Les sol·licituds d’eutanàsia a Catalunya augmenten un 63% en un any: ja hi ha una petició al dia

La llei de regulació de l’eutanàsia, aprovada fa quatre anys, es consolida «lentament però progressivament» a Catalunya. L’any passat, 358 persones van sol·licitar la prestació d’ajuda per morir (la denominada PRAM), cosa que suposa un increment d’un 63,43% respecte a l’any anterior. De les sol·licituds rebudes, se’n van aprovar unes 189, un 73,39% més que el 2023. I, pel que fa al nombre de prestacions realitzades, se’n van efectuar unes 142, és a dir, un 51,06% més que en el mateix període de l’any anterior. Són xifres de l’informe anual sobre l’aplicació de l’eutanàsia a Catalunya, els resultats del qual han sigut presentats aquest dilluns per la Conselleria de Salut. L’eutanàsia, ha destacat Salut, és ja una prestació sanitària garantida pel sistema de salut.

Les conclusions d’aquest informe demostren, segons la directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària, Clara Pareja, que hi ha «més coneixement» d’aquest dret. L’associació Dret a Morir Dignament (DMD) ha manifestat que està «molt d’acord» amb tot el que diu l’informe. «Fer un informe quan toca, en què apareixen totes les dades, és una cosa importantíssima», ha recalcat la presidenta d’aquesta entitat, Cristina Vallès. Catalunya és la comunitat de tot Espanya que més sol·licituds d’eutanàsia rep i presta.

Un 0,21% de totes les morts

Catalunya té una mitjana de petició d’eutanàsia per dia. Només un 7% d’aquestes reben un informe desfavorable. A més, un terç de les persones que sol·liciten la prestació acaben morint abans que s’apliqui la llei a causa dels terminis de la norma. La mortalitat per eutanàsia representa un 0,21% de totes les morts que es produeixen a Catalunya. En general, les dones sol·liciten i reben més aquesta prestació que els homes: elles representen el 53% de totes les sol·licituds. Els 75 anys (elles) i els 74 (ells) és la mitjana d’edat a la qual se sol·licita l’eutanàsia. Els catalans que sol·liciten l’eutanàsia moren, principalment, a casa seva i a l’hospital.

Aquestes són les principals conclusions de l’informe, però n’hi ha d’altres. Per exemple, el primer problema de salut pel qual la població sol·licita l’eutanàsia és el càncer, mentre que el segon són les malalties neurodegeneratives. «No obstant, les malalties neurodegeneratives són les que generen més prestacions», ha assenyalat Parella. Això passa, segons el metge de família Albert Planes, perquè els pacients oncològics que demanen l’eutanàsia «acostumen a morir abans». «És una cosa similar al que passa en altres països europeus», ha afegit Planes. 

Temps mitjà de 63 dies

El temps mitjà entre la presentació de la sol·licitud i la resolució favorable va ser de 63 dies, mentre que la mediana es va situar en els 50 dies. Segons el doctor Planes, el «prototip» de persona que sol·licita l’eutanàsia sol ser algú «d’uns 70 anys», amb una malaltia greu que sap que el portarà a la mort, o amb un «patiment crònic de fa anys». «Solen ser persones que estan tristes per la seva situació –no necessàriament tenen depressió–, però no necessàriament ha de ser una persona amb problemes de salut mental previs», ha dit.

A més, el 62% de les sol·licituds provenen de l’atenció primària, seguides de l’atenció hospitalària (28%), l’atenció intermèdia (un 9,5% i, finalment, de les residències de gent gran (un 0,5%).

Tot i així, l’Administració ha reconegut que encara hi ha sol·licituds «amb dificultats per ser ateses». «De vegades alguns professionals tarden un temps a donar-li sortida. Això s’hauria de resoldre. De vegades aquest retard no es deu a cap negligència o retard del personal», ha assenyalat Planes, que ha reconegut que s’ha d’avançar en la «formació» dels professionals.

En paral·lel, tot i que la llei preveu que es pugui aplicar l’eutanàsia en la sanitat privada, el cert és que moltes «acaben en la sanitat pública». «Com que la privada no dona solució al pacient, aquest acaba a la pública», ha apuntat aquest metge de família. I ha precisat que, fins i tot en els casos en què la prestació no arriba, el sistema «garanteix una mort digna» per al pacient, gràcies al sistema de cures pal·liatives.

On moren els pacients

Notícies relacionades

El test de sang en femta és tan eficaç com la colonoscòpia per detectar càncer de còlon, segons l’estudi més gran fins ara

Les farmàcies catalanes llancen l’‘app’ La Meva Farmàcia perquè els pacients es comuniquin amb els seus farmacèutics

El 2024, el 39,5% de les prestacions es van realitzar en un centre hospitalari i un 39,5%, al domicili. Així, l’any passat, es van equiparar la realització de les prestacions al domicili i a l’hospital. Les prestacions en els centres d’atenció intermèdia van representar un 7%, i un 14% en els geriàtrics. 

Finalment, de les 142 prestacions realitzades l’any passat, unes 109 es van dur a terme a la demarcació de Barcelona; 22, a Girona; 7, a Tarragona; i 4, a Lleida.