Els nous fàrmacs per a l’obesitat són efectius per a la insuficiència cardíaca i els trastorns de salut mental

Els nous i revolucionaris fàrmacs de la semaglutida, indicats per tractar l’obesitat i la diebetis tipus 2 (Ozempic és el nom comercial més conegut, però cada vegada n’hi ha més), que estan basats en l’hormona GLP-1, són eficaços també en el tractament de la insuficiència cardíaca i dels problemes de salut mental, com trastorns psicòtics, trastorns de l’estat d’ànim i d’ansietat o trastorns de l’alimentació (TCA), com assenyala un estudi publicat aquest any a ‘Nature’. Els metges demanen continuar investigant les conseqüències perjudicials que, malgrat tot, poden tenir alguns pacients. La indústria farmacèutica està desenvolupant molècules més noves i més econòmiques dirigides al GLP-1.

Els beneficis que aquests fàrmacs poden oferir a malalties més enllà de l’obesitat o de la diabetis s’han posat de manifest aquest dijous a Infarma 2025,el congrés europeu de farmàcia que s’està celebrant aquests dies a Barcelona. «L’hormona GLP-1 és l’espina dorsal de tots els tractaments per a la pèrdua de pes. I, a més, s’està veient la seva eficàcia per al parkinson, l’Alzheimer, la insuficiència cardíaca… Apareixen noves aplicacions», ha dit la doctora en farmàcia i divulgadora Marian García durant la xerrada ‘La revolució dels medicaments per a la pèrdua de pes’.

Segons l’endocrina de la Vall d’Hebron Andreea Ciudin, una de les especialistes en obesitat més importants d’Espanya, sobretot hi ha «evidències» de l’efectivitat de la semaglutida en la insuficiència cardíaca i en la salut mental. «La disfunció del teixit adipós afecta altres òrgans i circuits del cos, i al corregir el greix aquests milloren. [Incidir en l’hormona] GLP-1 millora altres patologies tant de manera directa com indirecta, a través de l’impacte en el greix corporal», assegura.

«Fenotipar l’obesitat»

Com ha explicat García, les evidències també assenyalen que no existeixen només dos tipus de diabetis (l’1 i la 2), sinó «molts tipus de diabetis», igual com existeixen «diferents tipus d’obesitats». «L’obesitat és un conjunt de malalties», ha dit, i en aquest sentit ha fet èmfasi en la necessitat de «fenotipar l’obesitat». També recentment s’ha ofert una nova fórmula per diagnosticar l’obesitat, basada també en el greix corporal i no només en l’índex de massa corporal (IMC), com es feia fins ara. «Sabem que la relació pes-altura [per definir l’obesitat] és un diagnòstic simple», ha destacat aquesta doctora en farmàcia.

A l’hora de mesurar el greix corporal, ha prosseguit, és important veure la «distribució» del greix, i no només la quantitat. A més, com ha advertit, hi ha zones del cos on el greix és més perillós metabòlicament. «El greix dels glutis pot semblar-nos lleig, però és el menys perillós metabòlicament». El més perillós en aquest sentit és el greix abdominal.

Exercici de força

Notícies relacionades

L’Hospital del Mar descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu

L’envelliment eleva les morts per pneumònia a Espanya a màxims històrics: més de 10.300 a l’any

García ha posat èmfasi que les persones amb obesitat tenen «desregulats» els mecanismes cerebrals de la gana i, a més, l’exercici físic els resulta «menys plaent», per la qual cosa són més sedentàries. «L’obesitat és un factor de risc per a altres malalties (problemes cardiovasculars, diabetis, hipertensió), però també és una malaltia per si mateixa», ha dit, i ha reivindicat el paper de la farmàcia comunitària en el «maneig» de l’obesitat.

«Els farmacèutics heu d’aconsellar exercici als usuaris. Els fàrmacs s’han d’unir a l’exercici físic, és allà quan els beneficis són clars», ha afirmat García, que a més ha dit que està demostrat que una sessió d’exercici de força setmanal és «suficient» per aconseguir guanys de força en principiants. «Amb 10 o 15 minuts d’exercici a casa, entrenant la força i canviant l’alimentació, s’aconsegueixen resultats. I també és bo caminar tots els dies més de 3.700 passos, i anar augmentant a poc a poc», ha conclòs.