«Pots travessar Sant Andreu sense trobar-te cotxes»

«De camí cap al col·le, amb el meu pare, anàvem canviant el nom als carrers per on passàvem, segons el que hi trobàvem», recorda l'actor Martí Salvat (Barcelona, 1989). «Caminàvem pel carrer dels cotxes, el de les caques, el dels tarongers...», rememora. Salvat encara se'n recorda del primer dia que va fer aquest mateix trajecte ell sol. Bé, ell creia que estava sol. «El meu pare em va dir després que m'havia seguit tot el camí», diu el veí de Sant Andreu.

Salvat tenia 4 anys quan va començar a viure a Sant Andreu. Ara viu a Gràcia -des de fa uns quatre anys-, però ha sigut veí de Sant Andreu durant una vintena d'anys, i ell se sent eminentment santandreuenc. «Només entrar a Sant Andreu em sento a casa. I algun dia m'agradaria tornar a viure aquí», afirma.

Un barri pacífic

En aquell primer viatge sol a l'escola, Salvat era molt conscient que «s'enfrontava sol al carrer». «Però una de les coses bones que té el barri de Sant Andreu és que és tranquil, podries travessar-lo sencer sense trobar cotxes, passant pels carrerons», afegeix l'actor, que pujarà a l'escenari del teatre La Seca Espai Brossa del 21 de juny al 15 de juliol. És part de l'elenc d'actors d'Y-X (o la fidelitat dels cignes negres), de Laia Alsina Ferrer.

Fill de pare pallasso i mare ballarina, aquest veí de Sant Andreu no va tenir mai dubtes sobre la seva ambició professional. Va començar a fer teatre com a activitat extraescolar, durant la seva etapa d'estudis de secundària, i, un dia, algú li va dir que al teatre La Lira els faltava algú per a una obra, i s'hi va apuntar. «Sant Andreu és ple d'espais teatrals: Sant Pacià, amb un gran escenari, al costat de l'església, el terra de la qual, per cert, és obra de Gaudí; Els Catalanistes; el Casal Catòlic...», repassa. El teatre i el Cau Gregal s'emportaven totes les seves hores lliures a Sant Andreu. «Gran part del que soc avui dia l'hi dec al Cau Gregal», expressa. «El cau o esplai és una estructura d'educació en l'oci en la qual es creen vincles molt vivencials», explica. «A l'estiu passàvem 15 dies d'acampada, compartint valors que són els que et converteixen en persona».

Sense oci nocturn

«D'atractiu nocturn a Sant Andreu no n'hi havia, i això era una putada. Havíem d'anar a Marina o al Paral·lel», puntualitza Salvat, que a la telesèrie emesa a TV-3 Ebre, del bressol a la batalla, interpretava un soldat.

Notícies relacionades

Veïns de Sant Andreu de Barcelona demanen suspendre la recollida d’escombraries porta a porta

Carrosseries clàssiques

A aquest santandreuenc, membre de la companyia teatral El Martell, també l'hem vist en les obres Fuenteovejuna, Manifesta, Romeu i Julieta o Yerma. Fuenteovejuna la van estrenar al castell de Montjuïc, el mateix lloc on demà, diumenge, es tornarà a representar per commemorar els cinc anys en què l'obra de la companyia Obskené -en grec: fora d'escena- (www.obskene.org) ha estat de gira en ciutats i pobles.

Pels carrers de Sant Andreu, on viu el seu pare i moltes de les seves amistats forjades entre el teatre i el cau, Salvat també passeja encara, disfrutant d'aquest autèntic ambient de barri. «Des de fora, per a mi això és un barri. Estàs en un bar i pots parlar amb els de la taula del costat, és molt familiar», exposa. «Crec que Sant Andreu és un pulmó, a nivell de ritme de vida, però també a nivell urbanístic. Barcelona només pot créixer sobre si mateixa, però barris com Sant Andreu, amb moltes cases baixes encara, frenen aquest creixement boig. Fins que les tirin totes a terra, és clar», diu.