La nova llei del medicament permetrà a les infermeres prescriure i l’adquisició d’alguns fàrmacs sense la recepta expressa

La llei preveu que tant les infermeres com els fisioterapeutes puguin prescriure medicaments i productes sanitaris en l’àmbit de les seves competències, al mateix nivell que metges, podòlegs o odontòlegs en les seves àrees. L’any passat ja es va reformar la normativa perquè les infermeres puguin prescriure fàrmacs, però amb un redactat que el converteix gairebé en una excepció. Malgrat això, hi va haver un ampli rebuig per part del col·lectiu mèdic. Tot i així, Sanitat segueix endavant amb els seus plans i, segons el secretari d’Estat, Javier Padilla, quan s’aprovi la nova llei, els professionals d’infermeria estaran «al mateix nivell que la resta de sanitaris», a l’hora de prescriure medicaments, en l’àmbit de les seves competències.

La norma incorpora diverses mesures destinades a reduir els problemes de desproveïment de medicaments, que en el segon semestre del 2024 es van reduir per primera vegada després de diversos anys a l’alça. Així, s’obliga els laboratoris a tenir plans de prevenció, es defineixen una sèrie de medicaments estratègics per assegurar el seu manteniment i es recull la possibilitat que el Ministeri de Sanitat estableixi modalitats de compra conjunta a escala nacional o europeu, com va aconseguir la vacuna de la covid. A més, davant d’un problema de proveïment de la presentació d’un medicament, la llei permetrà al farmacèutic dispensar-ne un altre, dins de la llista de medicaments substituïbles. És a dir, si existeix el mateix principi actiu però en sobres, en lloc de pastilles, no s’haurà de tornar al metge a buscar una altra recepta.

La llei recull la creació de la categoria de ‘medicaments de primera prescripció’, que seran establerts per l’Agència de Medicaments per a fàrmacs que s’utilitzen en malalties d’aparició episòdica, com les migranyes que causen crisi, que podran ser adquirits pel pacient quan tinguin símptomes sense haver d’acudir, en cada ocasió, al centre de salut, «durant un temps determinat i sota el consell del professional farmacèutic». Aquesta possibilitat estalvia desplaçaments al pacient i pressió assistencial.

La llei modifica l’actual sistema de preus de referència perquè, segons Sanitat, iguala els preus dels fàrmacs equivalents en un límit baix però no el més baix possible, cosa que impedeix la competència «real» i, per tant, dificulta l’existència que una companyia ofereix el preu més reduït possible. Per tal de fomentar «la competència saludable» i garantir «preus més assequibles per a usuaris i el sistema de salut», la normativa crea una forquilla de preus, en què s’inclourà el medicament més barat i un conjunt de fàrmacs de preus ‘seleccionats’.

Aquesta forquilla, segons Sanitat, «permetrà més competència entre productors i una més àgil incorporació de medicaments genèrics i biosimilars», que redundin en preus més econòmics. A més, com que la prescripció serà per principi actiu, si el pacient no expressa cap preferència per un fàrmac o un altre, el farmacèutic haurà de dispensar el més barat. Però si el pacient demana una presentació o marca concreta que no està inclosa en la forquilla de medicaments amb preus de referència, en l’actualitat ho ha de pagar de la butxaca, però quan entri en vigor la nova llei, el sistema finançarà una part, en concret el que val el medicament de preu més baix de la forquilla, i l’usuari abonarà els diners restants.

Espanya és un país líder en assajos clínics però moltes de les innovacions triguen anys a incorporar-se a la pràctica clínica convencional, a causa de l’existència de traves burocràtiques i la falta de fons. La nova llei vol eliminar algun d’aquests colls d’ampolla, al crear mecanismes que permeten la incorporació «accelerada, condicional i provisional» de nous medicaments o indicacions noves de medicaments ja autoritzats, sempre que aportin alternatives a necessitats mèdiques no cobertes. L’objectiu és complir amb el termini màxim de 180 dies entre que la innovació és aprovada per Europa i s’incorpora a la pràctica clínica, un límit que marca la legislació actual i que s’incompleix sistemàticament.

Sanitat pretenia portar a terme, a través d’aquesta norma, una reforma del copagament, perquè les rendes més baixes hagin d’abonar una menor quantia. No obstant, l’avantprojecte no incorpora la reforma perquè altres ministeris han preferit «tenir més temps per perfilar la proposta» i que els canvis en el copagament s’incorporin quan el text sigui estudiat, pel Consell de Ministres, en segona volta o mitjançant esmenes a les Corts, segons ha explicat Javier Padilla, en una trobada informativa sobre la llei.