Investigats per «administració deslleial» els marmessors de la fortuna de Pere Mir, entre ells l’oncòleg Josep Tabernero

El Jutjat d’Instrucció 12 de Barcelona està investigant, per delictes d’«administració deslleial» i «apropiació indeguda», als tres marmessors testamentaris de l’empresari químic Pere Mir, segons fonts judicials d’EL PERIÓDICO. Es tracta de l’oncòleg Josep Tabernero Caturla (cap d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron Institut d’Oncologia) , Jordi Segarra Pijuan (que va ser la mà dreta de Mir) i l’advocat Juan Francisco Capellas Canes.

El jutge investiga un presumpte «desfalc» a les fundacions Cellex i Mir Puig, creades per l’empresari, que va morir el 2017 sense fills. Segons fonts judicials, agents de l’Àrea de Delictes Econòmics de Mossos van fer un registre en seus de diverses societats i als domicilis dels acusats a principis d’abril. Les entrades i registres van comptar amb la presència dels investigats, que van estar acompanyats pels seus representants legals, però no van quedar detinguts, sinó que se’ls va fer estar presents durant l’actuació policial per garantir els seus drets.

Segons ha pogut saber aquest diari, el doctor Tabernero està «tranquil» i confia que la investigació en curs aclareixi els fets «com més aviat millor».

Intervenció de la Generalitat

Aquest dijous va transcendir a la premsa que la Conselleria de Justícia de Catalunya havia assumit per encàrrec judicial l’administració de les fundacions privades Cellex i Mir Puig i de les seves quatre societats mercantils associades, els patrons de les quals han sigut cessats. Les dues fundacions van ser creades per l’empresari químic Pere Mir, que, nascut el 1919, va ser el gran mecenes de la ciència a Catalunya fins a la seva mort el 2017. Mir va fer una gran fortuna inventant una fórmula per extreure formol de la fusta.

A més, la Generalitat també ha assumit les quatre societats mercantils vinculades a les dues fundacions: Simex, Mil Veinte, Interessai i Jose Pàmies SA. Aquestes societats, dedicades a diferents i àmplies activitats (des de la gestió d’inversions individuals i col·lectives a la inversió immobiliària o la importació de matèries primeres), comptaven amb una estructura similar al patronat de les fundacions. Es tracta d’una mesura cautelar durant un procediment penal obert a les dues fundacions, segons la Conselleria de Justícia, que des de dimarts passat ha assumit l’administració judicial. 

Sense descendència

Mir Puig, que va estar casat amb Núria Pàmies Gisbert (morta un any després que ell), no va tenir descendència i va deixar per escrit que tot el seu extens patrimoni (entre els quals hi ha un gran nombre de béns immobles a Catalunya, l’Argentina i Suïssa) fos per a aquestes fundacions, amb l’objectiu que retornés a la societat. Per fer-ho va designar marmessors Tabernero (que va ser el metge de Mir i en va certificar la defunció), Segarra i Capellas.

Des del 2003, any que va ser creada, la Fundació Cellex (utilitzant els beneficis de la venda de la seva empresa Derivados Forestales, amb la qual Mir Puig va forjar la seva fortuna) ha finançat projectes com l’Institut de Ciències Fotòniques, el Centre d’Investigació Biomèdica de la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August i Sunyer (Idibaps), el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) o el programa CIMs+Cellex de beques per a alumnes de batxillerat, especialitzat en ciències i matemàtiques.

Origen de les investigacions

Notícies relacionades

L’Hospital del Mar descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu

L’envelliment eleva les morts per pneumònia a Espanya a màxims històrics: més de 10.300 a l’any

L’origen de les investigacions està vinculat a Àngel Surroca, que va ser conseller delegat i administrador únic de Derivados Forestales. Surroca, molt pròxim a Mir, va denunciar el 2023 davant de Justícia la possible desviació de fons des de les dues fundacions. En aquesta denúncia, Surroca acusa Segarra (administrador únic de Simex, una de les quatre societats mercantils vinculades a les fundacions de Mir) de donar la meitat indivisa de la propietat de la finca i garatge de la Pleta de Baqueira Beret, a la Vall d’Aran (una de les propietats familiars de Mir) , al doctor Tabernero (apoderat de la societat) i l’altra meitat, a la dona de l’oncòleg. La propietat, recull la denúncia, es valora a efecte del pagament d’impost de successions i donacions per un total de 954.000 euros.

No està clar quina és la fortuna que va deixar Pere Mir. Alguns càlculs estipulen en 400 milions d’euros el llegat de Mir, mentre d’altres rebaixen l’herència a 40.