Orgull de: Sant Boi (2)
Aurora Bravo: la primera dona al capdavant de la UE Santboiana, el club pioner del rugbi a Espanya
Aquest estiu, EL PERIÓDICO publica una sèrie d’històries i perfils locals sobre ‘orgull de ciutat’ en diverses ciutats catalanes de la Gran Barcelona
La UE Santboiana, estendard de Sant Boi de Llobregat, ha trobat en Aurora Bravo un referent que connecta els valors del club amb la ciutat
Cent anys enrere, quan el santboià Baldiri Aleu Torres va estudiar Veterinària a la Universitat de Tolosa (França), va aprendre les normes d’un esport encara desconegut a Espanya: el rugbi. A l’acabar els seus estudis, el 1921, va tornar al seu origen, Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), i va decidir fundar la Unió Esportiva Santboiana (UE Santboiana), club degà d’aquest esport tant a Catalunya com a Espanya, el qual va presidir fins el 1936. Ara, un segle després, el conjunt pioner del rugbi espanyol té al comandament la primera dona: Aurora Bravo.
Sevillana de naixement «però amb el cor a Sant Boi», Bravo va sortir elegida pels socis de l’entitat aquesta primavera passada amb una participació de més del 60% i a àmplia distància del seu competidor. La seva primera reacció al fet que li proposessin presentar-se va ser «¿tu estàs boig?», però «ràpidament la teva gent t’empodera i acabes preguntant-te que per què no ho has de fer», afirma.
Bravo va arribar a Sant Boi des de Morón de la Frontera (Sevilla) amb nou anys, quan els seus pares van comprar un pis a la ciutat de la comarca del Baix Llobregat. Es va fer sòcia del club el 1975, fa 45 anys, i no perquè l’apassionés llavors el rugbi sinó perquè «volia venir a la piscina». «El meu germà va començar a jugar a la UE Santboiana i les meves amistats i la meva vida en general va començar a estar vinculada a aquest esport fins que, finalment, em vaig casar amb un jugador de rugbi», apunta Bravo.
«La meva presidència és un homenatge al meu marit»
Aurora Bravo es va casar amb Hector Massoni el 1996, jugador històric de la UE Santboiana que va formar part de l’escola del club i va acabar sent capità del primer equip. També va entrenar i va dirigir el primer equip del club amb el germà de Bravo.
Massoni va morir amb 55 anys el 2018 i ara, quatre anys més tard, la seva dona veu en la seva presidència una manera de retre-li homenatge: «Ho visc d’una forma molt intensa. Recordo el meu marit, recordo el meu germà i penso: “¡Som-hi!” Això és un homenatge a ells».
Com a primera dona que presideix el club, Bravo afirma que ser referent permet «que es comenci a normalitzar que una dona sigui presidenta d’un club de rugbi». Amb 60 anys, la presidenta desitja que les pròximes dones que es plantegin seguir els seus passos no «s’ho pensin ni un segon».
«Com a dona, pots arribar a qualsevol lloc»
A part de ser presidenta, Bravo és graduada social i té un despatx des de fa 32 anys. D’això sobreviu, ja que la presidència «no em dona de menjar», reconeix. La presidenta explica que el rugbi «és un esport catalogat com a amateur, no té ingressos, no totes les administracions hi donen suport», però desitja poder dedicar tot el temps possible a la Santboiana: «El que més valoro són els projectes socials i continuar tenint els valors que el club ha representat sempre».
En els 32 anys que fa que està a càrrec del seu despatx, Bravo explica que en múltiples ocasions clients li han preguntat pel «cap» de l’empresa. «Jo tinc un despatx amb la meva sòcia, estic a punt de jubilar-me, però encara en el dia d’avui ens continuen preguntant pel director de l’empresa i hem d’aclarir que som nosaltres. Costa molt ficar-se al món laboral com a dona». Malgrat tot, no dubta que «com a dona, pots arribar a qualsevol lloc: cal anar empoderada».
Sant Boi i la Santboiana
Aquesta temporada passada ha sigut especial per a la UE Santboiana. A més de celebrar de manera oficial el seu centenari, el maig passat va guanyar la Lliga Divisió d’Honor després de 16 anys davant més de 3.000 aficionats que van assistir a l’estadi Baldiri Aleu, batejat en memòria del seu precursor. Les dues celebracions van convertir els carrers de Sant Boi en una festa: un autocar del club va recórrer tota la ciutat i l’ajuntament va preparar una recepció oficial al balcó consistorial.
Bravo recorda aquells dies amb gran il·lusió i defensa que hi ha un sentiment «molt bonic» dels santboians cap al club. «Recordo que fa quatre anys, quan vam guanyar la Copa del Rei a Valladolid, hi va haver un moviment espectacular dels seguidors de la Santboiana fins a la ciutat castellana: Valladolid es va convertir en Sant Boi».
Quan es va fundar l’equip de rugbi fa més d’un segle, el municipi era un poble que no arribava amb prou feines a 10.000 habitants i els jugadors del club provenien de famílies que es coneixien entre elles. Segons Bravo, en el dia d’avui hi continua havent aquest sentiment d’«entendre Sant Boi com un poble».
Notícies relacionadesI d’alguna manera, aquest sentiment «de poble» es trasllada al club, tot i que «hi ha molts nens i nenes a l’entitat que són de pobles del voltant i esperem que en vinguin molts més», conclou Bravo.
Llegeix totes les notícies de Sant Boi a EL PERIÓDICO Sant Boi
