», segons els especialistes.

El procés inflamatori és una cosa positiva, és una resposta del sistema immune davant infeccions o ferides i consisteix a establir una espècie de barrera física per aïllar i combatre aquests ‘enemics’. Però, en ocasions, és una arma de doble tall perquè produeix una resposta immunitària anormal que fa que el procés inflamatori no acabi quan hauria de fer-ho, faci un excés de resposta o aparegui quan no hi ha una infecció o una ferida per controlar i, amb el temps, aquesta situació pot danyar cèl·lules, teixits o òrgans sans.

Epidèmia

Per això, des de principis d’aquest segle, s’han multiplicat els estudis que indiquen que la inflamació sistèmica està relacionada amb múltiples malalties, des de la diabetis, l’asma i els problemes cardiovasculars fins al càncer, els trastorns digestius o les malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer.

«Fa anys, veure un malalt de Chron o de colitis ulcerosa, malalties clarament relacionades amb la inflamació crònica, era una anomalia i actualment hi ha una epidèmia de patologies relacionades amb aquest procés», indica Óscar de la Calle, secretari de la Societat Espanyola d’Immunologia (SEI).

No obstant, segons precisa Beatriz Larrea, autora de ‘Tu cuerpo en llamas’ i altres llibres sobre el tema, «la causa de les patologies no és la inflamació, les causes són els factors ambientals que exciten o apaguen el sistema immune i l’envelliment i la conseqüència és la inflamació i l’alteració del sistema immunològic».

L’envelliment actua, a més, com un gallet perquè a mesura que complim anys la resposta del sistema immune és més deficitària que en els joves i això pot multiplicar el dany en teixits i el deteriorament, fins al punt que la indústria antienvelliment ha encunyat el terme ‘inflammaging’ per parlar de les relacions entre els dos processos.

I també hi ha un component genètic que, unit als mals hàbits o la contaminació, fa que unes persones siguin més proclius que d’altres a desenvolupar inflamació crònica. «El problema és que encara no sabem quins gens hi intervenen, però els estudis genètics estan avançant molt ràpid i aviat ho sabrem», apunta el doctor De la Calle. A més, és més freqüent en dones perquè normalment tenen un sistema immune més actiu i, durant la menopausa, la caiguda d’hormones també pot activar el procés.

Obesitat

Finalment, un altre dels grans factors que actuen com a desencadenants és l’obesitat, perquè les cèl·lules encarregades d’acumular els greixos, els adipòcits, produeixen una sèrie de mesuradors que indueixen la inflamació i aquest procés augmenta la quantitat i la mida i no envia bé els senyals de sacietat, per la qual cosa la persona té més gana: es converteix en un cercle viciós.

Una persona prima , no obstant això, també pot tenir inflamació crònica de baix grau, tot i que a internet prolifera molta informació que relaciona aquest procés amb la inflor abdominal, el sobrepès o la retenció de líquids, però no és el mateix. La inflamació és silenciosa, com per exemple la diabetis, i pot afectar qualsevol. «Aquest és el problema, que no produeix símptomes, es pot mesurar en sang però és asimptomàtica», apunta Luis Cabañas, nutricionista expert en oncologia. Els primers símptomes són les patologies que produeix però abans pot portar anys al nostre cos.

Per això, segons Larrea, convé «atacar» la inflamació, sobretot a partir dels 40 anys, «amb diverses eines»: rebaixant l’estrès, tenint bons hàbits de son, fent esport i portant a terme una dieta sana. Larrea és una de les nutricionistes que inocula la idea que hi ha «aliments antiinflamatoris»; però no hi ha consens en el sector sobre el fet que de veritat existeixi una dieta antiinflamatòria.

Les dietes

Notícies relacionades

Máximo Pradera: "La mare que va parir el càncer és la inflamació, que està relacionada amb el menjar i l'estrès"

Fernando Simón admet que el confinament es podia «haver fet més suau» però en aquell moment «no es podia»

«En ocasions, hi ha professionals que poden vestir els aliments amb etiquetes d’‘antiinflamatoris’ perquè així desperten l’interès de la població, però no per això són missatges més certs», afirma Cabañas, que considera que la dieta que cal realitzar per evitar la inflamació crònica és «aquella basada en matèries primeres de tota la vida». Sense més ni més.

«No existeixen dietes ni trucs miracle, el més senzill és seguir la dieta mediterrània, que té a veure amb el que menjaven els nostres pares, que no s’alimentaven de productes ultraprocessats o greixos saturats, sinó de productes frescos, els quals augmenten l’esperança de vida», afegeix al seu torn l’immunòleg De la Calle.