Un 'self-made man' anomenat Ramon Llull

Enguany commemorem els 700 anys de la mort de Ramon Llull (Mallorca, 1232-1315/16), una figura clau per a les lletres catalanes, un pensador universal que és l’autor en català que ha gaudit de més projecció internacional i és que, certament, l’estela que ha deixat aquest català de Mallorca travessa de cap a cap la distància dels set segles que ens separen. Escriptor, filòsof, heretge, foll, místic, alquimista, teòleg, cabalista, missioner, forjador del català literari, precursor de la informàtica moderna i el llenguatge computacional, ermità... Tot això i molt més s’ha dit de Ramon Llull, creant una imatge confusa i misteriosa, fascinant i insòlita, a mig camí del Llull històric i les diverses distorsions i mistificacions que la llegenda ha alimentat. Però és indiscutible que Llull va ser un dels primers autors a fer servir una llengua vulgar, el català, per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics. Cal tenir ben present que la literatura lul·liana sempre aspira al desenvolupament intel·lectual dels seus lectors. És per això que fa servir diverses eines per mirar d’atrapar la seva atenció i aconseguir que així comprenguin idees complexes i, sovint, abstractes. Així, també va conrear altres registres com la narrativa, la poesia, els proverbis o la retòrica, la qual cosa el converteix en un autor que va fer una aportació fonamental en l’ús del català com a llengua literària.

Poliglota i autodidacta, és autor d’una obra immensa, fruit d’una llarga vida i d’una activitat incessant: 266 obres escrites en català i en llatí que, impreses modernament, ocuparien desenes de milers de pàgines. Tot i haver visitat la universitat en els seus diversos viatges, Ramon Llull mai no va seguir estudis universitaris reglats, la qual cosa ens indica que és un intel·lectual independent capaç de construir una obra vastíssima que travessa tots els gèneres i temàtiques de la poesia als coneixements enciclopèdics, de la lògica a la geometria, de la mística a la narrativa, del dret a la pedagogia, de la filosofia a l’astronomia i un llarg etcètera. El centre de tota aquesta producció, aquest sistema literari que assoleix la categoria d’un autèntic sistema de pensament, és el que es coneix com a Art lul·liana.

Notícies relacionades

Minúcies d''El Quixot'

Tots parlem Shakespeare

Una art és, per a un contemporani de Llull, i segons un antic concepte clàssic, una tècnica adquirida. En el seu cas, es tracta d’una troballa filosoficometodològica il·luminada directament per Déu que ha de permetre la conversió racional al cristianisme per part dels infidels. I és que Ramon Llull va ser un home de contemplació, de pensament, però també un home d’acció, un activista cristià. La conversió i el canvi de vida representen per a ell una experiència de transformació vital radical. Llull se sent cridat per Déu per tal de fer extensiva la seva fe a qui encara no la professa. Per això Llull pot ser considerat un místic -a partir de la crida-, però també un missioner, en la seva tasca d’extensió de la cristiandat.

Una commemoració com la de la mort de Ramon Llull convida a la trobada de l’homenatjat amb les noves generacions. I un homenatge, quan funciona, invoca lectures i produeix lectors. Amb la celebració d’una efemèride literària com l’Any Llull aspirem a recuperar, redimensionar, a posar al dia, en definitiva, el que en ple segle XXI sabem de Ramon Llull: un cas excepcional en la història de la nostra literatura que només esdevé comprensible en el marc del seu temps i les seves circumstàncies històriques.