UNA història de sant andreu... Can les Carasses
Una masia del XVII acull una escola pública
La casa de Torres i Bages, 108 es va dissenyar com a torre fortificada per la guerra dels segadors
Edifici singular 8 Façana del centre educatiu Ignasi Iglésias. /
Al barri de Sant Andreu s'hi conserven dretes 20 masies històriques. Entre elles, destaca la de les Carasses, (passeig de Torras i Bages, 108) finca que va patir diferents canvis al llarg del temps. La casa és de 1651, i «en la primera construccióva ser aixecada com una torre fortificada, ja que es va construir durant la guerra dels segadors», segons recull el llibre Les masies de Sant Andreu de Palomar. La construcció de l'edifici va durar un any.
El nom del singular edifici prové de les dues cares que hi havia a la façana principal, de les que es diu que una era la d'un home que reia i l'altra la d'una dona que plorava.
A la primera meitat del segle XVIII, l'edifici va ser transformat en una casa de pagès i el 1865 es va convertir en una masia senyorial d'estil neoclàssic. Va ser en aquest moment quan Bieló Falqués, mestre d'obres, pare de l'arquitecte Pere Falqués, va construir a la finca una capella neogòtica, destruïda el 1918 arran de la construcció del passeig de Torras i Bages.
Fàbrica de conserves
Des dels seus orígens, el manteniment de la finca va anar a càrrec de la família Feliubadaló, que durant sis generacions van exercir de masovers i van viure a la planta baixa de la casa, mentre que els propietaris residien al segon pis.
L'any 1900, quan els Feliubadaló van deixar la finca, va entrar en el seu lloc un arrendatari francès, que va instal·lar a la masia una fàbrica de conserves. Aquesta indústria va acabar tancant un any després, quan l'industrial Valentí Iglesias va comprar la casa.
Notícies relacionades«El 1930 els Amics d'Ignasi Iglésias van recaptar fons per comprar la masia i crear l'escola Ignasi Iglésias, ja que ell mateix havia fet una forta defensa de les escoles a l'aire lliure», diu Xavier Planes, director de l'escola pública. Durant el franquisme, al centre només hi podien anar nens. Per a les nenes, es va construir un altre col·legi a l'altre costat del carrer. L'escola va tornar a ser mixta a l'arribar la democràcia.
«El fet que la masia s'hagi convertit en un equipament públic, en part, l'ha salvat de la destrucció», comenta Pau Vinyes, historiador de Sant Andreu.
