GENT DE Sant Andreu
Miquel Serrano: «Pringuem per organitzar la festa major»
Tot just quan s'acusa els joves de no implicar-se prou en la vida dels seus barris, Miquel Serrano, de 31 anys, presideix la Comissió de Festes de Sant Andreu de Palomar. ¿Una excepció que confirma la regla?
Des de fa cinc anys, Miquel Serrano Vives (Barcelona, 1983) presideix la Comissió de Festes de Sant Andreu de Palomar. Ho farà durant quatre anys més, després d'haver guanyat les últimes eleccions. Pintor de pisos i restaurador en el seu dia a dia, dirigeix l'organització de la festa major, que tindrà lloc des del 28 de novembre fins al 8 de desembre.
-¿Com vas arribar a la comissió?
-És una cosa que he viscut a fons des de petit. El meu pare ha estat també president de la comissió de festes, i de nen passava moltes hores per aquí. Als 18 anys li vaig dir que volia col·laborar, encara que en aquella època ell ja ho havia deixat.
-Sol dir-se que els joves no s'impliquen. Ets una excepció.
-Aquí la veritat és que som molts. La comissió es compon de 12 membres i la majoria voregen els 30 anys.
-Que estrany.
-No tant aquí a Sant Andreu. Molts ens coneixem, ens impliquem i volem col·laborar. I gairebé tots formem part d'una entitat o altra. És un ambient de poble. A més, s'ha de tenir en compte les voltes que fa la vida. La gent s'implica molt als 20. D'aquí 10 o 15 anys potser tenen família i ja no poden dedicar tant de temps a això. Als 50 solen tornar.
-¿S'apunta molta gent per ajudar?
-Bé, cada any tenim algú nou. El que passa és que uns es queden durant un any i després se'n van. Massa feina.
-Per a tu més, al ser el president.
-Això de ser president només és un càrrec. Al formar una comissió, l'Ajuntament ens exigeix tenir un president, secretari i tresorer. Però en realitat, això no seria possible sense un treball real en equip. Passem moltes hores treballant, ho hem de fer junts.
-Però és una feina totalment voluntària.
-Home, és clar. Encara que la gent sovint no s'ho creu. Pensen que som funcionaris i que estem cobrant un sou per estar aquí, quan en realitat això és pringar.
-¿Llavors què hi guanyes?
-La satisfacció de saber que la festa major ha sortit bé. Veure que Can Fabra s'omple amb 1.500 persones, que la fira estigui plena de gent, que els actes que organitzin els comerciants i les entitats tinguin èxit.
-¿Com es compagina tot això amb la teva feina de pintor?
-Amb paciència. Es tracta de marcar-te les hores. Durant el dia feina i a les sis o a les set de la tarda me'n vaig a la comissió. De setembre a desembre som aquí cinc hores al dia. La resta de l'any és més tranquil·la, encara que muntem molts actes.
-Una rutina estressant.
-Durant aquesta època, sí. Cada any quan s'acaba la Festa Major hi ha algun de nosaltres que diu que l'any que ve no tornarà. Jo mateix ho he dit moltes vegades. Però sóc aquí, malgrat els pals.
-¿Pals?
-Pel camí hi deixes molt. Fas molts amics i molts enemics. Les amistats desapareixen, a vegades per gelosia o enveja realment estranyes. Però això també et regala molt.
Notícies relacionades-¿Com què?
-Amics nous. Moments. Fa anys vam decidir fer una castanyada a la nostra seu amb els membres de la comissió. De sobte, entre un cubata i una cervesa, ens vam adonar que en realitat estàvem treballant. Feia hores que segellàvem tiquets del bar i preparàvem el programa de la Festa Major.
- Xarxa elèctrica ¿Què és el zero energètic, la principal hipòtesi de l'apagada generalitzada?
- Tall del subministrament elèctric Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?
- Apagada massiva La llum també se'n va a Portugal en una apagada que afecta Europa
- Xarxa elèctrica Les causes de l'apagada massiva a Espanya i Portugal
- D’Olot a l’armada japonesa