De Sant Cugat a l’Hospitalet: quantes piscines hi ha per habitant a les ciutats catalanes

Líders de destacats municipis de la regió metropolitana de Barcelona, com Sabadell o Mataró, reivindiquen les piscines com a equipaments imprescindibles per donar servei a famílies vulnerables que no poden permetre’s l’aire condicionat a casa.

Menys s’ha explicat, no obstant, que el gaudi d’aquests valuosos ‘refugis climàtics’ estiuencs depèn molt de la localitat on visqui un veí metropolità, ja que hi ha grans diferències entre ciutats de mida similar. Aquest mirada urbana contrasta a més amb la realitat dels petits municipis costaners catalans, amb unes piscines que segueixen una altra lògica molt més vinculada al turisme i les segones residències.

Les estadístiques sobre aquestes piscines pròximes al mar s’entenen només en temporada alta, quan la població real al litoral es dispara molt per sobre de la xifra oficial d’habitants empadronats tot l’any. Destaquen casos paradigmàtics com Begur (4.177 habitants) o l’Ametlla de Mar (7.209 habitants), amb dos i tres habitants –empadronats– per piscina, respectivament.

¿On? La desigual ràtio de les piscines urbanes

EL PERIÓDICO ha analitzat les dades estadístiques de les piscines –la suma de públiques, privades, cobertes i no cobertes– de la Direcció General del Cadastre, dependent del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. El rànquing de les grans ciutats catalanes –més de 40.000 habitants– revela una significativa ‘bretxa de l’aigua’.

La diferència més flagrant és la comparativa entre Sant Cugat del Vallèsi l’Hospitalet de Llobregat, que obren i tanquen la classificació. Es tracta de casos extrems: mentre la primera és, amb molta diferència, la ciutat catalana que més piscines registra (4.867), la segona només compta amb 66.

Al calcular la taxa d’habitants que toca per cada piscina, la ‘bretxa de l’aigua’ urbana resulta gràfica en ciutats separades únicament per una quinzena de quilòmetres. Mentre a Sant Cugat toquen a 20 habitants per piscina, a l’Hospitalet –on hi ha els dos quilòmetres quadrats més densos d’Europa– compten amb una piscina per cada 4.022 persones.

Una altra diferència notable entre ciutats que comparteixen comarca (Baix Llobregat): si Castelldefels té una piscina per cada 29 habitants, el Prat de Llobregat compta amb una cada 1.912 persones i Cornellà de Llobregat atresora una piscina per cada 1.712 veïns. Explora en la següent taula aquesta desigualtat de les grans ciutats catalanes a partir de les dades de quants habitants toquen per piscina en cada una.

Després de l’Hospitalet, les següents ciutats amb més habitants per piscina són el Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat, i Barcelona: les tres superen els 1.000 habitants per piscina. Tot i així no poden disputar-li el lideratge sec a l’Hospitalet (4.021,98 hab./piscina), que directament duplica la segona, el Prat (1.912,65 hab./piscina).

I, malgrat que té menys de 40.000 habitants, menció especial mereix Badia del Vallès (13.163 habitants), que amb 4.388 habitants per piscina registra la pitjor dada de proporció d’habitants per piscines de tot Catalunya.

¿Per què? El factor clau de l’urbanisme

Més enllà d’estrictament la renda per llars per municipis, àmbit en què hi ha correlació entre ciutats que registren pocs habitants per piscina i que al seu torn tenen rendes altes (Sant Cugat, Sant Just Desvern o Matadepera són exemples paradigmàtics), els experts apunten cap a un altre factor clau: el tipus d’urbanisme.

Segons el parer d’Alberto de Palo, arquitecte especialitzat en intervenció ambiental, «els municipis que tenen més piscines són els que es regeixen per un urbanisme dispers i horitzontal, com és el cas evident de Sant Cugat».

No obstant, De Palo assenyala que aquest urbanisme contrasta amb el model compacte de la majoria de ciutats metropolitanes: «És per això que l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat o Barcelona tenen menys piscines, perquè tenen molt poc espai però al seu torn tenen molts habitants [és a dir, molta densitat de població]», afirma.

La part baixa de la taula de les grans ciutats, és a dir, la de les localitats amb menys habitants per piscina, queda ocupada per Sant Cugat del Vallès, Castelldefels, Rubí, Blanes i Vilanova i la Geltrú, municipis catalans amb menys de 60 habitants per piscina.

¿Quantes? El mapa de les piscines

Al marge de la proporció d’habitants per piscina, també resulta gràfic el mapa de ciutats amb més nombre de piscines en números absoluts. En aquest cas, tal com mostra el següent gràfic, la taula torna a quedar liderada per Sant Cugat (4.867 piscines), seguida de Castelldefels (2.313), Rubí (1.967), Sabadell (1.689) i Terrassa (1.539).

Quant a la part baixa de la taula, les ciutats que destaquen per tenir menys piscines són el Prat de Llobregat (17 piscines), Cornellà de Llobregat (52) i l’Hospitalet de Llobregat (66).

Tot i així, Jorge Dioni, periodista i autor del llibre La España de las piscinas (Arpa, 2021), explica que no és el mateix tenir una piscina a Sant Cugat del Vallès que a Lloret de Mar.

Notícies relacionades

La gestió de l’aigua a Sant Cugat i 12 ciutats més de l’àrea de Barcelona fa tres anys que està als llimbs

Sant Cugat es proposa limitar l’auge dels ‘colivings’ que «expulsen veïns de la ciutat»

«La piscina no és un element inaccessible. Es converteix en menys accessible com més a prop de la ciutat es troba», assenyala Dioni. En aquest sentit, Dioni diu que tenir una piscina en un municipi a prop de la gran ciutat li suma «un valor exponencial». «El valor del terra és variable, per la qual cosa no és el mateix tenir piscina a Tortosa que a Sant Just Desvern», apunta Dioni.

També remarca qui disfruta del gran nombre de piscines a la costa. «No sempre són els habitants d’un municipi que disfruten de les seves piscines: els municipis turístics distorsionen les dades», assegura. A més del cas de Begur, al seu llibre Dioni també destaca Lloret de Mar, amb 2.790 piscines: «Es tracta d’una xifra absoluta molt alta que respon a la construcció de segones residències de cases unifamiliars i piscines comunitàries», assenyala.