Garth Risk Hallberg: "No crec que això pugui reproduir-se enlloc més"

Garth Risk Hallberg (Louisiana, 1979), autor de la monumental novel·la Ciudad en llamas, l’últim gran fenomen de les lletres nord-americanes, ha viscut el seu primer Sant Jordi. I assegura que la impressió li durarà molt temps.

–Vostè fa una temporada que viu a Barcelona...

–Sí. Vaig venir amb la meva família a principis de febrer i hem estat instal·lats a la ciutat durant els últims tres mesos. Dijous tornem a Nova York i ens entristeix molt marxar.

–¿Per què tres mesos en aquesta ciutat? 

–Bé, havia d’estar uns mesos fent una gira promocional per Europa i no volia estar tot aquest temps separat dels meus fills. El pare del meu millor amic va créixer a Gràcia i ell es va mudar aquí fa uns anys i sempre em deia que havia de venir, que era la millor ciutat del món. Per això vaig pensar: «Si necessito una llar a Europa, aquest és el lloc on vull estar». ¡I això va ser abans que ni tan sols sentís parlar del dia de Sant Jordi!

–¿Quan va tenir la primera notícia que se celebrava aquesta festa? 

–El mateix dia en què vaig arribar. Em van dir que hi havia un dia dedicat completament als llibres, i això em va semblar una cosa meravellosa.

–¿Com ha viscut aquesta primera experiència? 

–Ha sigut fabulós. No és només que sigui una cosa única al món, perquè no té res a veure amb cap altre festival literari, sinó que no crec que sigui possible reproduir-ho enlloc més.

–¿Què és el més sorprenent que li ha passat durant la jornada? 

–He intentat caminar des d’una de les parades de la Rambla de Catalunya fins a una altra al passeig de Gràcia. ¡Aquesta ha sigut l’experiència 

més sorprenent del dia! Però gràcies a les habilitats com a caminant entre multituds que he desenvolupat a Nova York, he pogut arribar al meu destí en un temps bastant raonable.

–¿Quin llibre regalaria en un dia com aquest? 

–Crec que regalaria un llibre de Javier Marías que he llegit recentment en anglès, Así empieza lo malo. M’agrada molt la literatura espanyola i hispanoamericana, i l’acostumo a llegir. I també he començat a llegir traduccions d’autors catalans gràcies a l’Institut Ramon Llull. He llegit la meva primera Mercè Rodoreda, La mort i la primavera. Ha sigut un repte, però l’he disfrutat molt.

Notícies relacionades

Les roses de pitiminí: una opció per regalar per Sant Jordi

La rosa de Sant Jordi: el significat del vermell i altres colors

–I a vostè, ¿què li han regalat? 

–La meva dona i els meus fills estant voltant per aquí, entre aquests milions de persones, buscant un llibre per a mi. I el primer que jo he fet aquest matí ha sigut baixar les escales i comprar una rosa. ¡Així que ja he complert!