El govern tripartit de Sant Cugat reivindica el seu treball sense concretar sobre la seva possible reedició

«Després de tres anys i mig, ha valgut la pena». Així s’ha expressat l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès (Vallès Oriental), Mireia Ingla (ERC), al fer balanç durant un esmorzar amb la premsa sobre les polítiques locals portades a terme per ERC, el PSC i la CUP durant el temps que han compartit el govern de la ciutat.

«Aquest ha sigut un govern responsable que ha donat estabilitat a la ciutat i que ha actuat en els moments més crítics», ha afegit Ingla, que ha criticat la gestió realitzada durant els 32 anys previs de governs convergents: «Hem hagut d’ordenar moltíssimes coses per poder realitzar treballs indispensables en un ajuntament. Recursos humans, urbanisme o contractació eren àmbits amb moltes carències», ha afegit.

El primer tinent d’alcaldia, Pere Soler (PSC), i el segon, Marco Simarro (CUP), també han ofert bones paraules per als seus socis en l’executiu municipal: «A l’inici de mandat ningú hi donava un duro i ara ningú creu que es pugui trencar el govern abans de les municipals», ha manifestat Soler.

Per la seva banda, Simarro ha assenyalat que el pacte de govern que va posar fi al lideratge convergent a la ciutat els ha permès «tenir l’oportunitat de començar a treballar per un Sant Cugat per a tothom». «Des de la crítica i les diferències ideològiques, hem sigut capaços de llançar polítiques per als barris i la ciutat», ha afegit el regidor de la CUP.

Panorama inconcret després de les municipals

Malgrat que Junts per Sant Cugat va ser la llista més votada en les municipals de 2019 (27,5% del vot, 12.146 paperetes), amb la victòria no en van tenir prou els postconvergents per fer-se amb l’alcaldia, ja que el pacte in extremis entre ERC (6 regidors), PSC (4) i CUP (3) ho va impedir. Així, entre els tres socis del govern tripartit sumeixin 13 regidors, el mínim per a la majoria absoluta en un ple de 25.

En aquest context, i sempre que aquest 2023 Junts, en unes municipals que mesuraran la memòria local sobre les ombres de corrupció convergent, no recuperi la majoria absoluta que va perdre el 2015, a Sant Cugat tocarà veure fins a quin punt aconseguiran els socis del tripartit, especialment ERC, a l’alcaldia, rendibilitzar electoralment l’experiment de l’actual govern d’esquerres davant la tradició dretana local.

Així, preguntats per la possibilitat de reeditar el govern tripartit durant l’esmorzar amb la premsa, cap dels tres socis ha acabat de mullar-se i esperen a veure les possibilitats que els ofereixi l’aritmètica. «Haurem d’esperar als resultats», ha remarcat Pere Soler (PSC), que tot seguit ha afegit que, per ara, «la reflexió és que les tres forces ens presentem amb la voluntat d’influir des del govern, no per estar a l’oposició». A partir d’allà, ha afegit Soler, «ha de ploure molt encara».

En la mateixa línia s’ha expressat Simarro (CUP), que ha explicat que des del seu grup no tanquen la porta a pactes «si la mirada conjunta afavoreix la possibilitat de continuar desplegant les polítiques que considerem necessàries». Tampoc ha concretat l’alcaldessa, Mireia Ingla (ERC), que ha insistit que se sent «molt orgullosa» de l’executiu local i en la importància del gir polític que es va produir al municipi el 2019.

Crisi habitacional

Durant la roda de premsa oferta als mitjans, l’executiu ha insistit en la importància de fer polítiques públiques en matèria de vivenda perquè, com ha reconegut la mateixa alcaldessa, molts veïns de la ciutat han sigut «expulsats» de la ciutat per les dificultats que suposa accedir al mercat de la vivenda.

De fet, un estudi encarregat per l’Ajuntament de Sant Cugat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i les conclusions de la qual es van publicar recentment, va constatar que el creixement demogràfic de Sant Cugat ha sigut «excepcional» a Catalunya, ja que la ciutat va passar de tenir 30.000 habitants el 1981 a 94.000 el 2022.

Així, la ciutat vallesana ha triplicat el seu creixement mentre que l’augment en la resta de Catalunya ha sigut deu vegades menor. L’estudi també assenyalava que el creixement demogràfic va ser possible per l’increment de l’oferta del mercat immobiliari: el nombre de vivendes de la ciutat ha passat de 14.000 (any 1981) a 33.000 (any 2021).

«A Sant Cugat arriba molta gent, però també en marxa molta. I fins ara mai hi havia hagut intenció de posar aquesta informació sobre la taula», ha assenyalat Ingla a tall de crítica cap als governs convergents.

Notícies relacionades

Sant Cugat es proposa limitar l’auge dels ‘colivings’ que «expulsen veïns de la ciutat»

Col·lapse de trànsit per la caiguda d’un barco a l’AP-7 a Sant Cugat

D’aquesta manera, Ingla ha insistit que per garantir la qualitat de vida de la ciutat cal «actualitzar els estàndards i les polítiques» i ha posat d’exemple la planificació del nou barri de ca n’Ametller, que preveu que «més d’un 50% de les seves vivendes siguin a preus assequibles» i les promocions de vivenda protegida incloses en el Pla de Vivenda Assequible.

Llegeix totes les notícies de Sant Cugat del Vallès a EL PERIÓDICO Sant Cugat