La indústria antienvelliment avança: aquests són els fàrmacs amb més possibilitats d’èxit

La indústria antienvelliment, que està rebent un important impuls financer de milionaris com Elon Musk o Mark Zuckerberg, ha aconseguit avenços molt importants en els últims anys, fins al punt d’aconseguir allargar un 30% la vida d’alguns mamífers. Aturar, per tant, el pas del temps és teòricament possible i els fàrmacs utilitzats en animals s’estan començant a provar ja en humans, però encara falta molt per aconseguir l’elixir de l’eterna joventut.

Segons l’investigador Salvador Macip, que fa 25 anys que està dedicat a l’estudi de les bases moleculars del càncer i de l’envelliment, «ben aviat» el món coneixerà si els primers medicaments en proves donen resultats, però més que aturar l’envelliment, que és un poder que encara està llunyà, en un primer moment podrien servir per frenar malalties relacionades amb el pas dels anys, com el càncer o l’Alzheimer.

Davant aquesta última malaltia, la UE ha autoritzat l’ús de Lecanemab, que alenteix un 27% el deteriorament cognitiu, però no és un fàrmac antienvelliment en si, perquè no ataca un mecanisme que el provoqui o acceleri, sinó a una de les causes de la malaltia, l’acumulació de la proteïna beta amiloide al cervell.

Un altre dels fàrmacs que ha despertat gran interès en aquesta àrea és la metformina, un tractament utilitzat contra la diabetis que alguns estudis suggereixen que frena l’envelliment. El problema és que «són dades preliminars que no es poden reproduir en la població no diabètica, ja que és un medicament que té efectes metabòlics que són negatius per a la població que no pateix aquesta patologia».

Els senolítics

Per això, Macip opina que els medicaments antienvelliment que «primer arribaran al públic» són els senolítics, destinats a eliminar les anomenades cèl·lules senescents, zombis o ‘velles’, aquelles que no es moren i causen danys. De manera casual, s’ha descobert que alguns tractaments contra l’osteoporosi o la fibrosi pulmonar maten aquestes cèl·lules i la troballa s’està provant en humans i en diverses facetes.

«En animals funcionen molt bé i en humans sembla que podrien tenir un efecte per frenar l’Alzheimer, la fibrosi o el càncer, ben aviat sabem si es poden utilitzar o no. Hi ha alguns resultats positius, però falten més troballes perquè es pugui aplicar a la clínica», explica l’especialista, que ha sigut nomenat director d’un grup d’investigació sobre l’Alzheimer a la Fundació Pasqual Maragall.

Una altra tècnica que s’està investigant en la indústria ‘antiaging’ és la reprogramació cel·lular, que està basada a manipular genèticament les cèl·lules per rejovenir-les. El problema és que s’ha vist que, quan es reprodueixen ràpidament, com passa en la joventut, es poden generar tumors malignes. A més, s’està provant la plasmafòresi, que consisteix que un adult rebi plasma de donants més joves, però els resultats són encara modestos. I també hi ha investigacions que busquen potenciar el sistema immunitari, que es degrada amb l’edat, perquè lluiti contra malalties degeneratives.

Frenar la dependència

Notícies relacionades

Catalunya reforça la vacunació contra el papil·loma humà i immunitzarà nois de fins a 18 anys a partir de l’abril

El primer judici de Catalunya pels trombes d’AstraZeneca se celebra avui a Barcelona

No obstant això, aclareix Macip, més que aturar l’envelliment i que visquem eternament, l’objectiu de bona part de les investigacions és allargar la qualitat de vida, que en els últims anys la humanitat gaudeixi de més salut i menys dependència.

En aquest camp, fer assajos per mesurar canvis en el deteriorament que provoca el pas dels anys és molt difícil i complex, d’entrada perquè no existeix un marcador fefaent que indiqui si s’avança o no. «Es parla de telòmers, de rellotges epigenètics i de mil coses, però cap prova exactament si s’està frenant o no l’envelliment, per això cal començar per tractaments que tinguin efectes clars, fàcils de mesurar, com en les malalties relacionades amb el procés», conclou.