El Parkinson despunta a Espanya per l’envelliment i el sedentarisme: el 20% dels casos apareixen en adults joves

El Parkinsonés la malaltia degenerativa més comuna després de l’Alzheimer. A Espanya es calcula que la pateixen 200.000persones, amb un increment d’uns 10.000 diagnòsticsa l’any, segons els càlculs de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Aquesta incidència a l’alça està relacionada amb l’envelliment de la població. Com que Espanya és un dels estats amb més esperança de vida, els neuròlegs calculen que el 2050 serà el país amb més nombre de persones amb Parkinson en relació amb els seus habitants, amb una prevalença pròxima als 850 casos per cada 100.000 habitants.

En aquests moments, Espanya és el novè país amb més diagnosticats, tot i que és el 31è més poblat i, de seguir el ritme d’increment actual, en 25 anys la SEN calcula que escalarà a la vuitena posició, segons ha alertat la societat mèdica amb motiu del Dia del Parkinson, que se celebra l’11 d’abril.

La malaltia de parkinson es produeix per una reducció gradual de la capacitat del cervell de produir dopamina, un neurotransmissor que controla, entre altres aspectes, el moviment i l’equilibri. Per això, els símptomes més habituals i coneguts són la tremolor, la rigidesa muscular, la lentitud en el moviment o la inestabilitat postural.

Símptomes no motors

Més enllà d’això, també provoca símptomes no motors i menys coneguts, com pèrdua de l’olfacte,canvis en l’estat d’ànim, alteracions del son o degeneració cognitiva, que empitjoren a mesura que avança la malaltia. La depressió també és molt freqüent, fins al punt que tenen símptomesdepressius entorn del 30% dels pacients en fase prediagnòstica.

L’origen del trastorn encara es desconeix, però es creu que és una combinació de factors genètics i ambientals, juntament amb l’envelliment i el dany oxidatiu. D’aquests, el que més pesa és l’envelliment. Com que en els països desenvolupats s’està incrementant lalongevitat, es tracta de la malaltia neurològica en la qual més ràpid està augmentant la prevalença i la mortalitat associada.

«En els últims 20 anys, la discapacitat que provoca ha augmentat més del 80% i les morts s’han duplicat –alerta Álvaro Sánchez Ferro, coordinador del Grup d’Estudi de Trastorns del Moviment de la SEN–. Segons les últimes previsions, publicades fa unes setmanes, aquestes xifres s’aniran incrementant de forma considerable en els pròxims anys».

Sedentarisme

A més de l’envelliment, un altre factor que pot contribuir a l’aparició de Parkinson és el sedentarisme. «Igual com s’ha vist que la gent que ha utilitzat més les capacitats cognitives tenen menys risc de demència, estar entrenat i fer esport prevé l’aparició del Parkinson», indica el doctor.

El que no està tan clar és la influència de l’estrès. El coordinador de la SEN considera que encara no hi ha evidència de «relació directa» però el director del Centre Integral de Neurociències Abarca Campal HM CINAC, José A. Obeso, alerta que portem un «estil de vida pro-Parkinson pel mal costum que tenim, i cada vegada major, de realitzar diverses tasques simultàniament. A això cal afegir-li els alts nivells d’estrès que es pateixen i els hàbits poc saludables com el sedentarisme o l’obesitat».

Tot això, juntament amb l’exposició a pesticides, dissolvents industrials o la contaminació, pot estar influint en el fet que fins a un 20% dels casos es diagnostiquin en persones amb menys de 50 anys. Un estudi ha revelat que l’afectació en adults joves va a l’alça però, segons Sánchez Ferro, encara no hi ha prou evidència científica.

Dèficit en els tractaments

Un dels problemes és que no existeixen tractaments curatius, només per alleujar els símptomes. Però l’horitzó és esperançador. «Ens estem acostant a teràpies que modifiquin el curs de la malaltia, que l’alenteixin, hi ha diverses línies prometedores», indica el neuròleg. Entre aquestes, destaca la possibilitat de desenvolupar una espècie de vacuna que actuï sobre les proteïnes responsables del dany neuronal i una altra és la teràpia gènica.

Notícies relacionades

L’Alzheimer ja es pot diagnosticar de manera precoç amb una anàlisi de sang en persones amb símptomes

La nova llei del medicament permetrà a les infermeres prescriure i l’adquisició d’alguns fàrmacs sense la recepta expressa

Però, tenint en compte el previsible augment de casos i la discapacitat i mortalitat que genera, la SEN reclama reforçar la investigació, fomentar hàbits saludables que permetin prevenir la malaltia i optimitzar l’assignació de recursos.

Referent a això, un dels reptes assistencials és accelerar el diagnòstic, actuar davant dels primers símptomes i que els malalts rebin un abordatge integral similar al que tenen els malalts d’ELA. No obstant això, encara hi ha àrees a Espanya on no hi ha prou especialistes o serveis que compten amb tots els professionals necessaris, com per exemple fisioterapeutes o logopedes, per poder portar a terme un tractament multidisciplinari.