"Senyor Ibáñez, ¿per quan un Mortadel·lo de 'Star Wars'?

Un noi, l'Albert, arriba amb una bossa i en treu una cosa voluminosa embolicada en una manteta blava... (mala cosa en aquest segle de paranoia terrorista). Però no hi ha res a témer: la desembolica amb molta cura i apareix un exemplar de l'integral de ‘13, Rue del Percebe ¡forrat amb paper transparent! perquè no es faci malbé. I content de satisfer una de les seves “sanes obsessions” l'hi allarga al “mestre”, que n'ha vist de tots els colors després de tants ‘sant jordis’ firmant tebeos -“No sé quants anys fa, 40, 50…”, assegura amb el seu sempre murri somriure-. Aquí està Francisco Ibáñez, incombustible als seus 80 acabats de fer aquest març, amb un arsenal de retoladors negres amb els quals, ningú ho dubta, no descansarà ni un segon, un exemplar rere l'altre, de dibuixar Mortadel·lo amb totes les disfresses que se li acudeixen: l'aranya, la balena, l'abella, el cuc, el cargol, la flor, un mussol...

“Avui és igual que fa tants anys, és com si fos ahir, perquè segueixes veient les mateixes cares felices dels nens, que vénen amb els ulls com taronges amb el seu llibre perquè l'hi firmi”, explica Ibáñez, que a petició d'alguns fans va colant algun dibuix del miop Rompetechos (el seu personatge favorit), un Filemó, El Jefe i fins a un autoretrat i la portera de ’13, Rue...’.

SOMRIURES I LLÀGRIMES

Té raó, aquests nens segueixen aquí, a les llargues cues de fans de totes les edats que ha tornat a generar aquest as del còmic en una jornada de sis hores de firmes. Però un d'ells, una nena de nou anys, es va posar a plorar quan, imponderables de la diada, va veure que es quedava sense firma quan Ibáñez es va aixecar perquè havia de canviar d'estand. El pare no va desistir i després de seguir el dibuixant per mitja plaça de Catalunya aquest no va fallar: un dibuix i un petó per convertir la llàgrima en somriure.

Somriure com el d'un xaval amb una samarreta de Mortadel·lo que li diu exultant: “És un dels millors dies de la meva vida”; la d'un tímid Lucas, que li pregunta: “Li puc donar la mà?”; o la d'Abel, de 8, que li regala un dibuix fet per ell mateix amb un número 80 (pel seu aniversari) del qual pengen Pepe Gotera, Rompetechos, el Botones Sacarino i Mortadel·lo i Filemó (“Va ser idea seva”, apunta el seu pare). “¡Però si dibuixes millor que jo!”, li somriu l'autor, que admet que segueix sentint-se un nen.

'MORTADEL·LOS' INCUNABLES

Notícies relacionades

¡Gràcies, mestre! Ibáñez en fa 80

¿Què fa un escriptor com tu en un dia com aquest?

Com tants i tants adults de la fila. “Has de fer un ‘mortadel·lo’ de ‘Star Wars’, ja t'ho vaig dir al Saló del Còmic i no em fas cas. Es vendria com xurros”, li aconsella un. Altres li porten 'mortadel·los' incunables: una edició d'‘El sulfato atómico’ del 1969, o un ‘Súper Humor' del 1979 amb les seves 360 pàgines esgrogueïdes i desenganxades i enganxadees amb cura. El porta el Joan, de 42 anys, un pare que ve amb la seva dona i dos xavals a qui ha contagiat la ‘febre Ibáñez’. “Està destrossat de tant llegir-lo, era el meu preferit. M'ha seguit en totes les mudances”, revela feliç que els quatre de la família s'emportin el preat autògraf en quatre àlbums i la preceptiva foto amb l'ídol.

¿Quin és el secret d'agradar a tantes generacions? “¡Això em pregunto jo cada dia!”, diu rient Ibáñez, que s'ha atipat de firmar les últimes novetats, els 'mortadel·los' 'El tresorer', '¡Elecciones!' i el dels Jocs, ‘Río 2016’, i ’13, Rue del Percebe', que ja suma cinc reimpressions i 20.000 exemplars en poc més d'un mes. Aquest Sant Jordi, uns quants més: està en el quadro d'honor dels més venuts. Però a ell el que li val són aquests somriures i, segur, els “¡Gràcies, mestre!” que li han regalat durant tota la diada.